Esports 28/07/2021

Simone Biles diu prou: “Vull prioritzar la meva salut mental”

Després de retirar-se de la final per equips, la gimnasta nord-americana renuncia també a la final individual de dijous

4 min
Simone Biles, a la dreta, felicitant la russa Melnikova

BarcelonaUna de les millors esportistes d'aquests Jocs Olímpics, Simone Biles, no participarà aquest dijous a la final individual de concurs complet. La seva presència diumenge i dilluns a les quatre finals d'aparells que té pendents està en dubte. El seu equip mèdic valorarà com evoluciona dels problemes que la van apartar aquest dimarts de la final per equips a causa d'un atac d'ansietat.

Just després del seu primer salt en la final per equips de gimnàstica artística, Simone Biles, seriosa, va marxar cap a la zona de vestidors. La nord-americana havia volat alt, com sempre, però no va clavar el salt a la sortida del trampolí, de manera que va rebre una nota baixa, de 13,766. Poc després, la notícia corria com la pólvora per tot el planeta. Simone Biles, la millor gimnasta de tots els temps, la dona que ha revolucionat aquest esport, ja no participaria més en la final per equips. I, sense ella, els Estats Units va veure com la corona que ja s’imaginaven al cap acabava en mans de les russes. Després de tants anys de pressió, Biles havia dit prou.

Havia de ser el dia de la seva primera medalla a Tòquio, però la gimnasta de Texas no estava en condicions de seguir. La pressió d’haver de guanyar sempre no és fàcil de suportar. “Vull centrar-me en la meva salut mental, després del primer salt he vist que no podia seguir. Per sort, ara més que mai podem parlar de la salut mental a l’esport. Cal protegir el nostre cos i la nostra ment, en lloc de fer sempre el que els altres volen que facis”, explicaria acompanyada de les seves companyes al final de la jornada.

Ràpidament, la premsa nord-americana va començar a especular sobre si Biles s’havia lesionat o era un problema mental. “Noto tota la pressió del món sobre meu”, havia explicat la gimnasta hores abans de competir. Ja a la sèrie de classificació individual, la dona que portava anys sense fallar s’havia sortit de la superfície de terra al no controlar tota la seva força.

La germana de Biles, a les xarxes, es va encarregar de recordar: “Tots parleu de la salut mental fins que no us beneficia. Com podeu ser tant poc considerats?” I, efectivament, era un problema mental. “Ja no confio tant en mi mateixa, potser m’estic fent gran. Durant uns dies tothom estava parlant de mi a les xarxes i he notat la pressió. No som atletes, som persones. I en determinats moments cal fer un pas endarrere. M’ha ajudat sentir altres atletes parlant dels seus problemes”, deia Biles en referència a la tenista japonesa Naomi Osaka.

[L’equip d’esports de l’ARA té en marxa un minut a minut dels Jocs Olímpics de Tòquio. Clica aquí per estar al dia de com avança la jornada!]

L’exemple de Naomi Osaka

Coses del destí, el mateix dia que Biles deia prou, la japonesa perdia als vuitens de final del torneig femení de tenis. Osaka tornava a les pistes després de mesos allunyada de la competició per problemes de “salut mental”, tal com va explicar ella mateixa. “A vegades sembla que no ens afecta, però és clar que notes la pressió; estem parlant d’uns Jocs” explicava la mateixa Biles. “Sento que tothom espera que guanyi sempre, i que si els fallo em quedaré més sola. Tothom em veu com una esportista, però, si perdo, què soc?”, raonava Osaka fa uns mesos.

Les dues esportistes, de fet, han viscut vides complicades. Osaka ha patit el racisme, tant al Japó com als Estats Units (és filla d’un haitià i una japonesa). Biles va patir abusos per part del metge de la selecció de gimnàstica Larry Nassar i es va enfrontar amb la federació per no haver protegit prou les atletes. A més, és filla d’uns pares que van perdre la custòdia per culpa de les drogues, de manera que es va criar amb els seus avis, que no poden ser al Japó per donar-li suport. Mentre tothom imaginava els salts impossibles que faria, Biles havia anat deixant pistes de tot el pes que portava al cor. Fa cinc dies, quan li van preguntar quin era el moment que més gaudia a la vida, va dir que era “quan tinc temps lliure i ja no haig d’entrenar-me”. A les xarxes, penjava missatges positius, com intentant allunyar els fantasmes que la perseguien cada nit recordant-li que tot un país esperava que guanyés un munt de medalles d’or.

Durant bona part de la seva carrera, Biles sempre havia fet el cor fort quan es sentia trista. “No guanyes medalles d’or amb un somriure”, va dir en directe a la televisió nord-americana. Cada cop que pensava en els abusos patits, s’havia de concentrar per no fallar. Cada cop que donava la mà als directius de la federació que no la van protegir a ella ni a centenars de joves gimnastes, havia de posar bona cara. Cada vegada que enyorava els seus pares o patia racisme a les xarxes, el mateix. Com si fent veure que el seu món era només un gimnàs, les coses anirien millor. Però Biles de mica en mica ha après a alçar la veu. I s’ha enfrontat amb la federació, amb els crítics i, finalment, ha preferit aturar-se per no acabar lesionada intentant un d’aquests salts impossibles que gairebé cap home sap fer. Salts que cap dona ha fet abans; només ella. “No és un joc, no vull sortir en llitera. Haig d’estar concentrada”, va raonar després de ser prou valenta per fer allò que, suposadament, no havia de fer. En una societat com la dels Estats Units, tant competitiva, no està ben vist dir prou. I ara té al davant uns dies de calma per preparar-se per les quatre finals d'aparell després de renunciar també al concurs individual de dijous.

La festa, doncs, ahir va ser russa. Per primer cop des de la desaparició de la Unió Soviètica, han guanyat el concurs per equips tant el masculí com el femení, gràcies a l’exhibició de gimnastes com Vlasdislava Urazova, Viktoriia Listunova o Angelina Melnikova. La primera a felicitar-les, per cert, va ser Biles.

stats