Futbol
Esports 03/11/2022

Per què els brasilers del Barça han votat Bolsonaro?

Rivaldo, Romário, Ronaldinho, Dani Alves o Neymar són alguns dels futbolistes famosos que han donat suport al president sortint del Brasil

3 min
Ronaldinho celebrant un gol  al Camp Nou al Deportivo el desembre del 2007.

Un a un han anat caient tots, com un castell de cartes que es desploma fins que no en queda cap dempeus. Les últimes setmanes s'ha vist com els ídols futbolístics brasilers d'un parell de generacions de catalans s'anaven significant políticament. Tots cap a la mateixa combinació de colors: el verd i el groc. Els de la bandera del Brasil, però també els que ha adoptat Jair Bolsonaro en la campanya per revalidar la presidència del país, comicis en els quals s'ha enfrontat, i perdut, contra Lula da Silva, representat amb el color vermell. Aparentment, no ha importat que els esportistes tinguessin orígens humils, ni que siguin persones racialitzades: han apostat pel candidat de la ultradreta, sovint acusat de racista. Rivaldo, Romário, Ronaldinho, Dani Alves, Neymar... tots han fet campanya, més o menys activa, pel president sortint. I això pel que fa als culers. També cal sumar-hi noms com Lucas Moura, Felipe Melo, Cafú o Donato, un clàssic de la Lliga espanyola, migcampista bregador als anys noranta que en plena follia ha apel·lat a un cop d'estat militar per evitar la proclamació de Lula.

Però, ¿com hem d'entendre des de Catalunya aquesta uniformitat dels exculers? ¿Fins a quin punt aquests esportistes han oblidat els seus orígens humils? El suport a Bolsonaro es comença a explicar des de la polaritat d'aquests comicis concrets. Ja no és que el candidat fos un ultra, sinó que el rival era el Partit dels Treballadors. Que els futbolistes brasilers se signifiquin no és una novetat –només cal recordar Sócrates– però sí que les eleccions s'hagin viscut com una competició en la qual tothom havia de prendre partit. A partir del 2016, amb el govern de Dilma Rousseff, el Brasil va iniciar una intensa politització de la població, un fenomen que ha arribat fins avui i que ha dividit el país en dos extrems. Aquest fenomen també ha arrossegat els futbolistes, que s'han posicionat encara que la seva capacitat d'influència fos discutible: "Que l'any 1994 Bebeto digués a qui votava podia ser rellevant, però avui dia ningú canviaria la direcció del seu vot per qui digui Neymar. Les posicions entre Bolsonaro i Lula, així com les dels seus votants, són tan antagòniques que és indiferent el posicionament d'un jugador de futbol", explica Thiago Arantes, periodista brasiler resident a Barcelona.

És poc sorprenent que en un entorn de polarització la gent tendeixi a mullar-se, encara que sigui el capità del combinat nacional. El que pot resultar xocant és que la balança s'hagi decantat cap a un cantó amb tanta vehemència. Fet encara més revelador coneixent com han estat les infàncies de molts d'aquests esportistes, sovint en contextos precaris, violents i marginals. Per entendre-ho hi entren diverses qüestions de caràcter emocional, com la religió –importantíssima per a molts jugadors– o el patriotisme. El bolsonarisme ha basat la campanya en símbols i discursos religiosos i nacionalistes, a més d'afegir-hi temes cabdals per a aquestes figures, com les acusacions de corrupció a Lula i l'orgull de ser un home fet a si mateix: "Majoritàriament, tots aquests futbolistes han adoptat un fals discurs sobre la meritocràcia que els fa rebutjar qualsevol ajuda estatal. Fa poques setmanes entrevistava Dani Alves i em deia que si ha arribat on ha arribat és perquè ha treballat més que la resta i que, per tant, cal premiar els esforços personals", assegura Arantes. Hi ha un altre factor en joc: són persones que s'han fet riques i que miren pels interessos de la seva classe social. Fan un exercici amnèsic de tot el que van viure de petits, d'aquí que se sumin a Bolsonaro, que és qui proposava canviar menys la vida de les persones riques i qui apujava menys els impostos.

Oposició futbolera

Encara que sobti veure Rivaldo afirmar que la derrota de Bolsonaro l'ha afectat tant com la que va patir ell a la final del Mundial del 1998, també hi ha un altre bàndol, més minoritari i menys sorollós, que ha apostat per Lula. Fa setmanes vam poder veure Rai –germà de Sócrates– fent el símbol de la L amb les mans, característic dels seguidors del president entrant, en la gala d'entrega de la Pilota d'Or. També Juninho Pernambucano s'ha mostrat eufòric per la victòria del Partit dels Treballadors i ha criticat Neymar per haver escollit l'altre cantó. Ho ha fet amb una punteria tan afinada com quan teledirigia llançaments de falta directa: "Em poso malalt quan veig jugadors de dretes brasilers com Neymar donant suport als feixistes. Venim de baix i som el poble. Com podem estar a l'altra banda?", ha afirmat l'actual director esportiu de l'Olympique de Lió. "Tots dos són futbolistes amb un discurs més articulat, han tingut una educació formal i no venen d'entorns miserables", tanca el periodista Thiago Arantes.

stats