Luis Enrique - Zidane, vells rivals cara a cara altra vegada

Barcelona“No ho recordo”, va dir Luis Enrique quan li van preguntar pel dia en què Zinedine Zidane, vestit de blanc, va esgarrapar-li la cara al Santiago Bernabéu. L’asturià li recriminava al francès una falta sobre Carles Puyol, que perseguia Zidane per tota la gespa, pispant-li la pilota una vegada i una altra. I Zidane va agredir Luis Enrique. “Són dues persones amb molt caràcter. D’aquells que no accepten perdre. Dels que sempre es feien escoltar en un vestidor -reconeix Ludovic Giuly, que va compartir equip amb tots dos-. Tu sabies que ells dos sempre estarien donant-ho tot. Zizou era un geni amb tant temperament que més d’un cop podia perdre els papers. Luis Enrique, si fa no fa”.

El clàssic de dissabte viurà l’estrena de Zidane com a tècnic en un Barça-Madrid, en un estadi on va empatar i va guanyar un partit de semifinals de la Lliga de Campions. Però a més serà el primer clàssic en què el francès coincidirà amb Luis Enrique després que els dos futbolistes pengessin les botes per passar a les banquetes. “Va ser un gran jugador. Hi ha molts avantatges que tenim els que hem sigut exjugadors a l’hora d’entrenar, però té el crèdit que té. Tot passa per les idees que tinguis com a entrenador, hi ha molts conceptes que són molt diferents de jugador a entrenador. Hi ha decisions que hauràs de prendre de manera col·lectiva. No és garantia d’èxit ni haver sigut exjugador ni no haver-ho sigut”, va dir l’asturià quan va conèixer la decisió del Madrid d’apostar per Zidane, que era entrenador del filial. “No conec el Zidane entrenador, no puc valorar-ho. No he tornat a coincidir amb ell, però no tinc mal record de cap jugador amb qui m’hagi enfrontat. Cadascú defensa els seus interessos, no tinc records ni en positiu ni en negatiu”, va afegir el tècnic. “Zidane encara ho ha de demostrar tot com a tècnic, Luis Enrique ja ho ha demostrat. Zizou sempre ha tingut molt caràcter, però serà clau en el seu futur l’actitud del club. Han de respectar la seva forma de ser”, raona Éric Abidal, que veu el Barça com a favorit aquest dissabte. Giuly també: “Luis Enrique ho té tot clar. Zidane està encara traient conclusions, el seu paper no és fàcil”.

Les seleccions

Com a jugadors, Luis Enrique i Zidane van coincidir quatre cops sobre la gespa del Santiago Bernabéu i el Camp Nou, però els dos primers duels van ser amb les seleccions. La primera vegada que l’asturià i el francès van trepitjar el mateix terreny de joc va ser a la fase final d’un torneig de seleccions important, l’Eurocopa del 1996 que es va disputar a Anglaterra. França i Espanya s’enfrontaven en el segon partit del Grup B. Al final, el primer duel entre els actuals tècnics del Barça i el Madrid va acabar amb empat a l’estadi d’Elland Road, a Leeds. Els francesos es van avançar amb un gol de Youri Djorkaeff, però quan faltaven cinc minuts per al final els espanyols van aconseguir salvar un punt gràcies al gol de José Luis Caminero. Zidane va tenir diverses ocasions per fer el segon gol, en canvi Luis Enrique va ser substituït al minut 55.

El segon cara a cara també va ser en un partit de seleccions. En un partit amistós previ al Mundial del 1998 França s’emportaria la victòria gràcies a un gol de Zidane als 20 minuts de joc. Era l’amistós per inaugurar l’Stade de France de Saint-Denis i l’actual tècnic madridista va marcar el primer gol de la història de l’estadi on uns mesos més tard faria dos gols a la final contra el Brasil, quan França es va coronar campiona del món.

Els dos jugadors no es tornarien a trobar fins a la temporada 2001/02, ara sí en un clàssic Barça-Madrid, quan Zidane va deixar la Juve per passar a ser un galàctic del Madrid. En la 30a jornada de Lliga el francès tornaria a marcar, en aquest cas al Camp Nou en un partit de Lliga. Al minut 38 va recollir una pilota morta dins l’àrea que transformaria en el primer gol. Xavi faria l’empat amb un xut des de fora de l’àrea. En aquell partit Lucho, ja en la seva sisena temporada com a blaugrana, va jugar 50 minuts en el clàssic que es recordaria més pels dos espontanis que es van emmanillar a la porteria de Bonano que pel joc dels dos equips.

Tres clàssics en un any

Aquella mateixa temporada la Lliga de Campions va ser l’excusa perquè l’asturià i el francès es tornessin a enfrontar. En l’anada de les semifinals al Camp Nou el migcampista d’origen algerià aplanaria el camí de la final per als blancs, quan al minut 55 va picar la pilota per sobre de Bonano. McManaman va fer el 0-2 en el temps afegit d’un partit en què Luis Enrique va protagonitzar un parell d’entrades prou dures. Al partit de tornada el francès va donar l’assistència perquè Raúl enviés la pilota a l’escaire. Amb l’eliminatòria decidida Zidane no va jugar la segona part d’un clàssic que va acabar amb empat pel gol d’Helguera en pròpia porta (1-1) i amb l’eufòria d’un Madrid que guanyaria la Champions.

La temporada següent el clàssic tornaria a acabar amb empat per la mínima, en aquest cas al Santiago Bernabéu, però en aquesta ocasió seria Luis Enrique qui veuria porta. En el minut 32 el blaugrana aprofitava un rebuig de Casillas per igualar el gol que havia fet Ronaldo. Amb la tensió a flor de pell, una falta de Zidane va encendre Luis Enrique, i es va iniciar la baralla que ara el tècnic asturià no recorda.

L’últim cara a cara es va viure la temporada 2003/04 i per primera vegada l’asturià es va emportar la victòria. Luis Enrique i Zidane van coincidir 21 minuts sobre el camp. Als 56 minuts Overmars va sortir del camp per donar pas a Luis Enrique i el francès va marxar a la banqueta als 77 minuts en un partit en què el conjunt entrenat per Rijkaard va remuntar el gol de Santiago Solari, gràcies al cop de cap de Kluivert i al barret de Xavi Hernández assistit per Ronaldinho, al Bernabéu. Un partit que va suposar una greu crisi per al Madrid dels galàctics, líders fins llavors, però que van anar perdent punts, i es van quedar sense guanyar un títol de Lliga que acabaria en mans del València. Zinedine Zidane, doncs, no ha perdut mai al Camp Nou, on s’estrenarà com a tècnic en un clàssic contra el Barça. “Zizou no és dels que tenen por, però qualsevol tècnic necessita temps per fer seu un equip. Luis Enrique ho ha fet amb molt d’encert, i no ha sigut fàcil. Té molt de mèrit. És el favorit”, conclou Abidal.