El repte d'hiperconnectar el nou Camp Nou

BarcelonaEn el procés de renovació de l’emblemàtic estadi del Barça, el protagonisme se l’ha endut l’obra civil, no sempre exempta de polèmica. Però a sobre de les bigues i el formigó del nou Camp Nou, l’entitat està desplegant també una sofisticada infraestructura tecnològica, tant per millorar l’experiència dels espectadors en els dies de partit com per donar suport al model de negoci del futur Espai Barça. He demanat a les responsables tècniques del club, que és una mitjana empresa amb 1.500 empleats distribuïts entre diverses seus, que m’expliquin les noves instal·lacions audiovisuals, de telecomunicacions, d'anàlisi de rendiment esportiu i d'operacions del recinte.

En aquesta era de les xarxes socials, la novetat més aplaudida pels aficionats serà probablement la millora de la cobertura de telecomunicacions a l’interior de l’estadi. Fins ara era recurrent la queixa –habitual en la majoria de grans aglomeracions de públic– de no poder rebre ni enviar trucades, missatges, fotografies i vídeos per manca de cobertura mòbil. Com que les antenes que les operadores de telefonia tenen a la zona no donen l'abast, el Barça ha optat per desplegar dins del nou Camp Nou una xarxa pròpia de telefonia 5G, mitjançant la instal·lació d’un sistema d’antenes distribuïdes (DAS, per les sigles en anglès). En les dues graderies actualment en servei hi ha uns 300 dispositius de les marques SOLiD i CommScope. Aquest parc de dispositius s’ampliarà quan s’obri la tercera graderia. Estan repartits en 86 zones (58 a les graderies, 16 als accessos i 12 en espais interiors) i connectats a un centre de processament de dades (CPD) situat a sota del gol sud, on s’enllacen amb les escomeses de les operadores de telefonia. Segons Agnieszka Ortiz, responsable de tecnologia d’instal·lacions i Espai Barça, ja estan actives les de MasOrange –que també ha fet la integració general– i les de Movistar, i s’està formalitzant l’acord amb Vodafone. El conjunt hauria de permetre que cada espectador pugui fer servir el mòbil amb normalitat, com han comprovat els assistents dels partits que ja s'han jugat.

La xarxa 5G que irradien les 300 antenes DAS és del tipus autònom (stand alone, en anglès), una tecnologia que permetria, per exemple, oferir nivells diferents de qualitat de servei a diversos grups d’usuaris; per exemple, els abonats d’una companyia determinada, els socis del club i els espectadors que contractin un servei d’estadístiques o de repeticions de jugades. Tanmateix, inicialment la 5G del Camp Nou serà neutral, tot i que no es descarten futurs acords comercials.

Sigui com sigui, el Barça ha adoptat la 5G com a tecnologia de telecomunicacions preferent. Tot i això, tampoc no renuncia al wifi, fins al punt que el nou Espai Barça tindrà fins a 3.200 punts d’accés sense fils; 1.900 d’ells són a les grades, la majoria a sota dels seients. Aquests aparells, també connectats a l’esmentat CPD, són de la marca Aruba, la filial de Hewlett Packard Enterprise, especialitzada en aquesta mena d’instal·lacions i que aquí actua com a patrocinador tecnològic, amb l’empresa Axians com a integradora. L’accés a la xarxa wifi del Camp Nou serà gratuït per a tots els espectadors.

La xarxa 5G i el wifi públic no són les úniques xarxes de ràdio que hi ha actives a l’estadi. Pel cap baix, n’hi ha tres més: una d’interna per als intercomunicadors del personal de seguretat; una del sistema TETRA –amb antenes de l’operador Cellnex– per als cossos de seguretat i protecció civil, i, curiosament, un wifi específic per a les banquetes dels equips, que LaLiga exigeix que sigui independent de la resta.

Val a dir que una part important d’aquests recursos també es dediquen a les operacions del recinte, i per això els diversos CPD estan protegits per la ciberseguretat del patrocinador Fortinet. Per exemple, en l’anell exterior d’accés, els empleats validen amb terminals duals (5G/wifi) les localitats dels espectadors, que aquests presenten en l’anell interior, mostrant en els seus telèfons mòbils un codi QR, sigui en l’aplicació FC Barcelona Tickets o bé en l’específica per als socis. Els 320 torns també disposen de lector NFC –com els de la T-mobilitat al transport públic–, però no es fan servir. Tampoc no està previst que les entrades es puguin descarregar en format Passbook per portar-les als wallets d’iOS i Android. Aquesta digitalització de les entrades ja s’havia anat implantant en altres espais del club, com l’estadi Johan Cruyff (5.000 espectadors), el Palau Blaugrana (12.000) i fins i tot a l’Olímpic de Montjuïc, amb vista a arribar a gestionar els 100.000 espectadors de l’Spotify definitiu. La vinculació amb els altres recintes del Barça s’estén també al funcionament dins del nou Camp Nou de tots els sistemes d’anàlisi de rendiment esportiu mitjançant les armilles i altres dispositius que els jugadors porten posats durant els entrenaments a la Ciutat Esportiva.

Però això seria motiu d’un altre reportatge. En aquest encara em queda parlar de les instal·lacions audiovisuals del Camp Nou. Per una banda, tenim el sistema de videovigilància, format per més de 900 càmeres que cobreixen una superfície de 225.000 metres quadrats. Unes són de tipus fix, muntades dins de bombolles hemisfèriques, i d’altres són motoritzades per poder orientar-les. El senyal de totes les càmeres alimenta dos circuits tancats de vídeo: un per observar els diversos espais, des dels accessos i les llotges VIP fins a les barres de venda d’entrepans i marxandatge; l’altre el gestionen els cossos policials.

Per l’altra, hi ha els elements visibles i audibles per part dels espectadors. Actualment, hi ha una pantalla de 400 metres de llarg i 90 centímetres d’alt que envolta el camp entre la primera i la segona graderia, i n’hi haurà una altra de 600 metres de llarg quan s’obri la tercera graderia. Ara per ara, serveixen de marcadors, fins que la coberta definitiva permeti instal·lar tres pantalles gegants amb capacitat de vídeo. Tot aquest material és subministrat per la divisió industrial de Philips, igualment patrocinadora i que també aporta 1.500 monitors per a la senyalització en espais tan diversos com les llotges, les sortides i els lavabos. Respecte a la sonorització, es fan servir altaveus Meyer Sound; els actuals són provisionals i seran substituïts pels models vigents quan estigui disponible la coberta per penjar-los. Les responsables asseguren que a més de la megafonia dels partits, permetran celebrar a l’estadi molts altres actes sense haver d’afegir sonorització.

Aquesta és una de les claus del desplegament tecnològic, que segons explica a l’ARA Míriam Ferrando, directora de tecnologia del FC Barcelona, comporta una inversió superior als 100 milions d’euros. Ho justifica per l’evolució del model de negoci: d’obrir l’estadi només els dies de partit es passa a un Espai Barça obert al públic 365 dies l’any, amb propostes complementàries com el lloguer d’espais VIP a empreses per esdeveniments, els restaurants o el Barçaland.