FUTBOL SALA

Andreu Plaza: "A vegades no entenem que la línia entre guanyar i perdre és molt fina"

El tècnic del Barça Lassa de futbol sala, en conversa amb l'ARA

Una xerrada amb Andreu Plaza (1958, Girona) mai serà un tràmit, per definició. Honest en l'autocrítica i la queixa a l'entorn, és fidel a un relat tan carismàtic com directe. L'entrenador del Barça Lassa de futbol sala obre les portes del seu despatx a l’ARA abans de jugar-se la classificació per la 'final four' europea en la Elite Round. En el debut, triomf per 6-1 contra l’Ekonomac. Els propers rivals, el Gazprom-Ugra i el Futsal Rekord, també sobre el parquet del Palau Blaugrana.

¿Un format així, amb tant en joc, és un repte coherent?

És un format deplorable pels equips grans. No tens ni un mínim marge d’error. Nosaltres vam ser segons a la fase anterior pel 'goal average' i sense perdre ni un partit. Aquí és pitjor. Només es classifica un. Les competicions continentals de les altres seccions, el que tenim aquí a casa, tenen unes lliguetes i una fase final. Seria el més just.

"La idea de jugar aquest format surt de qualsevol lloc menys del cap. Serà cosa d’algun cap pensant de l’organisme del futbol que no té res a veure amb nosaltres"

¿La UEFA ho fia tot al negoci? ¿Sent que els interessos dels equips queden en un segon pla?

És una idea que surt de qualsevol lloc menys del cap. Serà cosa d’algun cap pensant de l’organisme del futbol que no té res a veure amb nosaltres, del Camerun o d’una lliga de Tanzània. Col·loquen una Main Round al mes d’octubre, una Elite al novembre i ens deixen fins a finals d’abril sense partits. I no només sense jugar, sinó que si perds has de conviure durant molts mesos amb la frustració d’estar eliminat del torneig més important. Com a mínim hem aconseguit que quan trepitgem la pista soni l’himne de la Champions. Això sí que és brutal.

¿La planificació dels tècnics aguanta una Champions així?

És un maldecap. La temporada ha començat a rodar fa poc. Si tens un contratemps, una lesió d’un jugador, t’afecta directament a la següent eliminatòria. Els perjudicats som tots, no només el Barça. Ens toca lluitar i remar fort per aconseguir el bitllet per a la final a quatre. És el que vol la plantilla, el club i els aficionats.

¿Jugar al Palau mitiga la situació?

Sí, esclar. La penalització de ser segons ha quedat compensada amb la possibilitat de poder jugar a casa. Nosaltres ens sentim molt més forts, i els rivals s’impressionen. Tenim a favor una carta molt valuosa.

"Hi ha un matís important: l’equip dominador d’aquest esport en els últims cinc anys a nivell mundial, no espanyol, és l’Inter Movistar"

¿El factor Palau, la màgia del pavelló, té un impacte tangible, numèric?

Segurament. Portem un inici de curs una mica mogudet. Vam fer la Intercontinental a Tailàndia a l’estiu en unes condicions fotudes, una fase continental a Bèlgica... És important jugar aquí, amb calma, amb els entrenaments a la nostra pista i la gent de la casa, sense estar concentrat amb l’equip. Aquests detalls tenen un impacte positiu en el grup. 

La temporada passada va dir que l’etiqueta de favorit del Barça, pel moment de l’Inter Movistar s’havia de relativitzar. Com veu la rivalitat?

Hi ha un matís important: l’equip dominador d’aquest esport en els últims cinc anys a escala mundial, no espanyola, és l’Inter Movistar. Crec que hem de respectar el rival i entendre la situació. L’any passat ja vam demostrar que podem competir amb ells i ser superiors. La igualtat és màxima. A vegades no entenem que la línia entre guanyar i perdre és molt fina. Estem en el camí de capgirar la truita. Crec que ara compartim favoritisme. Som un Barça-Madrid o un Barça-Liceo d’hoquei. L’any passat vam jugar onze vegades contra Inter. Vam empatar-ne 6 (2 es van decidir en penals), vam perdre’n 3 i vam guanyar-ne dos. Més igualtat impossible. El que passa es que dues victòries d’Inter van ser per aixecar títol.

¿L’entorn del Barça és sobreexigent amb les aspiracions de les seccions?

El nostre club és coherent. Fa uns mesos, abans de la Copa del Rei, em van renovar el contracte sense esperar necessàriament títols. Necessitava que el Barça entengués què passava, que veníem d’una època brillant i que s’havien de reconstruir algunes coses. Els màxims dirigents veuen la feina que estem fent i l’evolució que té l’equip. Evidentment dos anys sense un dels grans títols pesarien. La crítica seria normal.

"A vegades parlo amb mi mateix i dic, coi, podria haver-ho guanyat tot si no fos per aquests cabrons [riu]"

Per què la secció necessitava fer un 'reset'? Què es va fer malament?

Segurament no vam saber fer el relleu generacional de la plantilla. Sense culpar ningú, eh?, perquè és molt difícil fer canvis en un grup d’aquest nivell. Hi haurà gent que pensi que senzillament hem tingut la mala sort de coincidir amb el millor Inter.

¿Ho pensa vostè?

Esclar. A vegades parlo amb mi mateix i dic, coi, podria haver-ho guanyat tot si no fos per aquests cabrons [riu]. Hem coincidit el millor Inter i un Barça que feia una petita caiguda. L’esport és així. Si fos fàcil, seria més avorrit. Aquest és el repte que hem d’intentar superar.

¿Troba a faltar Paco Sedano?

Bé, ha deixat un buit molt gran. El Paco és un jugador insubstituïble. Era una referència, un líder, i aglutinava moltes coses. Va decidir deixar-ho en el millor moment de la seva carrera. És l’adeu d’un esportista monumental per a la disciplina. També haig de dir que la gent estigui tranquil·la, que els dos porters que tenim són magnífics.

"Que torni Paco Sedano seria una notícia absolutament extraordinària"

¿Com encaixa un tècnic que el seu millor jugador digui que es retira per raons personals?

Va generar emocions oposades. Primer penses que quina putada, perquè deixes de comptar amb la seva seguretat i tot el que aporta. A mi em comunica la seva decisió després del segon partit de la final de la Lliga del curs passat, a Torrejón, després de dues derrotes seguides. Era un moment crític. La seva honestedat em va fer veure que és una persona sincera, amb un cor enorme, de valors més enllà de la pista. Va posar per davant les necessitats de la gent que s’estima. Això és impagable per a una persona. Aquest detall va minimitzar la meva frustració. Sentia admiració.

El madrileny va dir a l’ARA que tornaria a l’equip si el truquen. ¿Hi estaria disposat?

Seria una notícia absolutament extraordinària. Tant de bo no passi, en el bon sentit, perquè voldrà dir que els nostres dos porters estan bé i no hi ha lesions preocupants. Si s’hagués de pensar en un pla d’emergència, la primera persona que em vindria al cap seria Paco Sedano.

Més continguts de