El Montpeller evita la remuntada i el Barça cau eliminat de la Champions (30-28)

BarcelonaEl Barça Lassa d'handbol ha caigut eliminat aquesta tarda de la Lliga de Campions. Ni l'exhibició de Gonzalo Pérez de Vargas, ni el factor Palau, ni 30 enormes minuts de l'equip han evitat que el Montpeller trenqués el somni de la remuntada i es classifiqués per als quarts de final (30-28). El conjunt de Xavi Pascual ha perdut amb el cap ben alt, però amb un regust molt agredolç, recordant la desconnexió de l'anada (28-25). Els blaugranes han tingut l'eliminatòria a les mans durant bona part de la segona meitat, amb una renda que ha arribat als sis gols (només en necessitava tres). Era la recepta de l''staff' tècnic, el missatge de Pascual abans de tancar l'entrenament d'aquest divendres. "Això serà molt llarg. Hem de guanyar a poc a poc".

L'equip ha semblat entendre que havien de tenir paciència, obrir el 6:0 rival, obligar els defensors a pujar als nou metres. Ha sigut la manera de trobar situacions clares de gol als sis metres, dosificant el braç de Dika Mem i Timothey N'Guessan. Aquesta lectura, l'encertada, s'ha perdut tres minuts després del xiulet inicial. Quan el líder francès s'ha mantingut sòlid, el Barça s'ha precipitat. Els errors han propiciat les contres i, per tant, que l'enfrontament tingués a estones un accent molt francès (2-5). El plantejament de Patrice Canayer ha sigut el mateix de tot l'any, el mateix del partit d'anada. La presència novament de Valentine Porte ha donat ales als visitants, tranquils en atac posicional.

La seva comoditat s'ha desfet quan Gonzalo Pérez de Vargas ha entrat en ratxa. Bona part de les opcions del campió de l'Asobal passaven per ell. No era un misteri, no ho ha sigut mai. El toledà n'era conscient i ha respost amb una exhibició, com és habitual en partits a cara o creu davant l'afició culer. Les seves aturades han fet reaccionar el Barça a l'equador del primer temps (8-8). La sort també ha aparegut en forma de lesió –temporal– al canell dret de Jonas Truchanovicius. Sense el xutador lituà, el conjunt blanc ha perdut perill exterior i ha fet més fàcil la vida al sistema defensiu català, fort davant l'àrea. La dinàmica ha sigut una altra. Ara els dubtes han aparegut al Montpeller. Que Vicent Gerard decidís demanar el canvi voluntari ha sigut la cirereta de la feina blaugrana, el més important.

El primer objectiu era aquest: controlar el ritme, no deixar-se endur per la pressió ni el desig de voler solucionar l'eliminatòria per la via ràpida. Fets els deures, el següent pas ha sigut intentar moure's entre les tres o quatre dianes de renda, a poc a poc, sempre a poc a poc. Pascual ha volgut fer un pas endavant apostant per un 5:1, pressionant Diego Simonet i la seva direcció coral. Aprofitant les superioritats numèriques, el Barça ha trencat el partit (21-18) de la mà de Pérez de Vargas, immens, i la circulació de pilota que ha creat Aron Pálmarsson. El central islandès ha demostrat que és un superdotat per crear handbol, tot i les seves molèsties després del partit de dimecres a Conca, i tot i no entrenar-se en els últims dos dies. Les presses no han sigut bones conselleres per al Montpeller, que s'ha arribat a col·locar a sis gols del Barça.

I ha sigut aquí quan Canayer ha trobat la peça que l'ha portat a la classificació, quan les coses no han pogut estar més en contra: un bon plantejament defensiu, el desequilibri de Michael Guigou i l'aparició del pivot Mohamed Mamdouh, avançat a camp propi. El seu equip s'ha cregut capaç de guanyar quan ha encadenat dues bones accions i ha vist com Pálmarsson i Raúl Entrerriós han comés dues exclusions massa innocents. L'intercanvi de gols no ha afavorit els blaugranes, que ara, amb el rival en 25 gols, ha necessitat quatre dianes per classificar-se. Dos xuts errats en els últims dos minuts han fet impossible la gesta. El Barça ha remat a contracorrent del resultat de l'anada, ha sigut a estones l'amo i senyor de l'eliminatòria, però s'ha ofegat a les portes dels quarts de final de la Lliga de Campions.