Garbiñe Muguruza, a destronar Serena Williams, l'última gran reina de l'herba de Londres

BarcelonaAmb 21 anys, nascuda a Veneçuela, però criada a Barcelona, Garbiñe Muguruza. El seu palmarès a l'WTA és encara verge, però hi destaquen dos quarts de final a Roland Garros i unes semifinals a Dubái. A l'altre costat de la xarxa, amb 33 anys, l'estatunidenca Serena Williams, guanyadora de 20 Grand Slams, dels quals cinc sobre la gespa de l'All England Club. En total, un títol contra 67, 215 victòries contra 716, al llarg de dues carreres en punts molt separats: una amb tot per fer, l'altra, amb tot fet.

Totes dues són dretanes, però la menció al tòpic de David contra Goliat resulta inevitable. Muguruza, va debutar en el circuit professional el 2011, i des de llavors, ha acumulat 2,5 milions de dòlars en premis per participar en tornejos. La seva rival d'aquest dissabte (15:00 h, Canal + Deportes 2), en suma més de 69 milions. Tot i la fortalesa física de l'americana, el seu pes (70 kg) és lleugerament menor al de Muguruza (73 kg), fet que fa preveure un duel físic amb poques treves.

"Tenir la Serena a la final de Wimbledon és el major repte possible", afirma il·lusionada Muguruza, que ja sap el que és derrotar la tenista nord-americana. Ho va fer el 28 de maig de 2014, fa poc més d'un any, en la segona ronda de Roland Garros. Llavors, Williams era la defensora del títol, i Muguruza, una gran desconeguda. La victòria, per cert, va ser contundent: un doble 6-2 en una hora i quatre minuts.

"La Garbiñe ja m'ha guanyat abans, i no serà un partit fàcil. Hauré de lluitar molt", ha advertit la menor de les germanes Williams, tot una veterana en el circuit femení, i la tenista en actiu amb més Grand Slams. Williams buscarà el seu sisè títol a Londres en un bon moment de forma, després de desfer-se de la russa Maria Sharapova, a qui va eliminar en poc més d'una hora. Si suma aquest triomf, Williams superaria les cinc corones de Wimbledon de Lottie Dod i Charlotte Cooper i igualaria Suzanne Lenglen.

Muguruza, resident a Barcelona, prendrà dissabte el relleu d'altres dues tenistes catalanes, Conchita Martínez i Arantxa Sánchez Vicario, a més de l'italiana nacionalitzada espanyola, Lilí Álvarez, que van disputar diferents finals de Wimbledon al llarg de tota la seva carrera. L'única que va aconseguir el títol va ser Martínez, el 1994, en vèncer a Martina Navrátilová. Sánchez Vicario, amb dues finals perdudes (les dues contra Steffi Graf) i Álvarez, amb tres derrotes (la primera contra la britànica Kitty McKane i les dues següents contra l'americana Helen Willis), no van poder celebrar el títol que es disputa a l'All England Club.

Amb tot per fer en la seva carrera, Muguruza baixaria del vintè fins el sisè lloc del rànking mundial si aixeca el títol a l'All England Club contra la número un del món. Totes dues tenistes s'han trobat tres cops sobre la pista, i el balanç somriu lleugerament a Williams. La primera ocasió en què es van enfrontar, el 2013 a Austràlia, Williams va vèncer sense discussió a Muguruza (6-2 i 6-0). Més problemes li va posar la jugadora d'origen veneçolà l'any següent, en la sorprenent victòria a París. Aquest any també s'han vist les cares una vegada, de nou a Austràlia, en un duel que també es va endur l'americana, tot i que amb més problemes que com ho va fer dos anys abans (2-6, 6-3 i 6-2).