L'únic repte que es resisteix a Guardiola: guanyar la Champions sense Messi

BarcelonaA Pep Guardiola li acostumen a preguntar per la Champions. "Tot això ja ho he guanyat", acostuma a respondre. I és cert, en va aixecar dues amb el gran Barça que ell va construir des de la banqueta. Però aquell equip tenia en Messi la seva punta de llança. Des que va marxar del Camp Nou, el tècnic de Santpedor no ha pogut tornar a aixecar l'orelluda, el trofeu més prestigiós del futbol europeu. Es podria afirmar que és l'únic repte que li queda en la seva faceta com a entrenador.

El tècnic català és un dels disset que ha regnat a Europa, com a entrenador, almenys en dues ocasions. I només hi ha tres entrenadors que hagin guanyat la Champions tres vegades: Bob Paisley, Carlo Ancelotti i Zinedine Zidane. I, d'ells, Ancelotti és l'únic que ho ha fet amb dos equips diferents, el Milan (2003 i 2007) i el Madrid (2014). Els altres que tenen dues orelludes amb dos clubs diferents són Ernst Happel (Feyenoord 1970 i Hamburg 1983), Ottmar Hitzfeld (Borussia Dortmund 1997 i Bayern Munic 2001), José Mourinho (Porto 2004 i Inter de Milà 2010) i Jupp Heynckes (Reial Madrid 1998 i Bayern Munic 2013). Un club exclusiu que reforça la tesi de Guardiola, sempre insistent quan diu que la Champions és una competició "molt difícil de guanyar" i que sovint es decideix "per detalls". En el seu currículum hi consten dos títols, un subcampionat, sis semifinals, tres quarts de final i uns vuitens.

"He patit altres derrotes dures a la Champions, com la del Chelsea amb el Barça (2012). Hem estat molt a prop", deia Guardiola després de quedar eliminat al Bernabéu en una eliminatòria incomprensible. Un partit que el Manchester City tenia a la butxaca fins que el Madrid, a mig camí entre la sort, l'èpica i la mística, va aconseguir dos gols en un tres i no res, al temps de descompte. Després arribaria el gol de Benzema, a la pròrroga. I finalment, la impotència d'un equip que, malgrat tenir bones ocasions per igualar la semifinal, acabaria quedant fora d'Europa. Era la sisena vegada que Guardiola quedava eliminat a les semifinals de la Champions, la quarta des que és lluny del Barça.

Guardiola va estrenar-se com a entrenador guanyant l'orelluda el 2009. Després cauria a semifinals contra l'Inter de Mourinho (la famosa nit dels aspersors) el 2010, guanyaria la final del 2011 i perdria les semifinals contra el Chelsea, l'eliminatòria que el tècnic menciona com una de les més doloroses. Perquè tant aquell, encara com a tècnic culer, com el de dimecres al Bernabéu, són partits que tenia realment a la butxaca. "Ho hem fet tot bé per guanyar", deia el 2012, en una nit on Leo Messi va fallar un llançament de penal que hauria dut el Barça a la final.

El Bayern i el City, sense sort a Europa

L'entrenador deixava Barcelona amb 14 títols al sarró i s'agafava un any sabàtic, i la temporada 2013-2014 agafava les regnes del Bayern Munic, un club que, curiosament, acabava de guanyar la Champions de la mà de Jupp Heynckes. A Baviera, Guardiola imposaria el seu model de joc i ampliaria el seu palmarès amb set títols, però cap seria la Champions, competició en la qual va arribar a tres semifinals i que, curiosament, en totes tres va quedar eliminat a mans d'un equip de la lliga espanyola. El 2014 va ser el Madrid, amb un 0-4 inclòs a la tornada, a Munic. El 2015 seria el torn del Barça, que guanyava 3-0 a l'anada al Camp Nou. I el 2016, l'Atlètic de Madrid. Aquesta última va ser la més igualada, amb un 2-2 global, resolt per diferència de gols.

El 2016 seria el seu últim estiu a Alemanya. Llavors fitxaria pel City, club en el qual ha estat més anys com a tècnic (aquest és el sisè), amb un total de 10 títols, inclòs un pòquer històric el 2019 (Lliga, Supercopa, Copa i Copa de la Lliga). Però, novament, la Champions ha estat el repte pendent. Va fracassar el primer any -que va acabar en blanc-, quan va caure als vuitens de final contra el Mònaco. El curs següent seria el Liverpool qui li barraria el pas, als quarts de final; i el 2019 seria el Tottenham, també a quarts. El 2020, el primer any de la pandèmia, eliminava el Madrid als vuitens de final -guanyant al Bernabéu- però acabaria perdent, novament a quarts de final, contra l'Olympique de Lió en un duel a partit únic disputat a Lisboa.

La temporada passada, en canvi, superava per fi la barrera dels quarts de final i també arribava al partit decisiu. A semifinals, es desfeia del París Saint-Germain guanyant a l'anada i a la tornada. Però a la final perdia contra el Chelsea (0-1). Aquesta temporada, malgrat l'etiqueta de favorit contra el Reial Madrid i malgrat fer una eliminatòria excel·lent durant 180 minuts, tota la feina se'n va anar en orris al temps de descompte i a la pròrroga. Guardiola, que atresora 31 trofeus com entrenador, haurà d'esperar almenys un curs més per poder aconseguir una nova fita, la seva tercera Champions.