DONA’M JOC

El millor discurs

Megan Rapione pot ser o no la millor jugadora de l'any, però té un discrus admirable

Era un fet evidentíssim que Megan Rapinoe guanyaria el The Best de la FIFA. I en el fons en tenia ganes. Puc estar d’acord o no sobre si ha estat la millor jugadora de l’any -cosa que podríem discutir per moltes vies-, però desgraciadament encara, quan es donen aquests premis en el món del futbol femení, només es guarda la imatge del Mundial, un torneig que dura un mes si arribes a la final. Què ha fet la Megan els onze restants? Doncs segurament ningú ho deu saber, i aquí comença una lluita que a poc a poc anirem guanyant: que se segueixi aquest esport durant tot l’any i no en moments puntuals.

En el fons, estic contenta i esperava que la Megan sortís a reivindicar alguna cosa. Perquè pot ser o no la millor jugadora de l’any, però sí que té un discurs admirable i digne de ser escoltat i portat a terme. La Megan no té pànic escènic ni por de dir tot el que pensa, i gràcies a ella moltíssimes nenes i nens veuen el futbol femení com una cosa quotidiana. Cada vegada que parla té molt clar què dirà i tot el que vol reivindicar. Ens ha deixat molt clar que encara estem lluny de tenir el futbol net de racisme i d’homofòbia, va esmentar la dona iraniana que es va calar foc per anar a veure un partit i va parlar de la igualtat de salaris i de la falta de suport de l’esport femení.

I tot això ho va fer en un sol discurs i amb el seu to irònic, mentre comentava que els futbolistes i tota la gent que era en aquella sala tenien una gran capacitat de fer veure a tots els seus seguidors les coses que passen i reivindicar tot el que no funciona ara mateix. Perquè són futbolistes però sempre, sempre, s’ha de tenir un respecte infinit per tothom. Que guanyar un partit, un premi o el que sigui no és important, que no tot és guanyar i que guanyar a qualsevol preu no és guanyar. Que el més important de tot és que cadascú -i sobretot ells, que són un aparador mundial- pot fer del món un lloc millor. Igual que elles o ells poden canviar coses a gran escala, qualsevol de nosaltres pot canviar una petita part del nostre món. L’esport és una de les millors vies per començar a canviar coses.

Però no només les dones han de reivindicar la igualtat de salaris o lluitar contra l’homofòbia: si tots hi poséssim el nostre granet de sorra, llavors sí que aconseguiríem fer del món un lloc millor. No en tinc cap dubte.