Mor als 53 anys el polèmic exjugador de futbol serbi Sinisa Mihajlovic

BarcelonaL'exjugador de futbol i fins fa poca mesos entrenador del Bolonya, Sinisa Mihajlovic, ha mort de leucèmia amb 53 anys. Conegut pels seus xuts de falta i per les seves polèmiques opinions polítiques, molt radicalitzades després de la Guerra dels Balcans, Mihajlovic feia tres anys que lluitava contra aquesta malaltia. Fa dues setmanes encara havia pogut sortir de l'hospital per anar a donar una sorpresa a Zdenek Zeman, un dels seus exentrenadors, que presentava un llibre, però els darrers dies les seves condicions havien empitjorat.

La seva família ha fet pública la mort amb un comunicat. Considerat un dels millors jugadors sorgits de l'antiga Iugoslàvia, Mihajlovic va fer bona part de la seva carrera a Itàlia, on va quedar-se per continuar entrenant. Abans havia sigut campió d'Europa amb l'Estrella Roja de Belgrad el 1991.

Mihajlovic era una persona marcada per la Guerra dels Balcans. Malgrat que tenia tant sang sèrbia com croata, la guerra l'havia radicalitzat. Nascut a Vukovar, una ciutat croata amb important presència de serbis, era fill de pare serbi i mare croata. Quan la guerra va esclatar, milicians croats van cremar la casa dels Mihajlovic a la població de Borovo, on vivien. Llavors ell ja estava jugant a Sèrbia. Havia començat en un club local abans de marxar amb 17 anys a la Vojvodina de Nova Sad, on sorprendria al guanyar la lliga iugoslava el 1989. Després va marxar a l'Estrella Roja de Belgrad, que estava construint un equip amb aspiracions de ser campió d'Europa. Quan era a Belgrad va rebre una trucada en plena guerra: eren milicians serbis que havien ocupat Vukovar i tenien un presoner croat a qui volien executar, però deia que era el tiet de Mihajlovic i com a prova els va donar el seu telèfon. Mihajlovic els va demanar que no el matessin, però no va voler veure mai més el seu tiet, ja que havia exigit a la seva mare que es divorciés del seu pare perquè era serbi.

Amistats perilloses

Convertit en un fervent nacionalista serbi, Mihajlovic freqüentaria els cercles de Zeljko Raznatovic, el cap dels aficionats radicals de l'Estrella Roja de Belgrad i criminal de guerra. Raznatovic, conegut com a Arkan, era un delinqüent que robava cotxes a Alemanya i Bèlgica fins que va tornar a Iugoslàvia, on va anar reclutant joves a l'estadi de l'Estrella Roja per formar un grup paramilitar que cometria crims contra la humanitat a Croàcia, Bòsnia i Kosovo. Raznatovic, que arribaria després a fer campió de lliga un club serbi, l'Obilic, amb males arts, va ser assassinat pel crim organitzat i Mihajlovic va fer acte de presència al seu funeral. Mihajlovic també havia protagonitzat escàndols, com quan va exigir als jugadors serbis, quan ell dirigia la selecció, que cantessin l'himne. Quan el musulmà Adem Ljajic no ho va voler fer el va expulsar de la concentració. A més, més d'un cop havia estat denunciat per rivals –com el francès Patrick Vieria– per insults racistes al terreny de joc. El 2004 el líder dels serbis de Bòsnia, Radovan Karadzic, que estava sent buscat per crims de guerra, va anar disfressat a veure partits de l'Inter de Milà perquè hi jugava Mihajlovic, que sempre havia negat que sabés que Karadzic era a l'estadi.

Com a jugador era defensa o migcampista ofensiu, amb una gran capacitat per marcar gols de falta. Els seus potents xuts, sempre ben dirigits, el van convertir en un dels millors especialistes en aquestes accions a pilota aturada. Amb la samarreta de la Lazio arribaria a marcar tres en un mateix partit. I amb l'Estrella Roja seria campió d'Europa contra l'Olympique de Marsella, amb un gol de falta seu a les semifinals contra el Bayern. Posteriorment seria campió mundial contra el Colo-Colo xilè a la final jugada al Japó el 1991. En els darrers partits amb l'Estrella Roja va acabar expulsat dos cops en partits contra l'Hajduk Split croat, un d'ells a la final de Copa, per barallar-se amb el croat Igor Stimac. Mihajlovic acusaria Stimac d'haver-li dit en ple partit "Tant de bo els nostres nois matin la teva família", ja que la guerra ja havia començat a la regió de Vukovar.

El 1992 Mihajlovic va fitxar per la Roma, on no va poder triomfar perquè hi havia molta competència de jugadors estrangers per ocupar les places d'extracomunitari. Frustrat, marxaria al Sampdoria abans de tornar a Roma per jugar a l'altre club de la ciutat, el Lazio, on es convertiria en un dels herois dels aficionats radicals del club, d'extrema dreta. Mihajlovic es retiraria a l'Inter de Milà després de guanyar dues lligues italianes, una amb el Lazio i una amb l'Inter, així com una Recopa i quatre Copes italianes. Casat amb una model italiana, Mihajlovic havia entrenat diversos clubs, com el Torí, el Catània, el Fiorentina, el Milan, el Sampdoria i darrerament el Bolonya, el club on va fer oficial que patia leucèmia el 2019. Malgrat que va poder tornar a les banquetes després d'una primera recuperació, va recaure i avui s'ha fet pública la seva mort.