Dakar
Esports Motor / Dakar 31/12/2022

Laia Sanz: "No he preparat mai el Dakar a nivell mental, és un dels meus punts forts"

Pilot del Dakar

4 min
Laia Sanz, durant l'entrevista amb l'ARA

BarcelonaLaia Sanz (Corbera del Llobregat, 1985) estrena casc per a l'edició del Dakar que està a punt de començar. Amb una pinya dibuixada a la part inferior del darrere –era el nom de la seva gata–, la pilot catalana espera recórrer els 5.000 km (dividits en 14 etapes) fins a la línia de meta, que l'espera a Dammam. És el seu 13è Dakar, el segon al volant d'un cotxe: les ganes, però, es mantenen intactes. I les pors, a ratlla.

Queden hores perquè comenci el Dakar. Com et veus?

— L'afronto amb molta més calma. Ja no em ve tot de nou com l'any passat, que em va venir una mica gran, perquè era com començar de zero. He après i millorat molt i tinc molta més confiança. 

Segon any amb cotxe. Ha canviat com l'afrontes?

— Tinc més confiança i intento oblidar-me de les pors. Agafar-me a la part positiva i amb ganes de disfrutar. Hem de veure on podem estar. Si som intel·ligents i no comentem grans errors podem estar més endavant que l'any passat. 

Detall del casc de Laia Sanz per al Dakar.

S'ha fet dur aquest any? 

— Molt. És com començar, en part, de zero. Els últims anys amb moto anava en un equip oficial, amb la seguretat d'anar al Dakar en bones condicions. En canvi, ara toca picar pedra durant tot l'any per tenir un bon projecte. En cotxes he de tornar a demostrar-ho tot i he de buscar de nou els mitjans per fer-ho. 

La incertesa és el pitjor? 

— A mi em mata. Soc una persona a qui li agrada tenir-ho tot controlat, i aquí hi ha moltes coses que fins a última hora no saps. Se m'ha fet molt dur. Ha sigut un any complicat, però de molt aprenentatge. 

Ara al Dakar toca gaudir o patir?

— És la part guai! La part que em sobra a mi és la prèvia de preparar-ho tot i trobar els diners i els recursos [riu]. M'ha passat més anys: costa tant tancar-ho tot que arribes a l'avió i és un descans. És estrany, perquè és quan comença el patiment, però en realitat ara toca disfrutar. 

Ets una persona molt exigent amb tu mateixa. ¿Això t'afecta negativament per la incertesa que t'acompanya tot un any?

— T'hi acostumes... Els meus inicis en moto també van ser així. Intento mirar la part positiva: he sortit de la meva zona de confort i me n'he anat a un lloc on fa més fred. Però crec que és per anar a millor en un futur i per aconseguir els meus somnis. 

Com es prepara un Dakar?

— A nivell mental no l'he preparat mai. No he fet mai preparació mental, i crec que és un dels meus punts forts. Sempre he funcionat bé en aquest sentit i no ho he treballat mai. Físicament, aquest any per fi després de tot el drama de la malaltia [va patir la malaltia de Lyme per la picada d'una paparra] em torno a sentir una mica esportista. He pogut treballar molt sobretot l'últim mig any i això em fa sentir contenta i més a punt que altres anys. 

Laia Sanz durant l'entrevista amb l'ARA.

¿Algun moment has tingut el dubte de tornar a la moto? La trobes a faltar?

— En molts moments sí, sobretot per aquesta incertesa. Tant com em va costar arribar a demostrar la meva vàlua amb la moto i tenir una estabilitat, ara perquè m'he complicat la vida? Hi ha moments que sí que ho trobo a faltar i em dic "Buà, sí que estava bé quan ho tenia tot controlat!" [Riu.] Però ara té més gràcia així. A vegades, si vols anar a més, cal fer un pas enrere per fer-ne tres endavant. 

Quin és l'objectiu d'aquest any?

— És difícil de dir. A mi m'agradaria fer dels quinze primers, però sé que és difícil. Hem fet un pas endavant pel que fa al cotxe, malgrat que hem rodat poc. Si ho fem tot molt bé podem estar davant. 

"Fer-ho tot molt bé" enmig del desert i durant tants dies no és gens senzill. 

— És un conjunt de moltes coses, a més. Els mecànics, el copilot, jo mateixa, no menjar-me cap pedra, no trencar el cotxe... Són moltes coses i no tenir aquest punt de mala sort que a vegades és inevitable. 

El Dakar és una cursa contra la mala sort? 

— Hi ha moments de mala sort, i hi ha pilots que en tenen, però soc de les que pensen que la sort te la treballes tu mateixa. Jo he acabat sempre els Dakars: és cert que un punt de sort hi és, però crec que és un tema de coneixe's a un mateix, de fer un bon plantejament de cursa, conèixer bé les pròpies limitacions. La sort se la busca i se la treballa un mateix.

¿Hi ha una pressió extra per haver acabat tots els Dakars que has disputat? 

— Sí. En moto, si no hagués acabat un dels últims anys seria una mica com que la feina ja estava feta i tornaria a tenir un equip l'any següent. Ara hi ha molt a demostrar. Hi ha més pressió que altres anys. Tinc ganes de fer-ho bé, de demostrar coses i de fer passets endavant i no és el moment de quedar-se a mitges. 

stats