El naixement del cercle virtuós

BarcelonaEl 18 de juliol del 2003, a les 17.15 de la tarda, Ronaldinho Gaúcho va arribar a Barcelona provinent de París. A l'aeroport del Prat al jugador brasiler l'esperaven l'actual president del Barça, Sandro Rosell; l'aleshores director general del club, Xavier Pérez Farguell; Ferran Soriano; Josep Maria Bartomeu, i Jordi Moix. El Barça havia acabat de tancar una operació que va canviar la història moderna del club blaugrana: el fitxatge de Ronaldinho, fins llavors jugador del París Saint-Germain. I per fer-ho, pel mig havia negociat amb David Beckham, actual jugador del club francès. Curiosament, avui és el migcampista britànic qui juga al París Saint-Germain, un equip que avui aterra al mateix aeroport on Sandro Rosell esperava nerviós l'arribada del seu millor fitxatge fa gairebé deu anys.

Aquells vols entre Barcelona i París van marcar la història del club. Molt ha canviat, en canvi, el PSG, un equip que el 2003 no va poder retenir la seva gran estrella i que aquest 2012 va poder pagar més diners que el Barça per Thiago Silva. Francis Graille, llavors president del club francès, va veure com els grans clubs europeus intentaven fitxar el brasiler, campió del món el 2002. "Ja l'estiu del 2002 va ser complicat retenir Ronaldinho. Tenia ofertes. El 2003, el Barça i el Chelsea van presentar ofertes, i el United hi estava interessat. Finalment va ser el Barça qui es va endur Ronaldinho". Però va ser un petit miracle. Laporta s'havia trobat un club amb greus problemes econòmics, motiu pel qual el Barça no podia oferir tants diners com el Manchester United per fitxar el brasiler. Durant aquells dies de l'estiu del 2013, una sèrie de personatges que ara no es porten bé, com Laporta, Rosell i Soriano, van brillar treballant com un equip per aconseguir fitxar Ronaldinho.

Durant la campanya electoral l'equip de Laporta ja havia aconseguit un gran èxit en anunciar un acord amb el Manchester United. El club anglès va fer públic un comunicat a la seva pàgina web en què afirmava que si Beckham marxava, donava prioritat al Barça. Ara, calia el consentiment del jugador. I llavors Beckham ja era jugador del Reial Madrid. Poc després que Laporta fos escollit president, doncs, el Madrid va fer oficial el fitxatge del migcampista anglès. Laporta i Rosell, però, ja sabien des de feia dies aquest acord i treballaven de valent per aconseguir fitxar Ronaldinho. El problema era que el United, un club fort econòmicament, també volia el brasiler.

L'amistat de Rosell

Diversos factors van entrar en joc per aconseguir que Ronaldinho fos blaugrana. Un va ser la bona relació de Sandro Rosell amb el jugador. Rosell havia estat designat encarregat de la marca Nike per ser amb la selecció brasilera al Mundial del Japó i Corea del Sud del 2002. L'actual president blaugrana va passar tots els dies, tant els de preparació, com els de la fase final, al costat de la canarinha , encarregant-se que no faltés res, que els jugadors no es queixessin, que la seleção se sentís ben cuidada per Nike. Rosell, metòdic en la feina, s'havia guanyat la complicitat del germà de Ronaldinho, Roberto de Assis, i de la mare, la senyora Miguelinha. A més, Ronaldinho coneixia un dels membres de l'equip d'observadors del Barça, Pepe Costa, que també havia treballat amb Nike i havia viatjat amb la selecció. Rosell i Costa van dir meravelles del Barça a Ronaldinho. Si el PSG hi accedia, la prioritat de Ronaldinho era ser blaugrana.

El problema, doncs, no va ser convèncer el jugador. Va ser el PSG. Sandro Rosell explica al seu llibre Benvinguts al món real com va teixir una complicada operació per aconseguir el suport del president del PSG, Francis Graille, amb qui es va reunir ja abans de les eleccions gràcies a les gestions dels responsables de Nike a França. Inicialment el Madrid també es va interessar per Ronaldinho, malgrat que ja havien fitxat Beckham. Per deixar fora de combat els madridistes, es va arribar a parlar amb Esther Koplowitz, propietària de Fomento de Construcciones y Contratas, la gran rival de la constructora de Florentino Pérez. Un dels accionistes de l'empresa de Koplowitz era Jean-René Fourtou, a la vegada president de Canal Plus França. I llavors Canal Plus era propietari del PSG, amb Graille com a encarregat de gestionar el club. Una sèrie de trucades, doncs, van deixar clar al PSG que no es podia ajudar el Madrid. El problema era que l'equip que collava fort era el United, que oferia 30 milions d'euros. El Barça, en canvi, només n'oferia 27.

El paper de Manel Arroyo

Per guanyar-se la confiança de Graille hi va ajudar l'actual directiu Manel Arroyo, llavors director general de Dorna. Arroyo coneixia Graille i va trucar a Sandro Rosell per oferir-se per intercedir. Arroyo va organitzar un dinar d'on en va sortir l'acord entre totes les parts, i Graille va acceptar una oferta de 27 milions en què el Barça es comprometia a pagar posant com a garantia el contracte amb Nike. Fent equilibris, la nova directiva blaugrana va aconseguir fitxar Ronaldinho Gaúcho superant ofertes més sucoses. Va ser clau el paper de Graille, que el 2011 va ser a la llotja del Camp Nou i ja no viu del futbol. Durant molts dies Graille va prioritzar l'oferta del United, però quan Ronaldinho personalment va demanar marxar al Barça, va fer confiança a un club que llavors no tenia la bona fama d'ara. Pel mig, Rosell havia parlat amb la mare del jugador per insistir que la família seria feliç a Barcelona, i no pas a Manchester. I la trucada va funcionar. "El Barça va treballar fort per fitxar Ronaldinho i la va encertar del tot", recorda Graille.

El fitxatge de Ronaldinho es va tancar per 27 milions d'euros, amb una sèrie de variables. El 19 de juliol es va tancar el fitxatge a les oficines, on Ronaldinho, sempre a punt per jugar, va començar a fer tocs de pilota amb el director general del club, Xavier Pérez Farguell, i Joan Laporta. El dia de la presentació, va ser el mateix Laporta qui va recordar com Rosell va ser la peça clau per tancar una operació amb el PSG en què Beckham va ser clau. Demà, tots tornen al Camp Nou.