Neymar: l'assignatura pendent
Neymar Júnior, com a jugador del Barça, no trigarà gaires anys a guanyar una Pilota d'Or. D'un futbolista com ell, abans, se'n deia "un fora de sèrie". Definíem així un jugador amb un talent i unes qualitats molt més enllà del comú, capaç de dibuixar jugades estèticament perfectes i amb una enorme facilitat per fer el més preuat en aquest esport: marcar gols. El Barça ha sabut portar, al Camp Nou, el millor futbolista del futur. El seu fitxatge va ser una obra d'enginyeria, treballada durant anys i suada fins a l'últim moment. El Madrid el va desestimar amb 13 anys. Després, amb 20, el va arribar a tenir aparaulat -fins i tot va arribar a passar la revisió mèdica- i Florentino va intentar arrabassar-li al Barça fins a l'últim moment. La primavera passada, mentre el jugador i el seu pare firmaven l'acord de traspàs al Brasil, la safata d'entrada del director general del Santos encara rebia mails del Madrid que li demanaven que no firmés pel Barça. Li havien promès molts més diners dels que guanyaria aquí, li regalaven un xalet i li posaven un padrí que el guiaria, per Madrid i pel Madrid, que era Zinédine Zidane. A més a més, un informe jurídic del bufet Garrigues l'advertia que la fiscalitat catalana faria que li quedessin menys diners que si tributés a Madrid. Però el jugador volia venir al Barça, volia tastar el seu futbol i es delia per compartir equip amb Leo Messi. Només la seva voluntat, la perícia de la gestió de Rosell en la negociació a Miami un any i mig abans i haver-li fet la barba d'or al pare del jugador (amb l'avançament dels 10 milions d'euros i una clàusula de penalització si desfeia l'acord) van dur aquest carismàtic crac al Barça. No pateixo pel contracte de Neymar. Confio que aquesta junta no deu haver caigut en errors d'altres èpoques que ells mateixos van denunciar. I tinc la confiança que, al capdavall, el jutge Ruz es divertirà mirant com un contracte per un futbolista d'elit inclou un nombre de bitllets d'avió per a ell i la família per anar i tornar del Brasil, i decidirà tancar el cas. Esperem-ho.
De Neymar, diguem-ho clar, em preocupa el seu futbol i l'allau d'elogis desmesurats atès el seu rendiment d'aquest primer mig any. Neymar no és un producte de màrqueting. És boníssim i serà un crac, però de moment hem vist ben poc del repertori de possibilitats que oferia al Santos. La seva integració al club -gràcies a la mà esquerra de Martino, a la professionalitat inesperada del jugador i a saber escoltar els consells de tallar-se la cresta- ha estat molt lluny dels mals auguris que es profetitzaven. Les seves xifres, en gols i assistències, són remarcables i ha entomat les patacades amb prou esportivitat. Els seus inicis a la Champions, amb tres bons gols i provocant dues expulsions en sis partits, han meravellat el continent futbolístic. Debuta a Europa amb 21 i juga com un veterà. Sobretot amb espais al davant, sobretot quan fuig de la banda i, sobretot, quan al camp no ha de cedir el lideratge -i la pilota- a Messi. L'assignatura pendent de Martino, per al segon tram de temporada, ha de ser doble: fomentar l'entesa d'aquest tàndem i que Neymar no vulgui ser genial a cada pilota que toqui. Si se'n surt, i fa el futbol fàcil, aquesta pot ser una temporada amb molts èxits. La primera d'unes quantes.
