La novena del Toni

Segurament es tracta d’un dels tècnics espanyols que han encadenat més Jocs Olímpics de manera consecutiva. Un total de nou, en suma ja Toni Bové Pérez (l’Hospitalet de Llobregat, 1952) com a fisioterapeuta del Comitè Olímpic Espanyol. La seva aventura olímpica va arrencar l’any 1984, a Los Angeles, a la seu de Santa Barbara. Després d’haver format part del Comitè Organitzador a Barcelona 92 i a Atlanta 96, en les darreres cinc edicions ho ha tornat a fer per atendre exclusivament els esportistes de l’equip olímpic espanyol, portant, a més, l’organització del sistema de treball dels seus companys durant aquests dies.

Com va ser la seva arribada al moviment olímpic? “Després d’haver treballat en una competició juvenil de bàsquet, l’esport de la meva vida. Em van dir que si volia anar a uns Jocs, i allò per a mi va ser un somni fet realitat. Com a esportista no vaig arribar mai a aquelles cotes, i com a físio no m’ho hauria imaginat tampoc. El meu debut va ser ajudant els equips de rem i piragüisme, esports que dominava a la perfecció [riu]”, recorda Bové. Aquella primera estada li va permetre veure com treballaven els seus companys als Estats Units, i des d’aleshores va decidir anar cada any als congressos americans a aprendre d’ells.

Les tasques principals del Toni són ajudar en els esports als quals, pel seu petit nombre de participants, la federació “no pot aportar un fisioterapeuta propi, o bé els equips més grans”, que necessiten ajuda per “cobrir les necessitats de tots”, afirma. El seu dia a dia el fa principalment a la Vila Olímpica, on també viu al costat dels esportistes, ja que a les plantes inferiors de l’edifici espanyol munten “un servei mèdic amb un despatx on hi ha el metge i una sala amb cinc cabines per als fisioterapeutes”.

La seva feina se centra en els dies previs i les primeres jornades de competició, i Bové assegura que “són tasques de massatge, estiraments i tractaments, més de prevenció”. La jornada laboral arrenca a les 8 del matí i tanquen el centre al voltant de les 9 del vespre, però també de vegades han de sortir a alguna de les competicions, a fer fisioteràpia in situ. “Fins i tot m’he hagut de despertar algun dia a les 3 de la matinada per fer alguna intervenció o per supervisar algun control antidopatge. I quan tinc una estona lliure, m’escapo a veure el bàsquet, l’esport que vaig practicar fins als 28 anys, a l’Espanyol i l’Hospitalet”. Bové calcula que els fisioterapeutes porten “al voltant d’uns 50 quilos de material mèdic”, tot i que han llogat moltes coses al comitè organitzador; però les coses més específiques les porten d’Espanya.