HISTÒRIES DEL MUNDIAL

Els països on les dones no poden jugar a futbol

Ni tan sols Europa pot dir que tots els seus països tenen selecció

El Mundial s’acaba. A mesura que avança el torneig, augmenta la sensació que el nivell de joc ha millorat. I també els ingressos, les audiències i l’interès en general per un Mundial que no deixa de fer-se gran. Per a l’edició del 2023, la seu de la qual se sabrà el març del 2020, deu estats han presentat un projecte per organitzar-la, una xifra rècord. La FIFA confia que quan arribi la fase de classificació per al Mundial del 2023 serà també la que tindrà més participació de seleccions. Gairebé totes les federacions tenen un equip femení, però els últims anys algunes no els han apuntat a les eliminatòries amb l’argument de la falta de diners o d’infraestructures. Per exemple, per classificar-se per al Mundial actual a l’Àsia calia arribar primer a la fase final de la Copa d’Àsia. I un total de 18 federacions van decidir no jugar les eliminatòries. D’altres, com Kuwait, tenien una sanció per ingerència política. A l’Àfrica va passar un cas semblant, amb 29 seleccions declinant participar-hi. És a dir, 25 seleccions africanes van lluitar per ser al Mundial, menys del 50%.

La FIFA està fomentant programes de promoció del futbol femení. També intenta crear ajudes amb la idea de garantir que les seleccions absolutes puguin competir amb normalitat, però hi ha hagut casos com el del Txad, on els directius van desviar al futbol base masculí diners enviats per potenciar la selecció femenina. Ni tan sols Europa pot dir que tots els seus països tenen selecció. De moment, Liechtenstein queda com l’únic racó sense selecció femenina, tot i que la federació local ho va intentar. Senzillament, no hi havia prou voluntàries per defensar aquest diminut estat.

A part de Liechtenstein i algunes federacions caribenyes de territoris que pertanyen al Regne Unit o França, on tampoc hi ha gaires jugadores, al món existeixen tres països sense selecció femenina per unes quantes raons: Oman, Brunei i l’Aràbia Saudita. Oman ja ha anunciat que intentarà tenir-ne una en el futur. Fa uns anys aquest estat va acceptar organitzar campus per a nenes amb l’ajuda tant de la FIFA com de fundacions com la del Barça. Però continuen sense selecció -sí que n’hi ha de futbol sala-. Les autoritats parlen de falta d’interès en una societat musulmana molt conservadora. Però a Oman no hi ha cap prohibició, a diferència del que ha passat des de sempre a l’Aràbia Saudita. Fins fa dos anys estava prohibit impartir classes d’educació física a les nenes saudites. De mica en mica, l’estat ha anat apostant per modestos canvis que van permetre la participació d’una judoka i una atleta criada als Estats Units en els Jocs Olímpics del 2016. Malgrat que la Fundació del Barça ha engegat un projecte que permet a nenes començar a jugar a futbol, els canvis són tan recents que la creació d’una selecció sembla llunyana. Fins ara, les poques saudites que jugaven a futbol ho feien d’amagat.

L’últim cas és el de Brunei, el petit regne islàmic a l’illa de Borneo on fa anys havia existit selecció. Aquests últims anys, amb tot, l’estat ha endurit la legislació condemnant a mort els homosexuals i retallant drets a les dones, que ja no poden jugar. I en països on hi ha equip, com l’Afganistan, queda molt per fer. El president de la Federació Afganesa, de fet, serà jutjat per haver abusat sexualment de moltes jugadores.