Patxi Otamendi: “És injust que només se’ns recordi per aquest final”
El Girona FC ha estat flirtejant amb l’ascens a la Primera Divisió durant tota la temporada. Però l’equip de Montilivi s’ha quedat amb la mel als llavis quan més a prop estava de l’objectiu
BarcelonaEl Girona FC ha estat flirtejant amb l’ascens a la Primera Divisió durant tota la temporada. Però l’equip de Montilivi s’ha quedat amb la mel als llavis quan més a prop estava de l’objectiu. Ara fa nou dies va veure com el Lugo empatava en el temps de descompte i l’equip queia fins al tercer lloc de la classificació, de manera que passava de l’ascens directe al play-off. Diumenge, contra el Saragossa, el Girona va desaprofitar un 0-3 de l’anada, va perdre 1-4 i va quedar eliminat contra tot pronòstic.
No ha de ser fàcil estar deu mesos treballant i perdre-ho tot en només set dies!
És dur. Perquè a més són dos diumenges seguits a casa. I no tant pel fet de no pujar, sinó per com ha anat tot. Ha sigut molt cruel.
Com ha sigut el dia després?
A mesura que va passant el temps ets més objectiu i valores més el que s’ha fet. Ara ho comencem a veure com un somni que ha durat tota la temporada i que ha sigut molt gran. Però el final, esclar, no era el que tots volíem.
Què creu que ha fallat?
Crec que el d’aquest diumenge contra el Saragossa és un cop dur. Però encara ho va ser més el del Lugo. Perquè allà ja ho teníem fet i ho vam perdre a l’últim minut. En canvi, contra el Saragossa encara ens hauria quedat una altra eliminatòria.
¿El preocupa com pot afectar l’equip en el futur?
El més trist, a banda de no pujar, és amb què es quedarà la gent. Hem fet una temporada fantàstica però només en recordarem el final: un gol al minut 91 i un 1-4 a casa. És injust. L’equip ha fet 82 punts! Mai fins ara un equip amb aquests punts s’havia quedat a Segona Divisió. Això és un mèrit que se li ha de reconèixer a la plantilla.
Gràcies a aquesta bona temporada molts aficionats es van abonar al club en el segon tram de la temporada. Què els diria?
Els demanaria que seguissin amb nosaltres. El Girona té una base d’entre 3.000 i 3.500 socis. Aquests sempre hi són. I en funció de la temporada que facis pots pujar fins als 5.000 o 7.000, com aquesta última. Des del club farem tot el possible perquè la temporada vinent sigui com aquesta, i per això els demanem que es quedin i que ajudin el Girona.
A banda, deu suposar una bona font d’ingressos.
És cert, però no és només important des del punt de vista d’ingressos, també per a la institució. Aquestes coses fan que el club sigui més gran.
Diumenge, l’entrenador [Pablo Machín] va dir que volia quedar-se. Què n’opina el club?
Que té un any més de contracte i que nosaltres també estem d’acord amb el fet que segueixi. Qüestionar la continuïtat de l’entrenador després d’una temporada com aquesta seria una barbaritat.
I pel que fa als jugadors?
Intentarem mantenir el màxim de gent possible. Però entenem que amb la temporada que ha fet el Girona molts clubs es deuen haver fixat en els nostres jugadors, i en alguns casos serà difícil retenir-los, malgrat que tingui contracte en vigor. Cifuentes ja ha dit que se’n va, Ramalho torna de la cessió… Són diferents casos que haurem de valorar i negociar.
El fet de ser un dels pressupostos més baixos de la categoria tampoc els ajuda…
A Segona hi ha molts equips que tenen més poder adquisitiu que nosaltres. Al final el jugador també mira per ell, és lògic, i això provoca canvis. Nosaltres només podem mirar de fer un equip tan competitiu com sigui possible, però no podem controlar l’interès d’altres clubs amb més capacitat econòmica.
Parlant d’economia: el procés de venda del Girona s’ha allargat molt. ¿Estaven esperant a saber en quina categoria jugaria finalment?
No, i ara. La venda no depenia del fet de jugar a Primera o a Segona, això no ha condicionat el procés. Si s’ha allargat ha sigut per no descentrar els jugadors de cara al final de temporada. Hi havia molt en joc. Ara ja s’ha acabat la temporada i seguirem amb l’operació. Els pròxims dies tindrem notícies, potser aquesta setmana. Sóc optimista.
En qualsevol cas, ha sigut una operació envoltada de secretisme…
No era secretisme, simplement hi havia una clàusula de confidencialitat que havíem de respectar. No podíem fer públic el nom fins que no es tanqués. Això és tot.
