Un predicador a la banqueta

Moltes rodes de premsa abans d’un partit acaben sent prescindibles, entre les preguntes tòpiques dels periodistes i les respostes anodines d’uns entrenadors que no volen destapar ni el pla de joc ni l’alineació. Però en un club alemany sense més expectatives que mantenir-se a Primera les compareixences del seu tècnic davant els mitjans són d’allò més substancials. Es tracta del Friburg i de Christian Streich, tota una figura a la regió de la Selva Negra.

Streich és l’entrenador de la Bundesliga que fa més temps que és a la mateixa banqueta. Des del 2011. Tant se val que el modest Friburg baixés a Segona el 2015. L’autoritat del tècnic no es va qüestionar i un any després l’equip torna a estar a la màxima categoria. Amb formació com a professor de germanística, història i esports, Streich, de 51 anys, va començar a treballar com a entrenador del planter del club el 1995. Abans va ser jugador del mateix Friburg a Segona. Passen els anys i continua anant als entrenaments i als partits de casa en bicicleta. Tot tan normal. A la roda de premsa assegura que parla amb la mateixa naturalitat que ho fa quan l’aturen al mercat o al bar. I, esclar, la seva veu acaba sent escoltada Selva Negra enllà.

Fa poc Christian Streich va exigir que hi hagués una assignatura escolar per aprendre a fer servir les xarxes socials, perquè, si no, poden ser “un perill per a la democràcia”. Actualment s’ha ficat en un debat social i polític encara més delicat. Friburg està consternada per la mort d’una jove universitària. Va ser violada i assassinada presumptament per un sol·licitant d’asil afganès. La família de la víctima ha demanat que en comptes de flors es donin diners per als refugiats, un gest que un polític del partit populista de dretes d’Alternativa per a Alemanya (AfD) va titllar de “patològic”. “Que en aquest país algú d’un partit democràtic digui això cal prendre-s’ho com un desafiament per a tots”, va valorar Streich, que va recordar que Alemanya coneix molt bé “les condemnes generals”. “Abans eren els jueus. I ara que un noi afganès ha fet una cosa terrible, són els afganesos i els estrangers. Tinc fills i tinc por per ells”, va dir en referència al creixent gir cap a la dreta de part de la societat alemanya.

Les paraules de Streich van rebre molts elogis i, esclar, moltes crítiques. Hi ha qui pensa que un entrenador s’ha de limitar a fer rendir l’equip i no ficar-se en política. Però llarga vida als esportistes que demostren que són persones amb empatia i interès pel seu entorn. La societat millora quan esportistes de fama mundial es mullen també per les seves conviccions com a ciutadans. ¿Oi que us ve al cap algun exemple afortunat?

Més continguts de