Talent estival
Fa de mal pair encarar complexitats quan la realitat ens ofereix satisfaccions. Sembla de barrufet rondinaire recordar que rere l’escenari de felicitat hi ha un back office que envia senyals d’alarma. La complexitat resulta farragosa mentre ens estarrufem al sofà, peus sobre la taula, aplaudim els gols del trident i somriem sorneguerament amb les desgràcies florentinianes. Però de problemes n’hi ha. I la clau econòmica, les estretors i l’austeritat obligada en aquest exercici serveixen per desxifrar moltes de les situacions que ens ha tocat viure. Al Barça li toca eixugar l’endeutament de manera sensible i reconduir-lo als límits estatutàriament establerts si no es vol veure obligat a vendre algun actiu abans del 30 de juny. O a assumir una renúncia obligada del consell directiu si la situació no es redreça abans del 30 de juny del 2017.
Sense aquesta clau no es pot entendre la impossibilitat de fitxar Nolito. El Barça no ha pogut invertir per fitxar un jugador mentre simultàniament altres clubs molt més modestos s’han reforçat a fons. També hem de llegir des d’aquest prisma l’estancament de la millora de contracte de Busquets. El de Badia és un actiu determinant per al futur? Resposta: sens dubte. ¿Ha rebut la promesa de millora en unes condicions molt concretes? Si fem cas al que ha dit públicament, tampoc hem de dubtar-ho. Passa, però, que amb la situació actual es fa difícil adquirir compromisos econòmics fins a l’1 de juliol i costa de passar de promeses verbals basades en la confiança a documents vinculants. A l’estiu, amb xancletes i a punt de marxar a l’Empordà, tot serà més fàcil. De fet, resoldre el nus del patrocini esdevé urgent per garantir la sostenibilitat d’una plantilla que cada cop té més pes relatiu en el capítol de despeses.
L’estiu que s’acosta requerirà audàcia i talent. El Barça necessitarà invertir a assegurar la qualitat que ja té i captar-ne de fora. Disposarà de menys recursos econòmics que els seus competidors europeus, governats per grans capitals sense les estretors del “més que un club”. Per fer-ho més difícil, el planter ha patit el desgast dels últims anys de mala gestió. Audàcia per caçar a preu assumible i talent per saber trobar les necessitats fora del catàleg de la portera de Núñez. Com ja s’ha fet amb els reforços del filial. La qüestió és si l’estructura esportiva està preparada. La resposta la tindrem entre juny i juliol.
