Quedar-se a gust
Sergio Busquets, en calent, a la zona mixta del Parc dels Prínceps, va dir que l'àrbitre no s'havia quedat a gust fins que el PSG havia empatat el partit. En el primer empat, en el gol en fora de joc d'Ibra, sí que hi ha un error clamorós de Wolfgang Stark. En el segon gol, però, en el que arriba a cinc segons del final del temps afegit, l'errada col·lectiva només és aplicable a un equip badoc, que perd una pilota alegrement en atac, que no sap tallar la jugada abans, que té un mig del camp que torna a peu i una defensa descol·locada. Stark no sé si es va quedar gaire a gust; els seguidors del Barça, gens. Sense Messi i sense centrals el camí cap a Wembley s'estronca i, dimarts a la nit, molts culers ja pensàvem a assegurar la Lliga com sigui, ara que no sabem qui farà els gols. L'endemà al matí, però, la moda periodística era una altra. Rebien Zubizarreta i Rosell. El primer, per no haver planificat bé la temporada -ho diuen a 4 d'abril- i no haver fitxat un central. És a dir, després de mesos dient que Bartra no té les oportunitats que es mereix, de cop i volta resulta que el tàndem Piqué-Bartra troben que no és de fiar. Però si Puyol està operat, Mascherano s'ha trencat els lligaments, Adriano és de vidre, Abidal està fora de competició, Song és lent com a central i Busquets, al darrere, ens fa patir, quina solució ens queda?
La segona moda és dir que el Barça ha perdut pes a la UEFA. Les mans del primer gol del Milan i l'orsai d'Ibrahimovic en el primer del PSG són les dues jugades que, sumades, donen l'argument innegable per dir que aquesta junta no remena les cireres amb els arbitratges europeus.
Què estem dient, per favor? ¿Que Mourinho té raó i que fins ara les Copes d'Europa de Guardiola eren regalades? ¿Stark va expulsar Pepe per l'entrada a Alves al Bernabéu perquè aleshores tenia una consigna i dimarts passat en tenia una altra de contrària? Si els arbitratges europeus són una mera qüestió de pesos i de contrapesos, per què al camp de l'Inter ens van marcar un gol en fora de joc? Per què al Camp Nou, a la tornada, van anul·lar el gol de Bojan que ens classificava per a la final del Bernabéu? Per què, al minut 3, a la llotja d'Old Trafford l'aleshores president Laporta es va posar a cridar i a insultar l'àrbitre per un penal a favor que no ens van assenyalar contra el Manchester United? ¿Aleshores teníem pes a la UEFA i els arbitratges ens perjudicaven igualment? La memòria, en el futbol, és curta, és selectiva i és, també, terriblement interessada. Només ens recordem d'allò que ens convé per desgastar el nostre objectiu, per buscar una excusa que ens deixi dormir tranquils o, com diria Busquets, per quedar-nos a gust.
