De l'Ampolla a Suïssa: “Vaig haver de marxar de casa perquè no hi havia res”
Laia Ballesté reflexiona sobre el llarg i difícil camí que ha hagut de fer fins a arribar a l'elit i sobre la importància de la seva mare
BarcelonaUn cop acabat l’entrenament i la sessió de gimnàs, Laia Ballesté Sciora (Ampolla, 1999) atén l’ARA a la Ciutat Esportiva Dani Jarque. L’activitat és frenètica i no s’atura, però mentre altres equips del planter de La21 s'entrenen, a la tribuna del camp la jugadora es pren un temps per reflexionar sobre tot el que ha viscut aquests últims mesos i anys. “Ha estat una temporada en què hem aconseguit l’objectiu de la salvació d’hora, però som un equip ambiciós i volem treure més punts”. No li agrada ser mediàtica ni parlar davant els micròfons, però accedeix a fer l’entrevista. “Soc molt reservada, el tema de la comunicació l’he de treballar”, confessa.
El camí de Ballesté fins a l’elit no ha sigut senzill. No només per la manca de jugadores quan era jove i perquè iniciava els seus primers passos al futbol, sinó pel fet de no viure a una gran ciutat. “És picar pedra tota l’estona, ara hi ha gent molt qualificada des de la base, però jo recordo que el meu primer entrenador era pintor. L’Ampolla és un poble molt petit on, si no tens clars els objectius, és molt difícil arribar lluny. Avui en dia continua sense haver-hi un equip femení”, relata la futbolista de l’Espanyol que va jugar amb nois fins als catorze anys abans de marxar del seu municipi per poder continuar la seva carrera, primer a Deltebre i després a Tortosa, abans de començar el seu periple estatal a Castelló i a València. “M’he recorregut tot Espanya. Vaig haver de marxar de casa perquè no hi havia res. He hagut de treballar i entendre que, si he d’arribar a l’elit, he de fer molts més camins i més difícils que una noia que juga a la gran ciutat, que té molts més clubs al seu abast”, explica.
El debut amb la selecció
Un sacrifici que va tenir la seva màxima recompensa el 8 d’abril del 2025, quan va debutar amb la selecció suïssa. “Tenia molt clar que volia jugar amb Suïssa perquè era retornar a la meva mare tota la feina que havia fet amb mi i els esforços de portar-me a tots els llocs”. La mare de Ballesté –que és una de les referents de la futbolista– va haver d’emigrar de petita per la malaltia del seu pare –avi de la Laia–. “M’ha inculcat molts valors de continuar treballant. No crec que fos fàcil integrar-se a un lloc on l’idioma i la cultura són diferents. Al pare de la meva mare li quedava poc temps de vida i tota la família va baixar cap aquí perquè estiuejaven a Cullera. Van voler donar-li el plaer de gaudir el poc que li quedava”, explica.
Un debut que l'estiu passat es va convertir amb el premi d’anar convocada a l’Eurocopa que, precisament, es va jugar a Suïssa. “Va ser una muntanya russa d’emocions. Jo vaig anar als entrenaments previs al torneig. La seleccionadora [Pia Sundhage] em va dir que no comptava amb mi, però que potser em tocava venir a última hora si no es recuperava una jugadora. Recordo marxar a l’aeroport plorant, però quan vaig arribar a casa dels meus pares em vaig tranquil·litzar per preparar-me per al que pogués passar. Quan em van trucar per dir-me que em necessitaven el més ràpid possible, el meu pare, a les dues de la matinada, em va portar cap a l’aeroport de Barcelona i vaig arribar a la concentració cap a les nou del matí”, recorda.
L’aposta pel futbol femení
La jugadora blanc-i-blava ha viscut diverses realitats al món del futbol. Des d’equips com l’Sporting Huelva, el Rayo Vallecano o el Dux Logronyo, on no hi havia una gran infraestructura, fins a l’Espanyol on l’aposta podria ser més gran. “Penso que el club sí que pot invertir una mica més, com per exemple, amb la qualitat del terreny de joc on ens entrenem durant el dia a dia. Al final, però, hi ha el que hi ha d’instal·lacions i és el que ens toca”. Respecte a la possibilitat d’obrir l’RCDE Stadium, Ballesté remarca que encara hi ha feina a fer. “Quan juguem a la Dani Jarque ve molt poca gent a veure’ns. No crec que sigui favorable obrir l’estadi si no omplim la Ciutat Esportiva, però seria bonic jugar a l’RCDE. La gent també ha de voler venir. Som una mateixa entitat, l’Espanyol. Quan jo vaig a l’RCDE Stadium, està ple, però quan juguem nosaltres venen els que hi són sempre, que ho agraïm moltíssim, però tota la gent que va a l’estadi, aquí no la veiem. Nosaltres donem suport al masculí, però no rebem el mateix nosaltres”.
Aigualir la festa a l’etern rival
Les jugadores continuaran treballant per seguir creixent. “Amb la salvació assegurada volem intentar superar els 32 punts del curs passat [en tenen 28 quan falten cinc jornades] i no rebre tants gols en contra”, es marca Ballesté com a objectiu. El pròxim repte serà el dimecres 22 d’abril (19 h), que rebran el Barça a la Ciutat Esportiva Dani Jarque. “Hem parlat de la possibilitat que puguin ser campiones de Lliga si ens guanyen, i és una motivació extra. A ningú li agrada que l’etern rival celebri el títol a casa teva”, confessa.
Un partit en què les mirades tornaran a estar fixades en Mapi León i Daniela Caracas. La central aragonesa tornarà a la Dani Jarque, on l’any passat va ser protagonista d’una acció polèmica amb la futbolista colombiana. “Som personatges públics i avui en dia hi ha moltes càmeres. Som referents, moltes nenes miren els nostres gestos, com actuem, com és la nostra personalitat… Totes hem de prendre consciència que som un model i hem de fer les coses com toquen”, sentencia Ballesté.
La catalana –que acaba contracte el mes de juny– es vol centrar en acabar de la millor manera possible una temporada que qualifica “d’aprenentatge”. Ballesté –que estudia disseny d’interiors– assegura que està còmoda i “a prop de casa”, però no amaga el seu desig de jugar algun dia a l’estranger. “Soc una jugadora ambiciosa i m’agradaria poder competir per coses boniques”, conclou.