La peça que li faltava a l'Espanyol és un basc que enganya

BarcelonaAmb 1,89 centímetres, 83 quilos i una veu greu, tot i la seva joventut –24 anys acabats de fer–, Urko González de Zárate reuneix un biotip que pot perfectament associar-se als esports rurals bascos. “Ets basc de debò? Ja ho veuré”, va bromejar Tommy N’Kono quan aquest gener li va donar la benvinguda al primer equip de l’Espanyol. Hi va arribar cedit de la Reial Societat, on només havia disputat 741 minuts en 15 duels. En només tres mesos a l’Espanyol ja en suma 598 en vuit duels en què ha demostrat la seva vàlua. 

L’Espanyol ha trobat en aquest corpulent jugador la peça que li faltava al mig del camp a Manolo González. S’ha adaptat en temps rècord a un equip on la seva irrupció ha suposat un autèntic punt d’inflexió. Les dades així ho demostren: amb Urko, l’Espanyol suma el 54,1% dels punts en joc; sense ell, el percentatge cau al 30,1%. Amb el vitorià, els blanc-i-blaus han puntuat en el 87,5% dels partits, més del doble del 42,8% sense ell. Consegüentment, el percentatge de derrotes ha caigut del 57,1% al 12,5%. 

Amb Urko, l’Espanyol ataca i defensa millor: marca 1,37 gols per duel (0,95 sense ell) i encaixa 0,75 gols per partit (1,61). La seva transcendència en el joc també es constata des de l’anàlisi individual. Ja és el segon jugador amb millor ràtio en dos aspectes defensius clau: tirs rivals a porteria bloquejats (0,9 per partit) i també entrades guanyades (2,9). També és el setè pel que fa a refusos (2). Però la seva aportació no es limita a l’aspecte defensiu. 

L'aprenent de Xabi Alonso i competidor de Zubimendi

De fet, és peça clau en la construcció del joc: és el segon pel que fa a passades a l’espai (0,1), el vuitè amb millor estadística de passades clau (0,6 per partit) i passades llargues encertades (1,3), i el novè pel que fa a regats completats (0,4) i passades completades (20,9). Uns registres que demostren que no només aprofita el seu físic per fer la feina bruta, sinó que principalment destaca pel seu bon peu, la seva visió de joc i la capacitat per interpretar on ha de posicionar-se i quan pot anticipar-se.

En aquestes dues facetes ha tingut bons referents. D’entrada, un entrenador com Xabi Alonso, que el va dirigir al filial de la Reial. “En sap molt, de futbol i de tàctica. Com que teníem una posició similar, acostumava a estar molt a sobre meu, em vaig sentir molt còmode amb ell”, va dir en una entrevista a Relevo, on també va reconèixer que havia crescut força al costat de Zubimendi: “He après de tot amb ell, però sobretot del seu posicionament al mig del camp. Gaudeixo en la posició de pivot, m’agrada tocar la pilota i no em crema”. 

“Aporta peu al mig del camp, visió, qualitat tècnica i equilibri pel seu punt defensiu”, va elogiar-lo fa unes setmanes Manolo González, el principal beneficiat de l’aposta realitzada en el mercat hivernal per Fran Garagarza. El director esportiu espanyolista ja l’havia demanat a l’estiu, i va tornar a buscar-lo al gener, veient que només havia participat en quatre partits aquest curs amb la Reial Societat. “Manolo, com Imanol Alguacil, és un tècnic molt apassionat. Tots dos et diuen que vagis amb tot en els duels, que tinguis personalitat. A l’Espanyol toca defensar bé, i quan tenim la pilota, sortir bé als contraatacs”, va explicar Urko. Al camp, no només talla troncs i aixeca pedres, sinó que s’ha convertit en el timó de l’Espanyol, que celebra tenir un basc atípic a la plantilla, encara que sigui per uns mesos.