La mili de Manolo González: "No m'esperava arribar ni a Segona B"

BadalonaL'alcalde Xavier García Albiol va rebre Manolo González fa uns dies a l'Ajuntament de Badalona. "Va començar des de la base, assumint responsabilitats modestes a la ciutat, i ha arribat al màxim al qual pot aspirar un professional, per això mereix aquest reconeixement", va expressar l'alcalde durant l'homenatge a l'entrenador que té l'Espanyol en posicions europees. "És que vaig estar tretze anys al CF Badalona", va xifrar visiblement emocionat el tècnic gallec. Gairebé la meitat de la seva carrera a les banquetes l'ha fet al club escapulat, etapa que va compaginar molts anys amb la feina de conductor d'autobús a l'empresa TUSGSAL, també de Badalona.

Els seus inicis com a entrenador van ser a les categories inferiors del Martinenc, quan era un adolescent i feia de jugador al futbol base del club del Guinardó. Era un extrem ràpid i golejador, que als 21 va haver de penjar les botes a causa d'una greu lesió al genoll –"M'ho vaig trencar tot", sol dir– que es va fer mentre regatejava un rival al camp de la Muntanyesa, quan era de sorra. L'any 2005, previ pas pel cadet i el juvenil del Sant Gabriel, va aterrar a Badalona per dirigir al juvenil.

El pare futbolístic de Gerard Moreno

"Encara tenia més caràcter que ara. Ens fotia canya, però tenia molta mà esquerra. Jo era el més petit de l'equip, perquè vaig pujar directament al juvenil A, i de seguida em vaig adonar que tenia un do amb els més joves. A Gerard Moreno el va ajudar moltíssim", exposa Robert Simón, que dilluns va poder abraçar Manolo González durant el seu homenatge. L'actual davanter del Vila-real va firmar per al Badalona amb catorze anys, després que l'Espanyol li obrís la porta de sortida. Una passa enrere per fer-ne tres endavant de la mà del seu "pare futbolístic", tal com el defineix el jugador de Santa Perpètua de Mogoda, que als setze i després d'un descens de Divisió d'Honor a Nacional, es va plantejar molt seriosament canviar de club. D'ofertes no n'hi van faltar.

Manolo li va recomanar que es quedés un any més: "Si no pugem, jo mateix et dono la baixa, però no et farà falta perquè tothom et voldrà". El futbolista va confiar cegament en la paraula del gallec, que va complir la seva promesa, i va segellar l'ascens al camp del Prat en un dels dies que recorda amb més estima. Aquell any, Gerard va fer 41 gols en 34 partits i va despertar l'interès dels grans d'Espanya. "El va venir a buscar el Madrid, però ja s'havia compromès amb el Vila-real", confirma Simón, que fa uns mesos va tornar al club dels seus amors.

Durant els set anys que va estar al capdavant del juvenil del Badalona, també Mariano Díaz va passar per les mans de Manolo González, que el 2012 va acceptar el repte d'agafar un primer equip: la Muntanyesa. Li va anar tan bé –va aconseguir la millor classificació de la seva història– que dos anys després va tornar al club escapulat per dirigir-lo a Segona B. Durant sis temporades no consecutives –entremig va marxar un curs a l'Ebre–, sempre va mantenir el club a la categoria de bronze i el 2020 va causar sensació a la Copa del Rei, en què va eliminar a l'Euro el Getafe de Bordalás. Aquell va ser el primer dia que el seu nom es va sentir més enllà de les graderies de ciment dels camps de Catalunya.

La gesta contra el Getafe

"És un dels records més bonics de la meva carrera. El camp estava ple i jugàvem a la meva ciutat contra un rival de Primera", verbalitza Simón. "I ens arbitrava Mateu Lahoz! Llàstima que expulsés Manolo al quart d'hora", afegeix el davanter Chema Moreno. "Tàcticament, és un entrenador molt bo. Sempre ha estat un currante i un autèntic estrateg, i al vestidor no ens va pas dir allò de sortir a gaudir... No, no. Va preparar el partit per guanyar-lo i els vam agafar al contracop, tal com havia previst", apunta Ismael Moyano, capità de l'equip. Moreno, assistit per Simón, va fer el primer i Hugo Esteban, de falta directa, el 2-0 definitiu contra el Getafe. A la següent ronda, el Badalona va portar a la pròrroga al Granada, també de Primera.

"En dies com aquell, la gent veu que a les categories més baixes també hi ha molt nivell. Fixa't, Manolo porta més de vint anys de carrera i fins fa poc no ha tocat Primera", reflexiona Moreno. De fet, ni s'ho esperava: "Vaig començar a entrenar perquè m'agradava. No esperava arribar ni a Segona B". Com ell mateix va admetre el dia que la ciutat reconeixia la seva trajectòria, la mili de tretze anys que va fer a Badalona hi ha tingut molt a veure: "La meva experiència aquí, juntament amb les que vaig tenir en altres equips modestos, és la que m'ha donat tots els coneixements que m'han permès arribar a l'elit i convertir-me en el tècnic que soc avui dia i tenir l'honor d'entrenar un club històric com l'Espanyol".