Gerard Moreno trenca el cor de l'Espanyol

Cornellà de LlobregatL'any 2007, Gerard Moreno va fitxar pel juvenil del Badalona perquè l'Espanyol no el volia. Allà, va conèixer un Manolo González que començava el seu camí a les banquetes i que el va formar. Va acabar fent carrera a Primera i tornant com a ídol a l'Espanyol, el club del qual és aficionat des de petit. Entre llàgrimes va marxar al Vila-real i anit, el primer cop que s'enfrontava amb el seu "pare futbolístic", va fer un gol i va dirigir el triomf dels groguets a l'RCDE Stadium, fet que va trencar el cor als gairebé 30.000 periquitos que van ovacionar-lo quan van anomenar el seu nom a l'onze.

Tots aquests aficionats se les prometien molt felices quan van veure que el seu Espanyol no s'arronsava ni contra el tercer classificat de la Lliga. I això que Carlos Romero i Ramon Terrats, cedits pels de la Plana, no van poder jugar perquè els blanc-i-blaus es van negar a pagar la clàusula imposada. El lloc del lateral el va ocupar Salinas, que va estar a punt d'ocasionar el primer gol amb una bona centrada que no va trobar rematador. Abans, Roberto s'havia estavellat contra les cames d'un defensa quan mig estadi ja cantava el gol. Dolan, Omar El Hilali i Urko González també van tornar a l'onze.

Com l'Espanyol, el Vila-real no necessita la possessió per crear perill, és especialista en contraatacar. I per això el joc es va convertir en una partida d'escacs: cap dels dos volia arriscar gaire amb la pilota, no fos cas que fes un pas en fals i habilités el rival per córrer a l'espai. Si a Dolan no se li haguessin apagat les llums cada cop que trepitjava l'àrea, segurament la pel·lícula hauria estat diferent. Era avorrida. Només Expósito i Gerard Moreno intentaven animar-ho.

Precisament, va ser l'exdavanter periquito qui va decantar l'enfrontament amb una rematada des de fora de l'àrea, aparentment inofensiva, que va fregar Salinas i va fer impossible l'estirada d'un Dmitrovic molt tapat. El primer que va fer Gerard, fins i tot abans d'abraçar-se amb els companys, va ser aixecar els braços per demanar perdó a l'afició del club del seu cor.

Amb un Vila-real molt ben ordenat, inexpugnable per a l'Espanyol, poc després del descans Alberto Moleiro va esfondrar l'ànim dels periquitos amb el 0-2. Va ser un contracop de llibre liderat per Buchanan que el canari va resoldre amb un cop de cap a la xarxa. El resultat ja no es va moure i, tot i l'empipada, l'RCDE Stadium va posar-se dempeus per acomiadar un Gerard Moreno que l'afició blanc-i-blava el veu com un dels seus, encara que ara marqui gols amb una altra samarreta al seu estadi.