El desaparegut torneig d’estiu que va canviar la història de l’Espanyol

BarcelonaCada any a finals de juliol l’Espanyol recorda el seu debut a la Copa Intertoto, un anodí i extint torneig d’estiu organitzat per la UEFA que té un lloc privilegiat en l’imaginari col·lectiu periquito i dona nom a la millor fornada sorgida del planter blanc-i-blau. Hi competien els clubs que no s'havien classificat per a Europa via Lliga, i els campions rebien un bitllet per a la Copa de la UEFA. El 1998 els representants espanyols van ser València i Espanyol. Marcelo Bielsa, que havia arribat aquell estiu al conjunt català, va renunciar a participar-hi; i per estalviar-se una multa, l’entitat va encomanar a Paco Flores, un home de club, que acudís a la Intertoto amb futbolistes que tornaven de cessió, descartats del primer equip i jugadors del filial.

“Ens van concentrar al Montanyà quan encara ens quedava alguna jornada del play-off d’ascens a Segona A. Entre setmana estàvem de stage amb Flores i el cap de setmana jugàvem amb l'Espanyol B”, comenta a l’ARA Pedro Nieto, un dels líders del filial perico i de l'equip de circumstàncies, anomenat la Quinta de la Intertoto, que va presentar el club blanc-i-blau per Europa. Entre d’altres, l’acompanyaven Argensó, Capdevila, Soldevilla, De Lucas, Sergio González, Tamudo i Àngel Morales, que com la resta dels seus companys es va quedar sense vacances: "Quan ens van convocar vaig pensar: «Quina putada». Acabava de fer els últims exàmens de la uni i tenia planificat un viatge de final de carrera amb els companys de classe. Em vaig quedar sense anar-hi".

“Què és això de la Intertoto?”

“«Què és això de la Intertoto?», ens dèiem entre nosaltres. No pensàvem que tingués repercussió. Molts no volien ni jugar-la”, revela rient Nieto, que recorda especialment la manca de recursos: “Poc abans del debut ens van donar un polo de passeig i cadascú va portar els seus texans. No teníem informació del rival, el Boby Brno –ja desaparegut–. Vam volar a Viena i vam fer quatre hores d’autobús fins a l’hotel. Era tot molt rudimentari”.

“Alguns no havien sortit mai d’Espanya. Eren un grup d’amics d’un equip de Segona B que es van trobar jugant competició europea”, afegeix el periodista Jordi Luengo, autor del llibre La Quinta de la Intertoto, el sueño que se hizo realidad, que relata aquella aventura pel Vell Continent, que va arrancar amb un 5-3 a la República Txeca. "No sabíem molt bé on érem... i resulta que a la mitja part guanyàvem 1-3. Però ens van remuntar i vam tornar pensant que ja ens acomiadàvem d'Europa", apunta Morales. “La tornada es va jugar a Sabadell. Com que era època de vacances i l’Espanyol presentava un equip descafeïnat, el club ni va obrir Montjuïc”, contextualitza Luengo. Álex Fernández i Tamudo, golejadors a la Nova Creu Alta, van assegurar una eliminatòria més.

“Amb l’Auxerre, que feia poc havia guanyat la lliga francesa, ens ho vam començar a creure. Vam empatar allà i vam eliminar-los a casa. I l’afició es va engrescar”, recorda Nieto. Tant és així que les semifinals es van jugar a l’Estadi Olímpic. “A Paco Flores li van permetre convocar futbolistes del primer equip, però va dir que no. Anava a mort amb nosaltres”, afegeix.

Tres gols del Piojo López van posar fi al somni. “L’Espanyol tenia jugadors que ni havien debutat; i el València, Cañizares, Carboni, Mendieta o Angulo”, compara Luengo. De fet, aquell equip va ser el germen del València de Cúper que va jugar dues finals de Copa d’Europa consecutives, l’any 2000 i 2001. "Crec que si no ens haguéssim trobat amb un rival tan fort, hauríem arribat a la final i l'hauríem guanyat", diu Morales.

Un punt d’inflexió històric

Tot i l’eliminació, el viatge per Europa va deixar una empremta inesborrable. "Va ser un aparador brutal i va rellançar les nostres carreres", admet Morales. “Aquell equip va obrir el camí per a molts nanos”, afirma Nieto. “És un dels punts d’inflexió més grans de la història del club. L’Espanyol és reconegut per ser un equip de planter, però fins llavors no hi havia una aposta tan ferma per la base. La Intertoto ho canvia tot”, dictamina Luengo.

Dos anys després, l’Espanyol va guanyar la Copa del Rei contra l’Atlètic de Madrid, amb gols de Tamudo i Sergio. També hi eren Soldevilla i De Lucas, i l'entrenador era Paco Flores. “Tots ells formaven la columna vertebral de l’equip de la Intertoto que sorgeix pràcticament de casualitat, per una decisió de Bielsa, i que acaba aixecant un títol 60 anys després. A més a més, la final va ser a Mestalla, on es va acomiadar de la Intertoto”, conclou Luengo sobre l’epíleg del torneig d’estiu que va canviar la història de l’Espanyol.