Mor Dámaso Ruiz, el mossèn periquito que va intentar "posar pau" a la junta d'accionistes

El reconegut seguidor blanc-i-blau ha tingut un accident de trànsit

L'espanyolisme plora la pèrdua del mossèn Dámaso Ruiz, cèlebre seguidor blanc-i-blau que ha mort als 47 anys aquest dimarts al matí en un accident de trànsit a la N-340 al seu pas per Alcanar. Segons ha explicat 'Ebredigital', ha estat ingressat a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona encara amb vida, però finalment no ha pogut superar les lesions. 

Dámaso havia estat rector en diferents parròquies de la Ribera d'Ebre, com Móra d'Ebre, Tivissa, Vinebre, la Torre de l'Espanyol o la Riba-roja d'Ebre, i actualment era vicari de Benicarló (Baix Maestrat). Anys abans havia estat un aficionat força actiu, amb pes a la grada i també en les algunes juntes d'accionistes de l'Espanyol. De fet, havia intervingut en algunes d'elles. En la del desembre del 2012, per "posar pau" després que un accionista hagués generat una gran polèmica en exhibir una estelada blanc-i-blava.

"Ara, sobretot, mantinguem la calma: pau, germans", va proclamar Dámaso Ruiz, que anys abans de penjar-se l'hàbit havia sigut un sorollós aficionat a Sarrià, on se'l podia veure amb un barret amb els colors del club i tocant un bombo al gol sur, a la zona de la Penya Juvenil. "Vaig estar animant l'equip a Sarrià del 1991 al 1996. "Faig tot el que puc perquè Sarrià sigui una festa. A qui no animi l'Espanyol, el multo! En els partits importants em disfressava cada vegada d'una cosa diferent: torero, astronauta, Superman, goril·la, guàrdia romà, submarinista o policia", havia reconegut en una entrevista a La Sexta. Reconegut amb el sobrenom de 'Dámaso perico', el 1996 va canviar les disfresses i l'animació per preparar-se com a sacerdot i donar sermons. "En algunes lectures dels diumenges poso exemples com ara que Leo Messi no és el Messies", bromejava. Estimat per la majoria de l'afició, molts seguidors el recordaven, quan anava a Cornellà-El Prat, de la seva etapa a Sarrià. Fos amb el bombo o d'una manera més mesurada, el Dámaso sempre portava l'Espanyol al cor. El somni pendent, oficiar una cerimònia a l'estadi periquito. 

Més continguts de