PRIMERA DIVISIÓ

L'Espanyol s'ofusca contra un Sevilla pragmàtic

Un penal d'Hermoso a André Silva dona el triomf als andalusos, poc exigits pels blanc-i-blaus

L’Espanyol ha desaprofitat una gran oportunitat per aguditzar la crisi esportiva del Sevilla i, de passada, enganxar-se de ple en la lluita per les posicions europees. Rubi ha plantejat una alineació força ofensiva, amb Hernán com a acompanyant de Wu Lei i el Panda en atac, però el cert és que ni els tres migcampistes ni els dos extrems han estat capaços de servir pilotes en condicions al punta gallec, que ha acabat desesperat. Iglesias s’ha passat tota la tarda estirant la cama i el coll per intentar caçar alguna passada, però aquest cop el davanter no ha pogut connectar amb encert amb la resta de l’equip.

Els blanc-i-blaus han topat contra un rival que, des d’un bon inici, li ha deixat clar que li discutiria la pilota i el domini. Caparrós ha canviat el sistema per plantejar una defensa de quatre homes amb un doble pivot més aviat consistent (Amadou i Gonalons) i deixar les bandes per a un Promes que ha suposat un maldecap pel costat de Rosales i Banega, que ha dirigit el joc escorat des del costat dret. El tècnic dels andalusos ha vist com perdia a l’escalfament el seu porter titular, Vaclík, que s’ha ressentit d’unes molèsties al meluc. Una baixa que, malgrat tot, no ha influït gens en el partit, ja que l’Espanyol ha estat incapaç d’inquietar en absolut el seu substitut, un Juan Soriano que no s’ha vist exigit ni tan sols en els últims minuts, quan els blanc-i-blaus ho han buscat a la desesperada per acumulació d’efectius en atac. Rubi ha volgut acabar el partit amb quatre puntes (Borja, Wu Lei, Ferreyra i Puado), però ni així l'Espanyol ha estat capaç de finalitzar amb perill cap de les arribades de què ha disposat.

Els espanyolistes s’han llevat amb el peu tort, una circumstància que ha aprofitat un Sevilla de mínims per treure’n suc. Els andalusos venien de jugar dijous una pròrroga a Praga, però fins al tram final del partit no han acusat el desgast. Durant el primer temps, ha portat la iniciativa i ha tingut les millors ocasions, dos xuts de Banega i un altre de Ben Yedder que han sortit desviats per molt poc. L’Espanyol amb prou feines ha disposat d’un remat de cap elevat de Wu Lei, un rèdit insuficient per fer mal a un rival ben situat. Incapaç de fer mal, l’equip espanyolista ha pagat cara una innecessària trepitjada d’Hermoso a André Silva al límit de l’àrea que ha costat un penal molt clar. Segurament, ha estat l’únic error defensiu del partit dels espanyolistes, però ha acabat sent decisiu. Ben Yedder no l’ha desaprofitat, malgrat que Diego López li ha endevinat la direcció.

Obligat a jugar a remolc, l’Espanyol ha anat trobant més pilota per intentar buscar l’empat. Pecant d’imprecisions per passades verticals, els blanc-i-blaus han trobat molt a faltar Melendo, suplent per sorpresa. No ha estat fins la seva entrada a la gespa, a falta de mitja hora per al final del partit, que l’Espanyol s’ha sentit protagonista. Amb el menut atacant, els de Rubi guanyen aquell jugador a qui, en el bàsquet, tots els equips busquen perquè es jugui les pilotes determinants en els últims segons de partit. El tècnic maresmenc ha buscat el mateix efecte, i Melendo ha aconseguit provocar diverses faltes perilloses a la frontal. Però a l’hora d’executar-les els blanc-i-blaus han tornat a acusar la manca de precisió.

A la represa, Rubi ha canviat de banda Wu Lei i Hernán, per tal d’alliberar el xinès de l’exigent marca d’un Navas que, malgrat tot, tampoc ha necessitat pujar gaire pel seu carril. Wu ha intentat trobar el Panda amb una centrada rasa al cor de l’àrea just després del descans, però novament el gallec s’ha trobat obstaculitzat per un dels dos centrals que li han fet la guitza. Borja ha acabat trasbalsat en el seu pitjor partit a l’Espanyol. El Sevilla, mentrestant, ha pogut pausar el partit donant a Banega la batuta del joc i allunyant les possessions a camp rival. No ha estat fins als últims 20 minuts que l’Espanyol ha intentat un tímid setge, en què, tot i tenir a quatre davanters sobre la gespa, sempre ha estat massa previsible i poc efectiu. L’acumulació, un recurs insuficient i pobre per exigir a Soriano. El porter visitant ha acabat sent protagonista, però no per cap de les seves aturades, sinó per un desafortunat gest al final del duel, posant-se la mà a l’orella mirant la grada d’animació, que l’havia provocat durant el partit. Darder li ha retret l’acció i se li ha encarat. Ja amb el partit acabat, tots dos han vist la segona groga i han acabat expulsats.