El realisme alemany s’imposa al món
1. París
Vaig viure l’Alemanya-França a París. A l’hora del partit, fins i tot els dependents de les botigues de la Rive Gauche anaven amb la bandera francesa pintada a galta. Al final van ser els alemanys els que els van pintar la cara. Hollande no pot amb la Merkel, tampoc al futbol.
2. Rècord
Davant de l’Hôtel de Ville hi havia, diuen totes les fonts, 20.000 persones mirant el partit per una pantalla gegant. Rècord mundial. Se’n van anar decebuts. El partit no va tenir èpica per a un equip de futbol que juga amb samarreta de rugbi i que ahir es va fondre.
3. Pivot
Bernard Pivot, l’home que va convertir Apostrophes en el programa de llibres més famós de la tele, és un malalt del futbol. Va piular que era un “França-Alemanya de futbol i de pau, un segle després d’un França-Alemanya de guerra i de mort que va durar quatre anys”.
4. Löw
El seleccionador alemany va saber reorganitzar un sistema defensiu que, contra Algèria, semblava el Titanic. Ahir, sense aparent esforç, es va imposar el realisme alemany. Sense ser espectacular, el seu futbol és seriós, concentrat, eficaç i sap gestionar l’avantatge.
5. Hummels
El central del Borussia Dortmund (190 cm) no tan sols va marcar el gol de la victòria sinó que va fer tres taps a tres rematades, a boca de canó, de Benzema. Hummels i David Luiz van ser els dos centrals que Zubi, fa un any, li va oferir al Tata. Va voler esperar Puyol.
