Estem rodejats de Rubiales

BarcelonaTots aquells que volien que Jenni Hermoso trenqués el seu silenci ja no poden amagar-se més: ha parlat. En molts casos són senyors que, amb un estil de vida caspós i opinant amb una copa de brandi i un puro al reservat d'un restaurant, diuen que no n'hi ha per tant i que potser ella hi estava d'acord. Aquests senyors segueixen pensant que Rubiales no ha fet res dolent, però com a mínim han entès que la societat ha evolucionat i els condemna. Volien saber que en pensava ella, ja que ignoren un fet clau: estem parlant de Rubiales, no pas d'Hermoso. Desconfieu de qui sempre pensa més en la víctima que en el presumpte agressor.

Perquè tots sabem que seguim rodejats de senyors que pensen que no n'hi ha per tant, oi? Senyors i alguna senyora. Gent amb poder, que no acaben d'entendre el que està passant, perquè fer un petó als morros d'una dona sense demanar permís els sembla divertit. Són d'aquells que pensen que la societat moderna està fent la vida més avorrida, ja que ara no poden pessigar el cul de les cambreres, lloar l'escot d'una alumna o fer bromes a una companya de feina sobre sexe oral. Ara que no poden fer aquestes bromes es queixen com si els haguessin pres la llibertat de votar. Es fan les víctimes, els ofesos, diuen que vivim en un món menys lliure i ple d'inquisidors. Encara no han entès tots els privilegis que tenen i que han tingut. I es fan les víctimes tot i que segueixen sent privilegiats.

Aquests homes no escolten els milions de dones que expliquen que actituds del passat els molesten. Bé, acostuma a ser gent que no escolta mai. Gent sense gaire ànima disposada a tot per manar, per inflar les seves butxaques i el seu ego. Fa anys, quan era un jovenet que va entrar per primer cop en una redacció, el meu primer cap em va advertir que, per defecte, no confiés gaire en qui vol ser president d'una federació o d'un club. Em va dir alguna cosa com que trobaria casos de gent excel·lent, especialment en clubs de barri, però que per defecte estigués atent, que hi havia molta gent que ho feia per ego, amb pocs escrúpols. I tenia raó, era un bon consell. Al futbol és ple de casos similars a Rubiales. Personatges similars, ja siguin directius de clubs, entrenadors i periodistes sèniors. Alguns no tan sèniors. Gent que consideraven normal anar a cases de barrets abans dels partits de futbol, que parlaven de les companyes de feina com bestiar. Gent que fins fa poc encara deien que el futbol femení no era ni futbol ni femení i esperaven que la reacció fos una rialla.

La vida està plena de Rubiales. Aquests dies hem vist com alguns per fi cauen del cavall i s'adonen que van equivocar-se quan, al veure el petó, els va semblar divertit. D'altres s'han disculpat perquè toca, però no ho pensen. I després tenim els de sempre, els que públicament van d'aliats perfectes del feminisme però per darrere no són tan diferents dels altres. El futbol i el periodisme són plens de Rubiales. Si aquest cau potser tindrem una persona similar, però, en aquest cas, haurà après que no pot fer segons quines coses. Seria un petit èxit. O potser per fi arriba algú modern, tot i que no hi confio gaire.