Sabella es treu la faixa i Wilmots es limita
Periodista i entrenadoraL’Argentina arribava als quarts de final amb un futbol competitiu però espès, electrocutat només pel talent lliure de Di María i Messi. Havia anat millorant des del 5-3-2 fallit contra Bòsnia, però havia patit per trobar ritme i espais quan els rivals se li tancaven. Ahir contra Bèlgica Alejandro Sabella va saber fer un pas més i va construir l’Argentina més madura del campionat. Durant 45 minuts va ser dinàmica i completa i durant el segon temps va gestionar l’avantatge davant una Bèlgica allunyada del seu millor futbol.
La clau de la millora albiceleste va venir pels canvis en l’esquema fet servir a vuitens. Biglia va ser un millor soci per a Mascherano que Gago i Demichelis va saber donar a l’equip una mirada més vertical en la passada interior. La baixa de Rojo va limitar l’aportació per fora dels laterals, però Lavezzi, ben obert, va mantenir l’equip en amplitud per no descompensar les línies. L’Argentina va tenir més ritme de circulació, va trobar la fluïdesa necessària perquè Higuaín sortís del pou trist en què estava ofegat fins ara.
La sort de Sabella va ser que Wilmots se censurés en el plantejament del partit. Bèlgica va sortir condicionada pel rival, ajustada defensivament amb marcatges individuals que pretenien assecar Di María (cobert per Vertonghen) i Messi (a qui perseguia sobretot Witsel). Els belgues van trigar més d’un quart d’hora a apoderar-se de la pilota i combinar al seu estil, acumulant efectius a camp rival i intercanviant posicions en l’últim terç. Els va durar deu minuts.
La frustració belga es va allargar fins i tot quan l’Argentina ja no tenia alegria. Era tanta la impotència combinativa dels europeus que Wilmots va acabar buscant l’empat amb pilotes a l’àrea, únic recurs, amb Fellaini, que l’havia acostat a les ocasions durant el partit. Però el recurs de fer pujar Van Buyten al remat per acompanyar Lukaku i Chadli no va servir.
