22/05/2016

És com s’acaba

2 min

Poc abans de Nadal, i reproduint una anècdota protagonitzada per un fervorós seguidor del Fiorentina, d’ofici carnisser al mercat central de Florència, diversos mitjans italians es van atrevir a batejar el davanter viola Nikola Kalinic com “el nou Batistuta”. El croat havia marcat deu gols, incloent-hi un hat trick al Giuseppe Meazza contra l’Inter, i el Fiorentina era a un punt del líder a la Serie A. En tota la segona volta, però, Kalinic només va anotar dos gols, l’equip va guanyar tan sols sis partits (la meitat que a la primera mànega) i va fer-se palesa, en una lliga on tots els futbolistes convocats figuren a l’acta, l’escassa profunditat de banqueta dels toscans. El seu cinquè lloc final empitjora el quart de l’any passat.

El primer dia de primavera, l’Hertha de Berlín tenia sis punts més que el Borussia Mönchengladbach, cinquè classificat de la Bundesliga. Faltaven només set jornades per completar el campionat i les hemeroteques recordaven que Pál Dardái, l’entrenador hongarès dels berlinesos, havia integrat l’última plantilla de l’Hertha que havia jugat la Lliga de Campions, la que va empatar contra el Barça enmig de la boira a l’Olímpic, en un partit en què Puyal explicava les jugades de la banda de tribuna i Josep Maria Deu les del lateral oposat. L’Hertha actual, però, només va sumar dos punts dels últims vint-i-quatre, va acabar setè i si l’any que ve disputa l’Europa League és perquè els dos finalistes de la Copa eren els dos primers classificats de la lliga.

Mentre va durar la verema, l’Stade de Reims va ser una de les sorpreses de la lliga francesa. En les primeres vuit jornades, guanyant quatre partits i empatant-ne tres, i amb vuit jugadors diferents veient porta, va arribar a situar-se segon durant un parell de setmanes. Una derrota a Lió en el primer matx d’octubre, però, va començar a esbravar el joc dels de la Xampanya. El Reims va guanyar només sis partits dels posteriors trenta, en va perdre setze, i els quatre gols de l’experico Thievy Bifouma van ser poc més que bombolles agonitzants en un conjunt insípid que va tornar a la Ligue 2 quatre anys després de destapar les ampolles de l’ascens.

Podríem afegir a aquestes històries la del Crystal Palace, que era quart a l’octubre i que s’ha acabat salvant amb només cinc punts de marge, o la de l’Ajax que va perdre l’Eredivisie en l’últim partit després de ser líder en vint-i-sis de les trenta-quatre jornades del torneig. Hi ha aficionats (i algun professional) del futbol que menystenen alguns esports indoor amb aquell argument suat dels decisius cinc minuts finals: potser també pensen que no calia haver vist cap partit del Juventus abans de Tots Sants.

stats