El ‘sorpasso’ d’un despatx poc mediàtic

BarcelonaEls grans estadis i els museus s’han fet la competència en les últimes dècades: any rere any apareixia un edifici que, durant uns mesos, era el més gran, el més impactant o el més innovador. I si podia complir aquestes tres condicions alhora, millor. El veredicte del concurs per reformar el Camp Nou reflecteix el canvi de mentalitat cap a la contenció i la sostenibilitat que s’ha produït en el terreny de l’arquitectura en els últims temps, sobretot arran de l’esclat de la crisi econòmica. La selecció del despatx format per Joan Pascual i Ramon Ausió, coneguts per obres com l’Hotel Diagonal Zero, l’Escola La Nova Electra a l’antiga fàbrica de l’AEG a Terrassa i nombrosos complexos d’habitatges i oficines arreu del territori, trenca radicalment amb el Camp Nou recobert de llums led amb què Norman Foster va guanyar el concurs convocat per Joan Laporta l’any 2007.

Joan Pascual i Ramon Ausió han participat en el concurs de la remodelació del Camp Nou associats amb el gegant de l’arquitectura i l’enginyeria japonès Nikken Sekkei, responsable de dos estadis del Mundial del 2002 i que va obrir oficina a Barcelona al desembre per donar embranzida al seu creixement a Europa. Nikken Sekkei ha col·laborat en altres grans projectes esportius amb grans despatxos globals, com el de Zaha Hadid i el de Sanaa, també japonès. Però no sembla que tenir un edifici d’autor de renom hagi sigut una prioritat per al Barça. De fet, gairebé és una sorpresa més gran veure quins quatre despatxos no van passar a la segona fase que saber el nom del guanyador. No és habitual a l’Estat veure com cauen d’una llista de finalistes, d’un sol cop, noms com Josep Lluís Mateo, Ricard Bofill, Carlos Ferrater i Fermín Vázquez.