Rugbi
Esports 28/09/2013

Sud-àfrica esborra una Austràlia ferida de mort (28-8)

Els Springboks mantenen les seves opcions al títol després de passar per sobre d'uns Wallabies perduts i sense ànima

Ferran Vital
3 min
El capità de Sud-àfrica Jean de Villiers

BarcelonaLes escoles de rugbi sud-africana i australiana han estat dos models oposats al llarg de la història. Dues escoles d'èxit que busquen la victòria des de dos principis oposats: els sud-africans han estat, històricament, equips molt durs i potents, però mancats de velocitat i imaginació. Per contra, l'escola australiana sempre ha prioritzat un model de joc molt ràpid i dinàmic, on es prioritza el desenvolupament de la tècnica individual i les habilitats amb l'oval, però que sovint ha trobat serioses dificultats en la formació defensiva i la tàctica sobre el terreny de joc.

Al partit disputat a Ciutat del Cap, corresponent a la cinquena jornada del Rugby Championship, s'enfrontaven els dos models de joc, orgullosos d'un passat gloriós però que viuen un present força diferent. Els Springboks sud-africans encara mantenen opcions de victòria final al torneig, però els Wallabies australians es troben en el punt més baix dels darrers anys, amb un equip que no acaba de trobar el relleu generacional que faci saltar l'espurna del rugbi australià i dirigit per un tècnic interí, l'exjugador Ewen McKenzie. Si els locals formaven amb el seu XV de gala, no es podia dir el mateix dels australians, que deixaven a la banqueta el seu millor jugador, el mig de melé Will Genia.

Tenint en compte tots aquests precedents, era previsible que els sud-africans sortissin al camp al màxim des del primer minut per perforar un rival que arribava un pèl tocat a la cita. Tot i que els visitants s'avançaven al marcador als primers minuts del partit mitjançant un cop de càstig transformat per Lealifano, el domini local no ha perillat en cap moment. Els locals reaccionaven immediatament gràcies al màgic peu de Morné Steyn i s'avançaven gràcies a dos assajos, gairebé consecutius, de la mà del talonador Adriaan Strauss i del darrer Zane Kirchner, que Morné Setyn convertia entre pals sense cap problema i situaven el marcador en un clar 20 a 3 favorable als Springboks al quart d'hora de joc. Els Springboks colpejaven i els Wallabies encaixaven tots els atacs dels seus rivals, incapaços de plantar cara i discutir el control del partit a un rival molt superior a nivell físic i tàctic.

Totalment fora del partit, els australians no han sabut enllaçar ni una sola jugada en la zona de creació, i han comès l'error de realitzar faltes i penalitats antiesportives que han comportat l'expulsió temporal per targeta groga al tercera línia australià Michael Hooper i posteriorment del sud-africà Van der Merwe. Els sud-africans, que es troben molt còmodes en les fases de combat dels partits, aprofitaven per anestesiar el partit i consolidar el seu avantatge amb un clar 23 a 3 al descans.

La intensitat i la rapidesa del partit han davallat força al llarg del segon temps, ja que els Springboks es limitaven a mantenir els Wallabies sota control allunyats de la zona de marca i miraven de robar alguna pilota que els permetés aprofitar la velocitat dels seus tres quarts per trencar la defensa australiana en un ràpid contraatac. A set minuts del final, l'aler Willie le Roux culminava amb assaig un contraatac sud-africà i col·locava el marcador en un humiliant 28 a 3. Els Wallabies han tirat de cor als darrers minuts de partit, i han pogut anotar l'assaig de l'honor de la mà de l'aler Feauai-Sautia, deixant el marcador en el 28 a 8 final en la que era la seva primera -i única- incursió ofensiva amb cara i ulls de tot el partit.

Amb aquesta victòria, els Springboks s'asseguren la disputa del títol del Rugby Championship 2013 a la darrera jornada contra els All Blacks neozelandesos amb el factor camp a favor, ja que l'últim partit es jugarà a l'Ellis Park de Johannesburg, el mateix escenari on els Springboks van coronar-se campions del món l'any 1995 precisament contra els All Blacks.

Per la seva banda, els Wallabies continuen amb el seu calvari particular, que arrosseguen des de la Copa del Món del 2011 disputada a Nova Zelanda. D'aleshores ençà, un equip que semblava destinat a posar fi a l'hegemonia neozelandesa ha entrat en un preocupant espiral perdedor i de mal joc. Ha desaparegut el joc brillant i preciosista de fa un parell d'anys i -de moment- no s'espera que torni.

stats