Un tècnic preparat rere un discurs passional

BarcelonaDe treballar a l’obra a fer el salt a les banquetes de Primera, passant pels camps de Regional. Del camí de David Gallego fins al primer equip de l’Espanyol n’hi ha per fer-ne un llibre. Per desxifrar qui i com és el nou entrenador blanc-i-blau, l’ARA ha parlat amb cinc persones vinculades al món del futbol que el coneixen de diferents etapes i que en fan un retrat robot: Francesc Garriga, Jordi Lardín, Cristian García, Moisés Hurtado i Luis García.

Al seu poble, precisament, va començar tot. Quan va tornar a l’Espanyol per reestructurar-ne el futbol base, Jordi Lardín va retrobar-se casualment amb Gallego, amb qui havia jugat al Manresa, veient un partit d’un familiar contra el Súria. “Buscàvem entrenadors, i quan vaig veure el seu equip i com es movia vaig parlar amb ell per incorporar-lo”. Abans de fer el salt al juvenil periquito, Gallego va culminar amb un ascens una exitosa etapa de tres anys al Súria. “Donava uns conceptes que sorprenien a jugadors que havien jugat tota la vida en equips comarcals. Va aconseguir que tothom cregués en ell, que ningú fallés a cap entrenament, tot amb el fred que fa a Súria. Tots estaven implicats. Va convertir un equip que patia per baixar en un de molt sòlid”, recorda el periodista, també surienc, Francesc Garriga.

Una proposta atrevida

Amb els anys va anar modulant la seva proposta futbolística, que sempre va ser ofensiva. “El caràcter competitiu que té l’ha anat forjant durant la seva carrera. Sempre ha tingut un perfil ofensiu. Li agrada que els seus equips facin moltes coses bé, tant a nivell ofensiu com defensiu”, apunta l’entrenador Cristian García, que va coincidir amb ell al Terrassa. “Treballa bé amb els joves, a qui inculca el tema de la pressió i que siguin solidaris. Li agrada molt generar superioritats per bandes amb homes a cama canviada, i dos davanters ràpids i forts que vagin a l’espai”, afegeix el tècnic, que el va patir a la banqueta rival. L’exjugador Luis García va poder aprendre de Gallego durant la seva formació com a tècnic: “Té les idees molt clares. És una persona molt preparada, i la seva idea de joc concorda amb la del primer equip de l’Espanyol. Vol jugar amb la pilota, ser protagonista en tot moment. No entén un equip que es tanqui a esperar l’errada del rival o que jugui només en transicions i contraatacs. Ell vol proposar, generar superioritats, buscar homes i espais lliures, atacar tota l’estona”. Per a Moisés Hurtado, que el va poder seguir des del juvenil A del club, Gallego ha après de les experiències del descens i l’ascens amb el filial: “Sempre vol tractar bé la pilota, però el curs passat es va veure un equip més madur que sabia estar enrere. Em va comentar que el seu equip va entendre quan calia defensar. Ha sabut trobar l’equilibri amb jugadors més tàctics i defensius”.

Una de les seves virtuts, destaquen, és la lectura prèvia i durant els partits. “Hi ha entrenadors que estan tocats per alguna vareta i que saben com s’ha d’encarar un partit, com fer mal al contrari, com s’ha de defensar, i el David és un d’ells. Detecta molt ràpid els punts febles i forts dels rivals. Defensa i ataca bé, perquè durant la setmana ha entrenat bé això, i és el que el fa bo. Millora els jugadors amb correccions dia a dia”, destaca Lardín, que posa en relleu com s’ha anat emmotllant amb els anys a partir de la seva experiència i de les pautes rebudes pel Departament d’Optimització del Rendiment (DOR), que també forma tècnics. “Ara és molt més entrenador de quan va arribar, i ho sap. El seu cicle al filial havia acabat, ja no podia fer més. I a mi em preocupava que es quedés sense fam”, afegeix.

La importància de transmetre

Un altre dels punts en què coincideixen és en la seva capacitat per transmetre a partir d’un discurs passional. “Quan el sents parlar, t’esperes un Camacho, i en canvi la seva preparació futbolística és de Pochettino, per buscar un símil espanyolista. A Primera haurà d’aprendre a modular el seu discurs perquè les rodes de premsa seran més multitudinàries”, aporta Garriga, que el defineix com “un tipus de caràcter fort, amb les idees clares i que va molt de cara; té paraula i és honest”. “És directe, però ara és més tranquil”, puntualitza Lardín. “Una de les màximes dels entrenadors és comunicar en tot moment i que els jugadors ho interpretin. Des que sona el despertador i s’aixeca, transmet un missatge enèrgic que contagia”, sentencia Luis García.