Usain Bolt, de la pista als llibres d'història
Per primer cop en la història de l'olimpisme un atleta ha guanyat els 100 i els 200 metres llisos de manera consecutiva en dos Jocs. Un període de quatre anys que ha servit per assistir al naixement d'un atleta que s'ha guanyat el dret a ser recordat. Convertit en el millor esprintador de la història, amb 23 anys, ahir Usain Bolt va sentenciar la final dels 200 metres en tot just cinc segons. Els que va necessitar per deixar endarrere els seus rivals.
Si fa quatre anys Usain Bolt era un jovenet que va sorprendre, ara el jamaicà ja és una icona global. Convertit en sinònim de la velocitat, Bolt ha creat una litúrgia molt caribenya, molt jamaicana, amb excessos a l'hora de guanyar i a l'hora de celebrar-ho. Ahir va guanyar el seu cinquè or olímpic amb un temps de 19.32 segons. 19.32 segons en què va resumir la seva manera de ser: va dominar des de l'inici amb una de les seves millors sortides en una final. Amb sis gambades ja havia marcat el seu territori i entrava a la recta dels 100 molt destacat. Després, un esprint segur fins a l'arribada per superar l'atac de Blake, i, finalment, una arribada un pel excèntrica, ja que va creuar la línia besant-se el dit i cridant. Un gest que li va costar no batre el rècord olímpic (19.30 segons). Però Bolt és així.
Durant quatre anys Bolt només ha perdut contra ell mateix. Als Mundials de Daegu va ser desqualificat dels 100 per una sortida falsa i als trials de Jamaica va veure com Yohan Blake li passava davant, ja que el seu cos li feia la punyeta: tenia problemes a l'esquena i als isquios, un fet que li complicava la maniobra de sortida dels tacs i l'acceleració. Dotat d'un físic increïble i del caràcter necessari per saber gaudir i competir a la vegada, Bolt ha treballat intensament per arribar a Londres en forma. I ho ha fet. Amb 23 anys no ha fallat i serà el gran nom dels Jocs, juntament amb Phelps. A més, sap que pot arribar a Rio de Janeiro amb possibilitats d'anar encara més enllà i allargar el seu regnat quatre anys més.
Però la cursa d'ahir va ser molt més que el triomf de Bolt. Va ser el triomf de Jamaica, l'illa que s'ha convertit en el paradís de la velocitat. Yohan Blake, la Bèstia, va aguantar el ritme de Bolt fins al final i es va penjar la plata com ja va fer als 100 metres, amb una marca increïble de 19.44. I per darrere va sorprendre Warren Weir, que va completar un podi jamaicà. Weir, un corredor de tanques reciclat a esprintador, va completar la fotografia dels jamaicans, que ara busquen un nou or als 4x100 metres. L'única pega per a Bolt ahir va ser que una lesió va deixar l'equip dels 4x400 fora de la final. I Bolt s'havia plantejat córrer un relleu de 400 metres per penjar-se un altre or. No en té mai prou.
Jamaica, doncs, promet una última exhibició a la final dels 4x100, en què Bolt intentarà guanyar el seu sisè or. "Venia aquí pensant a guanyar aquestes curses. Ho he fet. Ara sóc una llegenda, però la prioritat era guanyar. Volia demostrar a tothom que sóc el millor. I fer-ho dos cops costa més", va dir rialler al final, després de ballar, fer flexions, jugar amb la mascota dels Jocs i pispar una càmera a un fotògraf per fotografiar Blake. Un Blake que cantava cançons de Michael Jakcson, el seu artista preferit, per celebrar el triomf d'una manera de córrer seriosa i una manera de ser alegre, la jamaicana.
Rudisha enamora als 800
L'alegria jamaicana és la tristesa nord-americana, que ha passat a veure com només un dels seus arriba a la final dels 200 (Speerman) i no té opcions de guanyar. La gran potència històricament quan es parla de velocitat, els Estats Units, no han perdut el seu potencial atlètic i ahir el seu himne va sonar gràcies al domini al triple salt de Christian Taylor i Wil Claye (or i plata) i al decatló (or per al recordman mundial Ashton Eaton i plata per a Trey Hardee). Però l'espina de veure com els altres van més ràpids queda clavada a l'orgull dels nord-americans.
De fet, l'únic nom que es va guanyar ahir el dret de fer ombra a Usain Bolt va ser l'atleta de Kènia David Rudisha, que va aconseguir la medalla d'or als 800 metres amb un nou rècord del món, i va superar la seva anterior marca, aconseguida a Rieti (Itàlia). Rudisha va convertir-se en el primer home que baixa d'1 minut i 41 segons, amb un temps d'1:40.91. Per darrere, dos joves en edat júnior, Nigel Amos, de Botswana (primera medalla olímpica de la història d'aquest país), i Timothy Kitum, de Kènia, també van volar en una cursa a l'altura d'aquells duels històrics dels anys 80 amb els britànics Ovett i Sebastian Coe. Els cinc primers classificats de la cursa, de fet, van baixar d'un minut i 43 segons superant aquell rècord de Coe que va estar vigent des del 1981 fins al 1997, quan el va batre Wilson Kipketer.
Als 23 anys, Rudisha, un atleta de la tribu dels massai que ja va guanyar els 800 metres als Mundials del 2011, va convertir-se en l'únic que ha gosat fer una mica d'ombra a Usain Bolt. Rudisha ho va celebrar amb un punt de timidesa, sense fer res estrafolari. Bolt, en canvi, va abandonar l'estadi ballant i fent bromes. Tal com és.
