Barça
Esports 18/05/2022

Sandro Rosell, objectiu de l’operació Catalunya

Nous documents confirmen la implicació del comissari Villarejo en la trama que va comportar la detenció de l'expresident del Barça

Martí Molina
3 min
Sandro Rosell

Sandro Rosell va entrar a la presó el maig del 2017, detingut en el marc de l’operació Rimet, per un suposat cas de blanqueig de capitals i apropiació indeguda. S’hi estaria dos anys de manera preventiva, fins que va ser absolt per l’Audiència Nacional, el 2019. L’expresident blaugrana sempre va defensar que, darrere d’aquella decisió judicial “injusta”, sol·licitada per la Fiscalia i acordada per la magistrada Carmen Lamela, hi havia hagut algun tipus de mà negra. Una tesi que queda reforçada després que El Periódico publiqués un seguit de documents on es demostra que Rosell havia estat un altre dels objectius de l’operació Catalunya.

Segons la informació publicada pel diari, que ha tingut accés a documents, testimonis i gravacions, hi ha evidències que el comissari José Manuel Villarejo va ser qui va engegar la investigació contra l’exmandatari blaugrana de manera irregular. Les clavegueres de l'Estat van tramar, el 2014, obrir una investigació sense control judicial amb l'expresident blaugrana com a objectiu. Era en el marc de l'operació Catalunya, en un moment en què Mariano Rajoy era president del govern espanyol. Tres anys després, el maig del 2017, el van arrestar. Rosell hauria estat acusat d’haver posat el club blaugrana al servei de l’independentisme català.

Aquesta, però, no era la tesi que s’imposava fins ara. Sempre s’havia dit, per veus oficials de la policia i de la judicatura, que la investigació de Rosell havia començat el 2015 i que va estar sota secret de sumari fins al 2017. I que el motiu per estar darrere de l’empresari barceloní no era polític, sinó estrictament de negocis, pels seus vincles amb Ricardo Teixeira, aleshores president de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), arran de la comercialització dels drets audiovisuals de la selecció de futbol carioca. Un cas que, a més a més, s’hauria originat arran d’una investigació de l’FBI nord-americà remès a la policia espanyola. Fins i tot, en el judici celebrat a l’Audiència Nacional, el fiscal va dir en la primera sessió que el cas no tenia "res a veure amb el Barça, per més que hi hagi tanta premsa esportiva pendent d’això”.

El paper del comissari Villarejo en l'empresonament de Rosell

Ara bé, segons les informacions que han sortit a la llum, hi ha una gravació del dia de la detenció de l’expresident del Barça en què se sent un agent de la policia espanyola trucant a José Luis Pérez, autor de la denúncia, per agrair-li la seva col·laboració en el cas. Villarejo havia contactat amb ell el 2014. Al diari del mateix Villarejo hi ha una entrada, datada el 10 de gener del 2014, on també fa referència a la investigació que ja s’havia obert contra el que havia estat president del Barça des del 2010 i fins, precisament, finals de gener del 2014.

Sandro Rosell, que ha estat sondejat per presentar una candidatura alternativa a l’alcaldia de Barcelona, no va trigar gaire a reaccionar a les informacions. A través d’un comunicat emès pels seus advocats, va avisar que estudiaria accions legals pels “interessos obscurs de naturalesa política i/o econòmica” que el van portar a estar dos anys entre reixes. El text, signat per Pau Molins, un dels seus advocats, i escrit en nou seu, constata que “per fi està sortint a la llum l’existència d’aquests interessos i es desvirtua la tesi que la seva presó va ser fruit d’un error desafortunat en el criteri judicial, que és l’explicació que les autoritats competents han ofert”.

No era la primera vegada que Rosell apuntava a altres interessos, tot i que fins ara ho havia fet sense proves tan contundents com les dels documents del comissari Villarejo. “He estat a la presó per ser president del Barça”, repetia sovint. De la mateixa manera que havia denunciat pressions per haver obert el Camp Nou en actes de l’11 de setembre, com la Via Catalana, o que des que va asseure’s a la cadira principal de la llotja s’havien multiplicat les inspeccions fiscals que li feien. “Amb les informacions es reforça la tesi que terceres persones volien perjudicar-lo”, insisteix un comunicat que destaca que “encara queden molts interrogants per resoldre”. Per exemple, si “Villarejo i la policia patriòtica van rebre diners de particulars per investigar Rosell”, o per quin motiu “es va paralitzar la investigació que afectava un altre empresari espanyol i, en canvi, es va reactivar la de Rosell fins que va acabar a la presó”.

stats