El 080 explora les identitats a través de la roba

Perdre o no perdre la identitat? En l’àmbit de la moda és vital que una marca sigui fidel als seus principis. Que impregni d'una manera de fer, uns valors corporatius i uns trets creatius que la facin singular i la posicionin millor en un mercat atomitzat de noms que, molts cops, no ens diuen res. L’espai museístic del Macba ha acollit aquest dijous una nova jornada de desfilades digitals del 080 Barcelona Fashion amb dissenyadors que expressen qui són i què fan a través de la moda. No només és roba el que s’exhibeix, en molts casos és una declaració de principis –i d’intencions.

Es nota que Txell Miras estava com un peix dins l’aigua en el rodatge del seu fashion film gravat fa uns dies a l’edifici de Richard Meier, ja que aquesta ubicació enllaça dues de les seves passions: la moda i l’art, des d’una vessant conceptual. La proposta que ha presentat al 080, Identitat, busseja a l’interior de les persones que s’amaguen darrere d’una desfilada per analitzar-les com a subjectes singulars: “Qui són els models i quines vides tenen?”, plantejava Miras com a punt de partida d’un nou curtmetratge reflexiu. Per dur-ho a terme, la dissenyadora sabadellenca es va inspirar en els seus artistes preferits: Ron Mueck, Joseph Kosuth o Richard Serra, entre d’altres, que es veuen referenciats a la desfilada amb miralls, superfícies reflectants, videoprojeccions amb declaracions íntimes dels models i un carrusel final on cada persona duu una samarreta amb la seva cara impresa. La col·lecció, tenyida principalment en blanc i negre, està farcida de transparències que mostren l’interior, peces prisades que afegeixen moviment i gafets que permeten incloure i excloure capes per reflectir que les identitats també poden canviar. Després de provar sort amb una línia masculina, Txell Miras es torna a centrar en el disseny femení: “La dona ja de per si és masculina i femenina a la vegada”, conclou.

La moda que incomoda

Qui ha incorporat més models femenins a la col·lecció és Eñaut. “La roba de dona desperta més interès i demanda”, reconeixia el dissenyador. Dins la seva línia crítica amb la crisi mediambiental, el dissenyador guipuscoà va denunciar el vintè aniversari de la catàstrofe del Prestige, que va abocar al mar 77.000 tones de petroli. “No som conscients del mal que estem fent a l’ecosistema marí”, recordava abans de la desfilada. Per escenificar-ho, Eñaut va tacar amb gotes de pintura negra les peces clau de la col·lecció: “Les taques simbolitzen la contaminació”. També va introduir cotilles en camises i vestits per escenificar el constrenyiment, l’ofec i la mort de la fauna afectada pel vessament. De fet, l’únic color present a la col·lecció és el vermell, que, segons el dissenyador, simbolitza la sang: “És una realitat incòmoda que no vull que s’oblidi”.

Els altres joves dissenyadors Victor von Schwarz i Tíscar Espadas van apostar per la moda sense gènere, cadascú seguint el seu propi estil. D’una banda, Von Schwarz es va inspirar en les pel·lícules de la màfia asiàtica dels anys 80 i 90 per presentar el seu peculiar univers naïf: conjunts de jaqueta i pantaló, quadres vichy amb lluentons, estampats de pistoles i tonalitats suaus. “M’inspiro molt en la moda oriental”, afegia el dissenyador barceloní.

De l’altra, Tíscar Espadas va debutar a la passarel·la catalana amb una proposta de disseny funcional que va més enllà de les temporades: “M’interessen les peces versàtils que creen un armari modulable”, explicava. La dissenyadora andalusa afegeix un valor afegit a la roba que la fa única: hi pinta dibuixos a mà de tal manera que mai hi ha dos models iguals.

Apel·lar els sentits

El glamur de la jornada el va aportar Yolancris amb un repertori de vestits de festa que bé podrien protagonitzar qualsevol catifa vermella i deixar bocabadats els presents. En aquesta edició, Yolanda Pérez ha deixat temporalment el seu projecte més experimental, Y Como –present en les últimes edicions del 080–, i també la moda nupcial, per mostrar el treball d’artesania que es respira al seu taller. “Cal mirar ben a prop cada peça per apreciar els brodats, les filatures metal·litzades o els dissenys fractals inspirats en la naturalesa”, explicava. La proposta recull vestits de patrons clàssics barrejats amb altres siluetes contemporànies i també algunes peces més urbanes com jaquetes i conjunts de dues peces. Un teixit va dominar la nova proposta festiva: el vellut, i també un color: el negre amb pinzellades de daurat, amb combinacions cromàtiques que eren una delícia per a la vista i el tacte.

La roba de Lebor Gabala també dona gust d’acariciar per la qualitat dels teixits que utilitza en la confecció. A les mans, no se les enganya: “Les llanes merines, el caixmir, l'alpaca o la llana molt fina amb seda fan que les peces tinguin una textura suau i molt càlida”, afegia la dissenyadora Maite Muñoz. La creadora trasllada la col·lecció a Noruega en un viatge que va fer per contemplar aurores boreals. El primer look de la col·lecció fa referència a la bandera ucraïnesa: la model porta un jersei blau cel i una faldilla groga: “Va sorgir de manera espontània a l'ajuntar dues peces que ja teníem fetes perquè seguim molt impactats amb la guerra”. La resta, la vertebren peces abrigades com jaquetons i jaquetes amb jacquard de quadres, pota de gall i de fantasia i pantalons fluids que ofereixen un contrapunt de lleugeresa. La paleta de colors és variada: des dels tons apagats fins als més vius.

Per acabar, Maite by Lola Casademunt va tancar el calendari de desfilades de la passarel·la catalana amb una col·lecció d’estètica après ski que barreja glamur i comoditat fora de pistes. La directora creativa de la marca, Maite Casademunt, revisa la moda alpina a través de peces tècniques encoixinades com abrics, granotes i pantalons, jerseis amb aires retro i vestits amb lluentons, laminats i metal·litzats en tonalitats terroses: “Vull portar la moda d’esquí al meu terreny”, afegia. No hi va faltar tampoc l’animal print ni el color rosa fúcsia, que són marca de la casa. T’agradarà més o menys, però la firma catalana té una identitat pròpia que salta a la vista.