Arbres i persones

Hi ha boscos amb importants valors naturals i culturals. Aquest és el cas de Muir Woods, molt a prop de San Francisco. Es tracta d’un notable reducte de Sequoia sempervirens situat en un fons de vall i que va ser salvat de l’explotació de la fusta i protegit el 1908. La peculiaritat d’aquest bosc és que hi predominen les sequoies vermelles i per això els americans l’anomenen redwood, ja que l’escorça d’aquesta sequoia té tonalitats vermelloses. Una altra característica és l’alçada dels arbres i l’edat que tenen (molts superen, àmpliament, els 40 metres, i hi ha nombrosos exemplars pluricentenaris).

Ara bé, aquesta massa forestal també té importants valors culturals. La primera fa referència al seu nom: John Muir (1838-1914), gran explorador d’Alaska i, sobretot, de Yosemite, així com un ambientalista que va fer campanyes per promoure la creació de parcs nacionals i també va ser el fundador del Sierra Club, que es va convertir en una de les principals organitzacions conservacionistes dels Estats Units.

El segon valor cultural d’aquest redwood és que va acollir una trobada dels representants de la primera conferència de les Nacions Unides un mes després de la mort del president Roosevelt i de la finalització de la Segona Guerra Mundial. Els motius de fer aquesta reunió dins del bosc van ser homenatjar el president Roosevelt com un dels impulsors de les Nacions Unides i, a la vegada, defensor dels boscos com a espais no només per admirar els valors naturals, sinó per aprofitar l’alçada i la verticalitat dels grans arbres per fomentar la renovació dels desitjos i les aspiracions de les persones. Per a Roosevelt el bosc era com un temple per a la pau, on la longevitat dels arbres era un exemple a seguir per mantenir-se ferm i seguir els principis inspiradors de les Nacions Unides.