Catalunya també s'apunta a la febre de les 'sneakers'

Quatre firmes catalanes triomfen amb vambes originals en un mercat dominat per les grans marques

Myrna Mates amb un dels models de la seva marca / XAVIER BERTRAL

Adidas Superstar, Nike Air Jordan, Vans Classic, Adidas Gazelle, Reebok Pump, Converse All Star... Tots aquests models de vamba es troben aquí: són alguns dels més famosos de tots els temps, probablement n'heu tingut algun parell a l'armari i són part fonamental de la moda urbana del segle XXI. Que la sabatilla esportiva està de moda no és cap novetat: fa temps que s'ha estès una febre mundial per tenir-ne i col·leccionar-les. Una adoració per molts motius (nostàlgia, comoditat, varietat) i una tendència als carrers: fa un parell de dècades era pràcticament inconcebible que persones d'entre 30 i 40 anys portessin 'sneakers' per anar a treballar. Ara és una cosa habitual i les vambes ja no es redueixen a l'àmbit esportiu i a l'oci del cap de setmana.

Encara avui ressonen els crits de porters de discoteca negant l'entrada al local a algun despistat que portava vambes. Doncs bé, ¿ara a veure qui es queda al carrer portant unes Louis Vuitton, unes Dolce & Gabbana o unes Gucci als peus, que valen entre 800 i 1.200 euros? Encara que les marques de luxe s'hagin apuntat a la moda, són les tradicionals grans corporacions (Nike, New Balance, Adidas, Puma...) les que dominen el mercat. Però com començaven dient els volums de l'Astèrix: "Una aldea poblada per irreductibles gals resisteix encara a l'invasor". Aquestes són quatre marques catalanes que lluiten perquè portis els seus models als peus.

Tropic: calçat de viatge

La de Tropic és una història que neix d'un viatge, el d'un grup d'amics que voltant pel Sud-est Asiàtic s'adonen que quan te'n vas cap a aquells mons de Déu no hi ha un calçat prou còmode per caminar moltes hores, que es pugui mullar i que estèticament es pugui portar a tot arreu. Resumint: que amb un sol parell n'hi hagi prou i no hagis de carregar més sabates. D'aquesta necessitat n'ha sortit una nova marca catalana, Tropic, una iniciativa sorgida del cap d'Alberto Espinós, que ha reunit en un mateix model tot de requisits de la seva vamba ideal: "Ens vam posar a treballar per aconseguir que en un mateix model hi trobéssim les millors característiques d'una sabatilla d'esport, d'una sabatilla d'aigua i d'una sabatilla de muntanya... i que fossin prou boniques per servir per a tot", explica.

Tropic va explotar el mes d'abril de l'any passat, quan van optar per una plataforma de 'crowdfunding' per ensenyar el seu producte. "Va ser molt gratificant, en 50 dies vam vendre 35.000 parells de sabatilles a tot el món", recorda Espinós. Un cas d'èxit i emprenedoria que no existiria sense un model que ha agradat al públic acostumat a les 'sneakers' que es veuen a ciutat: "La gent buscava productes versàtils per viatjar, i trobar una vamba amb què pots fer-ho absolutament tot no és fàcil".

Wado: el retro també és sostenible

Un triomf sense pal·liatius. Només d'aquesta manera es pot explicar l'arribada al carrer de Wado, les vambes catalanes que tenen l'honor de ser les més 'eco-friendly' del mercat. "El nostre calçat és de producció sostenible, plantem dos arbres per cada venda que fem. Les produïm en petites fàbriques artesanals de Portugal on es respecten escrupolosament els drets laborals, la igualtat de gènere, hi ha salaris ètics..." Parla Marta Llaquet, una de les tres sòcies de la firma, que va començar amb una empresa d'ulleres de sol per centrar-se en una de les seves passions, les sabatilles esportives.

Després d'uns quants mesos de feina, Wado va fer la seva aparició pública el març del 2018, a la popular plataforma de 'crowdfunding' Kickstarter, i d'allà van passar a Indigogo, on porten des de llavors i on la majoria de clients compren les seves sabates. "El 90% de les nostres vendes són online. Som presents en poques botigues de Barcelona, però el nostre model de negoci no està encarat a tenir intermediaris". La seva vamba triomfadora es diu 89, com l'any que van néixer els tres socis, i l'estètica que té està molt inspirada en aquella dècada: "Pensàvem que podia ser una tendència de moda present i futura i s'han complert les nostres prediccions", explica Llaquet. Han trobat un model que funciona i tenen l'atractiu afegit de posar-se l'etiqueta de moda ètica. El futur a Wado sembla destinat a ser llarg i productiu.

Mates: des de Sants al món

Setanta anys fent vambes es diu aviat. Hi ha tres fets diferencials que converteixen Mates en la marca de la M, una empresa quasi de culte: la seva història –des del 1947 que es dediquen al calçat–, la proximitat –sempre han concentrat la producció al barri de Sants– i l'elaboració, artesanal al 100%. Fundada per Francesc Mates, van començar fent vambes d'atletisme, però en tots aquests anys han tractat pràcticament totes les disciplines esportives. Ara, en ple segle XXI, l'estètica 'urban' casa perfectament amb l'estil històric de Mates, una empresa que entén cada calçat com una petita obra d'artesania. "Pensem que som l'única marca d'Occident que continua treballant de la mateixa manera que fa 50 anys, amb una cura per cada peça que ja no existeix", explica Marc Pàmies de Mates.

Hi va haver un moment en què al taller del carrer Gayarre, al cor d'Hostafrancs, van haver de decidir si automatitzar i mecanitzar els processos, com ho feien la resta de companyies del sector, o si, al contrari, volien continuar sent una marca diferent. Van optar per la segona opció: "Treballàvem amb una pell que s'havia de manipular manualment: si la canviàvem, en baixàvem la qualitat, i no volíem". És per aquesta manera de fer que els clients de la marca de la M són militants de la causa. "La fidelitat és altíssima, és el nostre valor afegit, perquè la qualitat d'una obra artesanal és molt més gran que la resta", explica Pàmies. Tot i el seu caràcter local, les Mates també han viatjat al Japó i a Hong Kong, on es poden trobar en algunes de les botigues més prestigioses.

Munich: tradició i tendència

Quan pensem en una marca de vambes que s'identifiqui amb Barcelona, automàticament ens ve al cap el logotip de Munich, una firma que té lligat el seu nom al de la capital catalana en una clara estratègia de màrqueting pensada per al públic estranger. Fa vuit dècades que són al mercat i actualment viuen un dels millors moments, després d'haver començat fent sabatilles i botes especialitzades (futbol, atletisme) i d'haver passat a ser, en ple segle XXI, una postal més dels carrers de la capital. La seva icònica X, situada al lateral de les seves 'sneakers', sembla anar de bracet d'una ciutat que busca constantment el cosmopolitisme i l'obertura al món: "Va començar sent una solució estètica i ha acabat convertida en un símbol reconegut en l'àmbit mundial", explica Sandra Adell, de Munich, sobre aquesta lletra amb què han fet fortuna. Història i tradició, dues de les potes d'una vamba que, qui més qui menys, ha utilitzat en algun moment, sigui en el vessant tècnic o en la versió 'urban'. Ara mateix, i amb l'objectiu a mig termini d'esdevenir una firma centenària, a Munich volen "fidelitzar els consumidors més lleials i aconseguir més adeptes". Per això la innovació és un dels seus pilars: "La moda esportiva és al carrer, hi ha una febre per l''sneaker'. És una tendència que ha arribat per quedar-se, sobretot en sabatilles esportives", remarca Adell.

Més continguts de