Tendències

Anar de viatge amb les amigues o sortir a navegar: arriben les festes de divorci

Els experts destaquen els avantatges que pot tenir aquesta festa sempre que es respecti el procés de dol que comporta una separació

Joana Justícia
5 min
Festes de divorci

Barcelona“No ens ensenyen a divorciar-nos”, diu la Carmen (38 anys), que l’estiu passat va organitzar el seu “comiat de casada”. Feia més d’un any de la separació amb la seva exparella i volia celebrar que tornava a ser ella, és a dir, “que no era la dona de ningú”. Tot i que la família va criticar que “un divorci no se celebra”, ella va tirar pel dret i va reunir durant un cap de setmana a Lió, on viu des de fa anys, diferents amigues franceses, de Madrid i de Barcelona. El resultat? “Felicitat total”, comparteix ella.

Celebrar la fi del matrimoni pot semblar fora de l’habitual, però la història de la Carmen no és un cas aïllat. Fa més d’una dècada que es fan les “festes de divorci” o “comiats de casat i casada” i el hashtag #DivorceParty acumula centenars de publicacions a les xarxes socials. També, recentment hem vist l’anell de divorci de l’actriu i model Emily O'Hara Ratajkowski.

L’acte de celebrar la separació es va iniciar el 2008 a Los Angeles, a càrrec de Christine Gallagher, organitzadora d’aquest tipus de festa i autora deThe Divorce Party Handbook (2017), un manual sobre com organitzar la celebració. Les opcions són infinites, més o menys esbojarrades i amb una despesa d’entre 5.000 i 25.000 dòlars, com apunta Gallagher a l’article del The Guardian, "Experience: I’m a divorce party planner".

Aquesta festa va arribar a l'Estat poc abans de la pandèmia. Tot i això, en aquell moment la demanda entre les empreses de contractació era mínima en comparació amb les actuals, coincidint amb la plena recuperació de les activitats de lleure i oci. Així ho han viscut des de Me Divierto, una empresa que ofereix activitats d’entreteniment a Galícia i Astúries. César Velasco, un dels organitzadors, explica que l’any passat en van rebre quinze encàrrecs, una xifra elevada respecte a les tres celebracions que havien fet abans de la pandèmia. Ara arrenca la nova temporada i ja tenen quatre sol·licituds, totes de dones, com les anteriors. Des de Me Divierto ofereixen activitats de lleure per fer en grup durant el dia i un sopar amb espectacle a la nit, que es fa juntament amb els comiats de solter i soltera. La despesa varia en funció del combinat d’activitats, però ronda els 50 euros per persona.

En el cas de Catalunya, les empreses de contractació d’embarcacions i activitats de costa juguen un paper clau: “Fan una celebració idèntica a la d’un comiat de solter, venen amb els amics i celebren que han firmat el divorci, però es posa el mateix cava i es fan les mateixes bromes”, diu Lluís Lucio, un dels patrons de Blue Sail, empresa que ofereix rutes en vaixell de Blanes a Tossa de Mar. Segons Lucio, el perfil de persones que ho celebra amb ells són, generalment, homes homosexuals, de nivell adquisitiu alt i residents a la Costa Brava i voltants, i acostumen a fer celebracions nombroses amb una despesa mitjana de 35 euros per cap. Però els comiats de casat encara representen una petita part del negoci: de les 450 sortides que van fer l’any passat, només 18 eren d'aquest tipus. Qui també rep aquests encàrrecs és Guillem Marchal, propietari de Verd Mar Activitats, de S’Agaró, que ofereix activitats d'aventura, com vies ferrades i escape rooms. “Venen a treure’s la cotilla mental. Hi ha qui es compra una Harley, no? Doncs aquí venen a alliberar-se i trencar els esquemes preconcebuts”, reflexiona.

Donar-li la volta

Si bé les empreses contactades coincideixen que amb la superació de la pandèmia han augmentat les demandes, no hi ha una relació proporcional respecte al nombre de divorcis a Catalunya, ja que han disminuït respecte al 2019. Segons les últimes dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), aquell any n’hi va haver 16.129, en contraposició als 14.152 del 2022. En aquest sentit, Victoria García Masip, coordinadora del Grup de Treball de Psicologia Coaching del Col·legi de Psicologia de Catalunya, relaciona el fenomen amb un canvi de paradigma: “Abans es considerava el divorci com un trauma o un fracàs i ara se li dona un caire d'alliberament i com una oportunitat per créixer personalment”. A més, García opina que fer aquest tipus de celebració “no és per frivolitzar el divorci, ja que de per si és un procés dolorós”, sinó que es tracta de “donar-li la volta”.

Aquest va ser, de fet, el plantejament de la Carmen. Ella va celebrar-lo durant un cap de setmana a casa perquè és la seva “zona de confort, el seu refugi” i després amb les amigues van fer un passeig en vaixell pel riu. Quan recorda aquella sortida, explica que els de l’empresa de contractació els van preguntar què celebraven i una del grup va dir: “El divorci de la meva amiga, que és una campiona”. A la Carmen se li va fer un nus a la gola i va respondre que estaven celebrant “que tiraven endavant”. Aquella conversa va donar sentit a la celebració, sobretot en un moment vital, en què, com diu ella, les diferències familiars i laborals anaven marcant diferències vitals entre les amigues.

Una festa per a elles?

“Es diu que abans s'aguantava més, doncs beneït sigui el feminisme, que ara podem decidir que això no és per a nosaltres i canviar d'opinió”, reflexiona la Carmen. Des d’una mirada antropològica, Bruna Alvarez Mora, professora i investigadora d’AFIN, un grup de recerca del departament d’antropologia de la UAB, subscriu la idea del divorci com a “empoderament de la dona” i afegeix que el festeig trenca amb les festes tradicionals que “celebren la família basada en la parella estable”, com les noces d’or, per donar pas a un “procés d'individualització de la societat”, que veiem reflectit en altres actes, com el comiat de soltera, el baby shower o el gender reveal, celebracions en què la dona és al centre.

No tan sols les festes estan dedicades a elles sinó que, com apunta la psicòloga, pel tarannà general de les dones, elles opten per fer trobades “més organitzades”, en comparació als homes, que tendeixen a celebrar-ho d’una altra forma: “Si parlem de celebrar un divorci, un home potser se'n va una nit de copes amb els companys i per a ell ja és una manera de posar punt final a la situació, sense haver-li de dir comiat de divorciat”. Independentment de la manera en què se celebra la fi del matrimoni, Victoria García Masip alerta que el festeig no significa deixar de banda el procés de dol: “Un ha de passar-hi necessàriament, tret que la persona el deixi de banda, cosa que no és desitjable, per fer una bona gestió de les emocions”.

Ara bé, que existeixin aquestes festes i siguin una tendència a les xarxes no vol dir que tothom s’hi hagi de sumar: “És una qüestió personal i no tothom hi optarà. Una persona seriosa no ho farà, sinó algú optimista amb un enfocament positiu”, opina García Masip. Aquest és el cas de la Carmen, que va fer la celebració quan ja havia “sortit del pou”, de manera que amb la festa passava d’una “fase de patiment a una d’agraïment cap a les amigues”. Partidària d’aquestes celebracions, la psicòloga remarca, a més, la consciència de la trobada: “S'acostuma a fer dins d'una privacitat en què no hi ha infants, perquè podria confondre'ls, sinó que són adults i saben perfectament el que estan celebrant”.

Amb una mirada al futur, les expertes consultades creuen que en la mesura que avancem cap a una societat més oberta i a més, com indica Bruna Alvarez, les empreses vegin l’oportunitat de “mercantilitzar la vida privada”, cada vegada seran més les persones que voldran celebrar la fi del matrimoni: “Ha arribat un punt en què el divorci es considera una transició de la vida, així com el naixement i la mort i, si acompanyem aquests moments amb algun tipus de ritual, per què no hauríem de poder fer el mateix amb el divorci?”, conclou Casals.

stats