Salut
Estils 25/05/2022

Així és com l'amor ens canvia el cervell

La ciència explica que aquest sentiment és una necessitat biològica, com beure aigua, fer exercici o menjar

Hope Reese / The New York Times
4 min
Segons les autores de l'estudi, el manteniment de les relacions requereix tant una tasca emocional com pràctica / AFP

Nova YorkPodem viure sense amor? La neurocientífica Stephanie Ortigue, directora del Laboratori de Dinàmiques Cerebrals de la Universitat de Chicago, va creure fermament durant molts anys que la resposta era sí. Tot i que investigava la ciència de les connexions humanes, no acabava d'entendre quina era la importància de l'amor en la seva vida. “Em deia a mi mateixa que no tenir una relació amorosa em feia una científica més objectiva: podia investigar sobre l'amor sense estar sota el seu encanteri”, escriu a Wired for Love, el seu nou llibre. Però llavors va fer 37 anys i va conèixer John Cacioppo en una conferència de neurociència a Xangai. Cacioppo, conegut en el món científic per ser qui va popularitzar el concepte que la solitud prolongada pot ser tan tòxica per a la salut com fumar, li va cridar molt l'atenció, es van enamorar perdudament i després es van casar. Ortigue va començar a fer servir el cognom d'ell i després es van convertir també en col·legues: tots dos eren investigadors de la Facultat de Medicina Pritzker. Formaven equip, doncs, tant a casa com a la feina.

Wired for Love és la història neurobiològica de com l'amor reconfigura el cervell, però també és una història d'amor personal que es torna tràgica amb la mort del John a causa d'un càncer. En aquesta entrevista, la neurocientífica parla del que l'amor provoca en el cervell, com lluitar contra la solitud i com l'amor és, literalment, un producte de la nostra imaginació.

Va passar de ser soltera i feliç a estar en una relació i finalment a ser vídua...

— Quan ens vam conèixer, amb el meu marit parlàvem durant tres hores seguides, era com si el temps no passés. En aquell moment sentia eufòria a causa de la pujada de dopamina i em posava vermella, un signe d'adrenalina. Acostem els nostres cossos i comencem a imitar-nos. Això es deu a l'activació de les neurones mirall, una xarxa de cèl·lules cerebrals que s'activen quan et mous o sents alguna cosa, o quan veus una altra persona moure's. Quan tens una forta connexió amb algú, el sistema de neurones mirall s'estimula. Poc temps després vam passar de ser cadascú a ser nosaltres. Quan el John va estar malalt l'acompanyava a la radioteràpia i compartíem llit a l'hospital. Sempre estàvem junts.

Què li passa al nostre cervell quan estem enamorats?

— Quan ens enamorem d'algú el primer que notem és que ens sentim molt bé. Això és degut al fet que el cervell allibera uns neurotransmissors que ens milloren l'estat d'ànim. Quan trobem l'amor és com si hi hagués focs artificials biològics. El ritme cardíac creix i els nivells d'oxitocina (l'anomenada hormona de l'amor) augmenten, la qual cosa ens fa sentir connectats. Els nivells d'hormones i el neurotransmissor anomenat norepinefrina es disparen i perdem la noció del temps; els nivells d'adrenalina també augmenten, la qual cosa ens dilata els capil·lars de les galtes, que és el que fa que ens posem vermells.

— Mentrestant, els nivells de serotonina, una hormona clau per regular la gana i els pensaments ansiosos, baixen. Per això, quan estem enamorats, és possible que mengem de manera irregular o que ens obsessionem amb petits detalls, com ara preocupar-nos per enviar “el missatge de text perfecte”, “dir les paraules perfectes” i després caminem repassant mentalment el text o la trucada telefònica una vegada i una altra.

— Després, quan comencem a sentir una profunda sensació de calma i satisfacció amb la nostra parella, s'activen àrees cerebrals que desencadenen no sols emocions bàsiques, sinó també funcions cognitives més complexes. Això pot conduir a diversos resultats positius, com la supressió del dolor, més compassió, millor memòria i més creativitat. L'amor romàntic el percebem com un superpoder que fa que el cervell millori.

És necessari l'amor per a la supervivència?

— L'amor és una necessitat biològica, com l'aigua, l'exercici o el menjar. Les meves recerques m'han convençut que una vida amorosa saludable —això pot incloure la parella, el cercle d'amics més pròxims, la família o fins i tot el nostre equip esportiu favorit— és tan essencial per al benestar d'una persona com una bona dieta.

— En aquest sentit, l'amor és l'oposat a la solitud. Quan tenim absència de relacions positives i sanes patim una cascada de desavantatges físics i mentals, de depressió a diabetis, passant per pressió alta i son fragmentat.

— Si no sents que tens una relació significativa, és com si estiguessis assedegat en termes socials, el teu cervell t'envia un senyal dient-te que necessites ajudar el teu cos social. Algunes de les mateixes alarmes que s'activen quan la gent té set s'accionen quan se sent socialment desconnectada dels altres. La clau és no reprimir aquests sentiments. El seu propòsit és ajudar-nos a sobreviure, i se suposa que nosaltres hem de fer alguna cosa al respecte.

Però, no continua sent un estigma admetre que ens sentim sols?

— Ningú se sent culpable quan té set, oi? Ningú hauria de sentir-se culpable quan se sent sol.

— Hi ha una paradoxa en la solitud: volem acostar-nos als altres, però la ment solitària porta tant de temps sola que detecta més amenaces —de manera inexacta, per descomptat—, i això provoca que vulguis allunyar-te dels altres en lloc d'acostar-t'hi.

Quin consell té per als que tenen problemes per trobar l'amor o connectar amb els altres?

— L'amor no té per què ser amb una persona. Estar realment enamorat de la vida, de la teva passió, de la teva afició també pot ser un amortidor de la solitud.

¿L'amor a distància, l'amor després d'una ruptura o l'amor per algú que ha mort afecten el cervell de manera similar?

— Sí, pots seguir connectat amb algú encara que estiguis tot sol en una habitació.

Tanca els ulls ara mateix i pensa en la persona que més estimes. Ara, pensa en l'última vegada que la vas fer riure a riallades. El record et fa somriure? Si emmagatzemem aquests records positius a la ment hi podrem accedir en qualsevol moment. El comandament a distància el tenim nosaltres.

stats