“Sóc boletaire”: tres testimonis sobre el boom

BarcelonaQuè tenen els bolets perquè cada vegada més gent s’endinsi al bosc? ¿És el paisatge, és descobrir-los o és menjar-se’ls? La passió pels bolets no és cap novetat a casa nostra perquè compta amb molta tradició. Però sí que es pot dir que, en els últims anys, l’entusiasme s’ha intensificat. De fet, el nombre d’aficionats a caçar bolets ha augmentat de tal manera que la pràctica s’està començant a regular -el carnet del boletaire n’és un exemple-. Què en pensen d’aquestes mesures els boletaires de tota la vida? Quins canvis han notat els últims anys? Què els apassiona d’anar a caçar bolets? A continuació, tres testimonis de boletaires amb històries i experiències diferents.

“Si he de pagar, vull que el bosc estigui en condicions”

Ramon Martí (Berga, 56 anys)

Boletaire des dels cinc anys, el Ramon va començar a buscar bolets amb els avis. “Quan ets petit, buscar bolets és com buscar un tresor enmig d’un paisatge fantàstic”. Ara és el Ramon qui transmet l’afició als fills. Tot i això, reconeix que hi ha un parell de llocs on sempre va sol perquè vol mantenir-ne el secret. “D’aquí un temps el revelaré als meus fills, serà com una mena d’herència”.

¿A l’hora de collir bolets s’han d’arrencar o tallar? Sobre això hi ha diverses opinions, però Martí es manté fidel al mètode que seguien els seus avis. “Em van ensenyar que el bolet s’ha d’arrencar i s’ha de netejar abans de posar-lo al cistell. Després s’ha de tapar el forat amb molsa per protegir-lo”.

La seva tàctica per trobar-ne és allunyar-se de les carreteres i de les zones on hi ha més boletaires. “Camino 12 o 13 quilòmetres. Ho prefereixo sobretot ara que s’ha massificat tant. Cap als anys 60 hi havia molta menys gent. Ara hi ha més cotxes, més carreteres i més pistes forestals, i els programes de televisió també han fet augmentar l’interès -declara Martí-. Cal veure com es regula tot això”, afegeix.

Respecte al carnet del boletaire, Martí opina que caldrà justificar-lo bé. “És cert que és necessari fer alguna cosa, perquè si no la massificació acabarà afectant el bosc. Però també és veritat que si ens fan pagar per un carnet podem exigir trobar-nos un bosc de qualitat -diu-. A la nostra comarca el bosc s’ha malmès molt últimament, sobretot amb la tala dels arbres i la construcció de carreteres de desembosc. Si hem de pagar, que sigui per trobar-nos un bosc en bones condicions ambientals”, conclou.

“M’agrada molt més anar a buscar-ne que menjar-ne”

Albert Castellsagué (les Franqueses, 31 anys)

“Per a mi buscar bolets és tot un ritual. Durant la setmana ja vaig pensant on aniré, quins trobaré... -explica el boletaire Albert Castellsagué-. Crec que un cop surts és important saber disfrutar del bosc, de la caminada, de la gent amb qui hi vas. Està bé tenir la motivació de trobar bolets però no que es converteixi en ansietat, com els passa avui a molts”.

Castellsagué explica que el que més li agrada és buscar els bolets. “Normalment són difícils de trobar, s’han de donar unes condicions òptimes perquè creixin. Un any poden sortir en un lloc i l’any següent en un altre. Però també hi ha temporades que n’hi ha molts i per a mi ja no és tan emocionant sortir a buscar-ne”. El boletaire alerta, en aquest sentit, que si se’n cullen molts es poden fer malbé. “La tardor és llarga i si hi vas sovint és fàcil tenir-ne massa per al consum diari. És útil conèixer quines espècies es poden conservar i com s’ha de fer. Per exemple, el rossinyol i el cep es poden assecar i duren tot l’any”.

Segons Castellsagué, a més del cistell, un altre estri essencial per anar a collir bolets és el mòbil, un mapa de la zona o un GPS. “Quan culls bolets és fàcil perdre’t perquè vas mirant a terra i avances sense fixar-t’hi. A mi m’ha passat moltes vegades equivocar-me de camí o buscar el cotxe en un lloc quan és en la direcció contrària”.

“Els bolets ens han de fer estimar més el bosc”

Maria Miracle Santasusagna (Casserres, 55 anys)

La boletaire Maria Miracle Santasusagna recorda haver anat a collir bolets tota la vida. Segons la seva pròpia experiència, una de les coses que més ha evolucionat en els últims anys i que ha afectat els boletaires de manera més notòria ha sigut el canvi climàtic. “L’estiu s’allarga i els bolets vénen més tard. El temps és diferent, de cop fa calorades i això talla el ritme de creixement dels bolets. Aquesta temporada, per exemple, les pluges han arribat tard, i fa només uns dies tornava a fer calor”, emfatitza.

La Maria també considera que ha augmentat molt el volum de boletaires. “Ara és una bestiesa el nombre de persones que van a buscar bolets. A més, n’hi ha que malmeten el bosc: alguns perquè no en saben i fan servir raclets per collir els bolets, i altres perquè hi tiren deixalles”, afirma convençuda. Malgrat això, la Maria considera que, en termes generals, els boscos són més nets avui que fa uns anys. “Crec que el fet d’anar a buscar bolets ha de ser també una forma de coneixement. Que ens ajudi a aprendre on es poden trobar però també per esbrinar quina funció tenen en el bosc, que és la de reciclar. L’activitat ha de servir-nos per conèixer millor i estimar més el bosc”.

La guia de bolets de l’ARA

Identificar bolets no és una tasca senzilla ni ràpida. Tampoc fàcil ni segura, perquè cal analitzar amb prudència els trets de cada espècie per evitar carregar el cistell d’exemplars tòxics.

Avui i demà podreu adquirir amb l’ARA 101 bolets de Catalunya que cal conèixer (a la dreta, una fotografia d’aquesta eina desplegable) del naturalista Toni Llobet i el micòleg Enric Gràcia, una guia visual i lleugera -perfecta per dur en les vostres rutes boletaires- que us ajudarà a reconèixer les espècies més comunes dels boscos catalans.

La guia, que costa 5€, inclou 101 bolets il·lustrats acompanyats amb textos i informació complementària, amb dades sobre l’abundància, l’hàbitat, la comestibilitat i la temporalitat de cada espècie.