Catifa vermella dels premis Gaudí: per què els homes van tan informals?
La catifa vermella dels premis Gaudí ha deixat palès, primerament, que les dones no tenen fred. Si no, com s’explica que en un vespre del mes de febrer dominin els tirants, les transparències, els sostenidors a la vista i les sandàlies? Un fet que contrasta amb uns homes amb vestit sastre, abrics, jerseis de coll alt, armilles de llana i, fins i tot, samarretes interiors. Una de dues: o els dos sexes estem regits per temperatures corporals oposades o la dona massa sovint es veu abocada a mostrar el cos perquè, segons sembla, no n’hi ha prou amb la seva professionalitat.
La segona qüestió és el grau d’engalanament que també ha dividit homes i dones. És curiós que, mentre elles vesteixen de vint-i-un botons, ells han anat, en alguns casos, més relaxats del compte. De fet, el to ja l’han marcat només començar Sergi López, amb un to desenfadat, al costat d'Irene Visedo, amb vestit llarg de pedreria. La mateixa distància estilística s’ha repetit entre la periodista Carolina Rosich i el seu company de connexió, Àlex Gorina, i entre Marisa Paredes i Roger Casamajor. A la gala les corbates han lluït per la seva absència i les camises obertes estil American gigolo han dominat l’escena. L’estil curosament descuidat de Jeremy Allen White s’ha deixat veure en un Enric Auqué amb barba de tres dies, un Hugo Silva amb una camisa massa arrugada, un David Verdaguer amb motxilla o un Ivan Massagué amb cabell oliós. ¿És dolent que els codis de vestimenta i la pressió sobre el cos dels actors i actrius es relaxin? No, a condició que no tan sols se’n beneficiïn els homes.
