Estils 16/12/2021

Cerveses nòmades:més atrevides i creatives

Són cervesers sense fàbrica perquè tot just comencen, ho compaginen amb altres feines o que busquen oferir alternatives singulars

5 min
Cerveses nòmades:més atrevides
 I creatives

BarcelonaDins de la cervesa artesana hi ha alguns elaboradors d’una espècie particular. Són els cervesers nòmades (els gypsy brewers en anglès). No tenen fàbrica pròpia i produeixen en les d’altres cervesers, que a canvi reben una contraprestació econòmica per l’ús de les seves instal·lacions. Als nòmades els és més fàcil començar així a fer cervesa amb uns costos assumibles, mentre que a les fàbriques que els acullen els pot ajudar a pagar factures. Però només d’estalvi econòmic va el nomadisme cerveser. Per als elaboradors, és una manera de compartir coneixements, i per als amants d’aquesta beguda, tenir accés a cerveses més exclusives i amb poc a perdre-hi si s’atreveixen a ser més extremes, perquè impliquen menys inversió inicial i són de producció limitada.

La cervesa nòmada està en auge, i se’n pot fer un tast aquest cap de setmana al Barcelona Beer Festival (BBF) que es fa a la Farga de l’Hospitalet fins diumenge. Segons Judit Càrtex, que vicepresideix el Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural i és directora de projectes del BBF, un productor nòmada “té molt al cap la seva idea de cervesa, de comunicar-la i vendre-la, però la seva aposta no passa per fer una instal·lació cervesera”. La mateixa Càrtex va estrenar-se en el seu dia de cervesera sent nòmada amb la cervesa Barra. Avui dia se’n poden tastar un bon grapat, de nòmades catalanes; un fenomen que, en opinió de Càrtex, mostra que hi ha més gent que necessita expressar-se a través d’aquesta beguda. “Vol dir que s’estan despertant moltes idees de com fer cerveses diferents i arriscades”, ressalta. I la via més directa per no limitar-se a ser un elaborador casolà (homebrewer ) ni tampoc haver de fer una gran inversió és convertir-se en nòmada. Elaborar en una fàbrica ja establerta permet gaudir de la seva tecnologia i treballar amb totes les garanties -amb registre sanitari-, si bé, com quan s’està a casa d’algú altre, no tot són avantatges, començant pel fet que el propietari amortitza la maquinària i el nòmada només la lloga. Per això n’hi ha que es plantegen tenir fàbrica pròpia, mentre que d’altres no s’hi veuen ni en somnis.

Etiquetes atrevides

Alguns projectes nòmades han aguantat el tipus malgrat haver nascut en pandèmia o poc abans, en part perquè han tingut més facilitat per aturar la producció o s’han adaptat als nous temps amb la venda en línia i una bona dosi de màrqueting. De fet, els dissenys de les llaunes i les ampolles, sovint obres d’artistes i dissenyadors gràfics, està especialment cuidat. Poden tenir fins i tot un punt d’atreviment, en sintonia amb el trencament respecte a una cervesa convencional. Una mostra és la cervesa Hentai de Rec Brew, una American IPA en llauna il·lustrada amb una vistosa escena sexual.

Al darrere de Rec Brew hi ha Edgar Castaño i Oriol Burzon, que es van conèixer en una fira de cervesa quan eren homebrewers i van decidir convertir-se en nòmades plegats. S’hi van posar el 2019 tenint altres feines, però ja elaboren en diverses fàbriques, començaran el nou any dedicant-se tots dos en exclusiva al projecte i volen tenir fàbrica pròpia aquest 2022. Ser nòmades els ha ajudat a conèixer altres elaboradors i maneres de treballar, però el seu benefici econòmic és limitat, perquè les fàbriques poden quedar-se un marge del 30-40%. A Rec Brew solen optar per cerveses llupolades, però també hi ha espai per a experimentar com l’àcida (sour) amb plàtan, vainilla i nabius que han tret amb Xavier Pereira, d’Engorile. Col·laboracions com aquesta són habituals en la cervesa artesana. Pereira va estudiar hostaleria i sommelieria, i el seu projecte del màster d’administració i direcció d’empreses va ser crear una fàbrica de cervesa on tothom pogués elaborar i un restaurant, ja que li agradaria crear “una cultura gastronòmica cervesera”. Ara bé, es va adonar que el 89% de les fàbriques artesanes a Espanya estan produint sota la seva capacitat productiva i va decidir treure’n profit fent-se nòmada. Va començar amb Engorile el 2019, primer a Click&Brew, una acceleradora de projectes de begudes on assessoren en tot allò que calgui per dur-los a l’èxit. Acostuma a fer cerveses llupolades amb un toc personal “per al bevedor més experimentat i que vol coses que el sorprenguin”. Per ara, pensa seguir de nòmada per la versatilitat, però és un repte adaptar-se a la maquinària de cada fàbrica.

A la recerca de més creativitat

En el cas de Màger, d’Aleix Puig, és una cervesera nòmada iniciada entre el 2018 i el 2019 que també té un espai propi de maduració i de guarda de les ampolles, que van tapades amb suro. En tenen d’àcides (sour ) i salvatges (wild ), i n’hi ha que passen per bota o a les quals s’afegeix fruita. La voluntat de Puig, que havia sigut cerveser casolà, és tenir un obrador seu per elaborar-hi les cerveses espontànies -capturen el llevat de l’ambient on es fan-, i ho provarà el 2022. A parer seu, ser nòmada pot restar llibertat perquè potser no es pot fer tot el que es voldria. “Amb un local propi podré tenir més creativitat”, diu, i la resta d’estils preveu seguir fent-los en altres fàbriques com ara. Tots aquests nòmades fabriquen a Catalunya, i hi ha un cas excepcional. Oddity és d’aquí, però tota la producció arriba en vaixell perquè es fa en una cervesera d’Irlanda on va treballar Ivan Raho, impulsor d’Oddity amb Vicky Navarro. Les primeres cerveses les van treure just després de l’esclat de la pandèmia, i n’ofereixen de llupolades i de negres. “Prioritzem que siguin fàcils de beure”, diu Navarro, que fa èmfasi en el fet que s’alien amb artistes vinculats a Barcelona per als dissenys de les llaunes. Raho valora, del fet de ser nòmada, que “no estàs lligat enlloc” i l’oportunitat de viatjar i conèixer fàbriques, però alhora es passa la vida amunt i avall. En un futur, tenen l’objectiu de tenir fàbrica a Catalunya.

Una cervesera a Barcelona

La pandèmia tampoc ha espantat un gran projecte que enguany ha obert a l’Eixample de Barcelona: La Textil. És una fàbrica de cervesa artesana d’estils per a tots els gustos i un restaurant amb 21 tiradors on tastar-la. Aquest 2022 ho complementaran amb una sala de concerts. Entre els impulsors, la cara visible és Brian Blazek, que ja feia cervesa a casa quan vivia a l’Aràbia Saudita i que s’ha aliat amb una parella d’inversors establerts a Suïssa per tirar endavant el projecte. Segons Blazek, els orígens de la iniciativa es remunten al 2017, i van optar per la ciutat perquè la cervesa artesana hi creixia un 400% anual.

Els ‘gypsy brewers’ més veterans

No tot cerveser nòmada s’hi ha posat en els últims anys. A escala internacional, Mikkeller és el referent, mentre que a Catalunya un dels més veterans és Zulogaarden d’Àngel Tarriño, que va començar el 2007 amb elaboracions com Sang de Gossa, una Westcoast IPA. Ha produït a Catalunya, Madrid i el Quebec, sempre com a nòmada i tenint una altra feina. Defensa que els nous nòmades que triomfen són innovadors i presenten alternatives per a les quals val la pena gastar-se una mica més per tastar-les. “Poden fer-se un lloc amb una cervesa de qualitat, original, amb ingredients més frescos i arrelament al territori”, sosté.

stats