Estils 08/01/2022

Comença l’any dient adeu al sedentarisme

Els inicis de l’activitat física poden ser durs, però ja no s’abandona quan se’n noten els beneficis

7 min
L'inici d'any pot ser un bon moment per deixar enrere el sedentarisme

BarcelonaSi retrocedim milions d’anys, els nostres avantpassats eren caçadors recol·lectors i tenien un cos dissenyat per sobreviure a través del moviment: caçaven, recol·lectaven, carregaven les preses, excavaven i escapaven dels depredadors. Es calcula que recorrien entre vuit i quinze quilòmetres diaris només per sobreviure. Amb l’arribada de l’agricultura, les necessitats van canviar, però seguien tenint un estil de vida obligatòriament molt actiu. Actualment, tot el que ens cal per sobreviure –alimentar-nos, tenir una llar i escapar dels perills mortals– no ens requereix cap mena d’esforç ni d’activitat física: anem a la botiga o al supermercat –probablement en cotxe–, ens desplacem a la feina amb un mitjà de transport i no escapem físicament de cap depredador.

El nostre estil de vida ha canviat completament, però el cos no ha evolucionat al mateix ritme que els hàbits de la societat occidental. A tot això cal sumar-hi que el nostre consum calòric ha augmentat considerablement, és a dir, ingerim moltes més calories al llarg del dia que anteriorment, i que hi hem afegit costums molt tòxics, com el tabaquisme o l’alcohol, encara que sigui en dosis baixes i estigui socialment aprovat.

Aquest conjunt de despropòsits ens porta a desenvolupar una sèrie de malalties físiques i mentals molt greus i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja tracta de pandèmia, com són l’obesitat, la diabetis, alguns tipus de càncer, afectacions cardiovasculars, depressions, estrès, ansietat... A més, generen un veritable malestar i unes condicions desfavorables de vida a les persones que les pateixen, sense parlar de la despesa pública milionària que comporten.

Tenir una vida sedentària pot propiciar el desenvolupament de malalties.

Vist així sembla força tràgic, però la bona notícia és que la solució està a l’abast de tothom, de totes les butxaques, edats, condicions i perfils: consisteix en abandonar el sedentarisme. Altrament dit: adquirir uns hàbits de vida saludables. I l’inici d’any és un bon moment per posar fil a l’agulla.

Per què ens costa fer el pas

En general, som conscients d’aquesta necessitat. Ens sabem la teoria i ens han explicat del dret i del revés que introduir l’activitat en el nostre dia a dia ens aportarà molts beneficis a nivell físic, psicològic, emocional, relacional i social. És a dir, a la nostra salut global. Però si sabem que ens és tan beneficiós, per no dir imprescindible, per què ens costa tant fer el pas?

“Els inicis de tota activitat física són durs. Ens genera dolors musculars per falta de costum i ens accelera el pols, la respiració i la temperatura corporal, cosa no gaire agradable quan no s’hi està habituat. Requereix un esforç, un sacrifici i ser capaços d’entendre que el benefici és a llarg termini i no momentani”, explica Marc Pujol, cofundador d’Amtté, una empresa que es dedica a portar els hàbits de salut a les empreses. I el que diu és molt cert. Per notar els efectes beneficiosos de l’activitat física es necessita implicació, constància, continuïtat, paciència i una mica de fe. Un esforç personal molt important que no tothom està disposat a fer fins que no hi ha una necessitat explícita, normalment per falta de salut.

Àlex Castillo, un enginyer de 53 anys que es declarava completament sedentari, va començar a fer exercici fa dos anys amb un programa de promoció de la salut que li van oferir des de l’empresa. “A l’inici ho vaig passar molt malament, però soc tossut i de mica en mica vaig anar notant que em trobava millor, veia que evolucionava, encara que fos a poc a poc, i aquest fet em motivava a seguir. He perdut 25 quilos i ara ve la fase dos: deixar de fumar”, diu.

Com animar-se a començar

Fer el primer pas és complicat, però el que és veritablement carregós i el que genera més frustració és ser constant i pacient les primeres setmanes. Un cop superades, l’obligació, de mica en mica, passa a ser una necessitat, i ja podrem dir que ens hi hem enganxat.

Hi ha diferents estratègies que ens poden ajudar a fer més suportable aquest inici:

1. Buscar activitats motivadores. És a dir, encara que el que està de moda és sortir a córrer, anar amb bicicleta o jugar a pàdel, no tenim per què fer-ho si no ens motiva. Actualment, l’oferta és més extensa que mai i cal trobar el que ens agradi i ens faci sentir més còmodes. Si hem de provar deu activitats abans de trobar la que ens encaixa, fem-ho, no desistim!

2. Fer-ho amb companyia. Quedar amb altra gent fa que el dia que no en tenim ganes hi anem igualment pel compromís adquirit. I ben segur que, quan acabem, ho agrairem.

3. Fixar-se un horari. Tenir molt clar que aquell dia a aquella hora el tenim dedicat a l’activitat física i no saltar-nos-ho com tampoc ens saltaríem una visita al metge, anar a buscar els nens a l’escola o anar al supermercat a comprar.

4. Integrar-ho a la rutina diària. Ha de formar part de les nostres prioritats i ha d’estar en el nostre horari diari. No podem deixar-ho a l’atzar de quan tinguem temps, perquè aquest moment no arribarà mai.

5. No voler fer més del compte. És millor poc i ben fet que molt i mal fet, ja que molt probablement ens portarà a l’abandó. Siguem conscients de les nostres possibilitats horàries, familiars i laborals.

Un cop ens hi hem posat, la qüestió és com perseverar. “Tenim clients que comencen per problemes de salut o per alguna lesió i, quan s’adonen del benestar que els aporta i de quines millores els resulta en el seu dia a dia, ja no ho abandonen”, explica Anna Farrés, llicenciada en ciències de l'activitat física i l'esport (CAFE) i codirectora d’Espai Salut, un centre de rehabilitació i entrenament personal de Vic. “Aconsegueixen integrar-ho, i venir ja forma part de la rutina setmanal”, afegeix.

Uns joves exercitant-se al gimnàs.

Un cop ens hi posem, hem de perseverar

També hi ha una sèrie d’estratègies mentals i emocionals que ens poden ajudar a no abandonar:

1. Confiar en un mateix. Pensar que ho aconseguiràs, que ho vols fer i que ho faràs. Ningú millor que un mateix per animar-se a invertir en la salut i el benestar propis.

2. Anar-hi sense ganes. Portar sempre la roba o el material al cotxe amb nosaltres. Encara que un dia no en tinguem ganes, anem-hi igualment. Quan faci una estona que hi som i ens hàgim tret la mandra de sobre, n’estarem molt contents. “Molts clients arriben amb cara de cansats, amb mandra i amb poques ganes. Comencen a fer l’escalfament amb parsimònia i una mica apàtics, però, a mesura que va avançant l’hora, veus com els va canviant la cara i surten amb molta més energia i vitalitat que amb la que havien entrat”, assegura Anna Farrés.

3. Pensar en com ens sentim un cop hem acabat. Si l’activitat és plaent i ens motiva, no hi ha ningú que a l'acabar no se senti millor de quan ha començat. Recordem aquesta sensació i fem-la tornar a la memòria el dia que ens vulguem fer enrere. “Quan torno a casa de córrer em sento amb vitalitat, amb energia i amb molta més autoestima i confiança amb mi mateix, i això ho arrossego al llarg del dia”, afirma Àlex Castillo, que té el costum de sortir ben d’hora al matí.

4. Prioritzar el benestar per sobre d’altres aspectes. Pensar en el que ens aportarà aquella activitat i valorar els pros i contres. La mandra envers els beneficis.

Múltiples possibilitats per no defallir

Fem un pas més, ara que ja hem aconseguit iniciar-nos-hi i tenir continuïtat. Un altre aspecte que ens pot ajudar és trobar el moment adequat per fer-ho:

1. A primera hora del matí. Abans d’entrar a la feina, i així ja no s’hi ha de pensar més durant la resta del dia i es pot dedicar a la feina, la família i les relacions socials.

2. Al migdia. Aquella gent que té torn partit i un munt de temps que s’acaba desaprofitant.

3. Al sortir de la feina a la tarda. Mentre els fills estan a les extraescolars, per exemple. Si ells es vesteixen per anar a fer futbol, ballet o bicicleta, per què no ens podem canviar també nosaltres i fer alguna activitat? Segurament podem trobar algun altre pare o mare que s’hi anima.

4. A la nit. Quan ja tenim tota la família col·locada i ens dediquem un moment a nosaltres.

Fer exercici a casa també pot resultar estimulant.

I també ens pot ajudar saber les opcions que tenim per a la pràctica esportiva i trobar la que més ens encaixa:

1. En grup. Cada cop hi ha més grups organitzats que fan activitat física, sobretot grups de córrer i de tots els nivells. A més, es coneixen persones noves amb inquietuds i interessos semblants als nostres.

2. A l’aire lliure. No es necessita res, més enllà del material que requereixi l’activitat escollida. No hi ha horaris, ni disposició, ni aforaments.

3. A casa. Podem fer-nos el nostre espai i, si tenim fills petits, compartir l’activitat amb ells com si fos un joc. Avui dia hi ha infinitat de vídeos i de rutines que ens poden ajudar a moure’ns des de casa mateix.

4. Al gimnàs. A vegades pagar una quota ens ajuda a mantenir el compromís amb nosaltres mateixos.

“Al·lucino jo mateix. M’ho arriben a dir fa dos anys i no m’ho hauria cregut. Sí que és cert que em va costar una mica, però arriba un moment que no saps per què però un dia no pots sortir per alguna raó i notes que et falta alguna cosa, fins i tot et fa ràbia”, admet l’Àlex. “Un dia un treballador d’una empresa en què havíem implantat un programa de promoció de la salut ens va dir: "Fer activitat física m’ha canviat la vida, i amb ella la de la meva família i la del meu entorn!" Aquell dia vam entendre que la nostra feina valia realment la pena”, conclou Marc Pujol, cofundador d’Amtté.

stats