Dejuni intermitent, la dieta que no és una dieta

S’ha consagrat com a mètode per aprimar-se, però els especialistes asseguren que ajudar a perdre pes no és la seva funció

4 min
Durant les hores que s'està en dejuni, només es pot prendre aigua, infusions o cafè

"Jo només esmorzo un cafè o una infusió i aguanto fins a l'hora de dinar". És una frase que últimament hem pogut sentir de familiars, amics o companys de feina. És probable que aquesta persona, que no menja res en tot el matí, estigui fent un dejuni intermitent, la tendència nutricional més de moda avui dia. Encara que ara el coneguem amb aquest nom tècnic, el dejuni, l'acció de deixar de menjar voluntàriament durant hores, és una pràctica que l'home ha fet des de sempre, ja sigui de manera natural, perquè pel motiu que sigui s'ha habituat a saltar-se un àpat o per motius religiosos. El dejuni més conegut universalment és el Ramadà, que es fa durant el novè mes del calendari musulmà i que s'allarga diàriament des de la sortida fins a la posta de sol. Comptant que els seguidors de l'islam representen 1.900 milions de persones, un 25% de la població mundial fa, com a mínim, trenta dies de dejuni intermitent un cop l'any. Però si aquesta pràctica s'ha aconseguit consagrar fora del culte espiritual és perquè s'està utilitzant com un mètode per millorar el nostre benestar. Només cal fer una cerca ràpida a internet per comprovar que és una opció que creix, tot i que la gran majoria d'entrades relacionades amb el dejuni intermitent a la xarxa estiguin associades a la pèrdua de pes.

Berta M. Bertran, nutricionista integrativa, esportiva i psiconeuroimmunòloga, explica que el degoteig de clients que pregunten per aquesta fórmula és constant. Reconeix que fer dejuni intermitent "està de moda", però avisa dels perills de presentar-lo com si fos una dieta, perquè no ho és. "Els professionals recomanem fer-ne en moments puntuals -explica Bertran-, en el cas de pacients que necessiten millorar la flexibilitat metabòlica o la sensibilitat a la insulina. No el proposo com a mètode per aprimar-se perquè no és aquesta la seva funció".

En aquest sentit, és cert que practicar el dejuni et fa perdre quilos, però l'especialista només el proposa com una fase avançada dins d'un procés de millora nutricional. "Si et vols aprimar has de controlar què menges, equilibrar sucres i glucoses i deixar de picar entre hores per reduir les vegades que fem treballar el nostre cos al llarg del dia", explica. El dejuni intermitent seria un tercer o quart pas a fer per millorar els nostres hàbits. "Voler aprimar-se deixant de menjar 16 hores seguides és començar la casa per la teulada", explica. A més, Bertran reclama mesura i seguir una dieta sana i equilibrada mentre es fa el dejuni: "Els afartaments no estan justificats encara que estiguem fent dejuni, la persona ha de menjar bé abans que res".

Graus de dejuni 

No tots els dejunis intermitents són iguals. El resultat és el mateix, no menjar durant un determinat espai de temps, però varia el nombre d'hores que estem sense ingerir aliments. Evidentment se't permet prendre líquids, però reduït al consum d'aigua, cafè i infusions. El més natural de fer és el 12/12, dotze hores en què pots menjar i dotze en què no, fórmula amb la qual el pacient es passa mig dia sense sòlids. És una acció que molta gent fa sense ser conscient que està practicant un dejuni intermitent: acabar de sopar a les nou del vespre i esmorzar a les 9 del matí sense picar res entre hores, aprofitant que la majoria de temps estarem dormint.

L'altra possibilitat, i la més popular entre els seguidors d'aquesta teràpia, és el 16/8, un mètode en què només s'ingereixen aliments durant una tercera part del dia. El més habitual és sopar aviat i no esmorzar, per la qual cosa el cos passa setze hores sense prendre res sòlid. Aquestes parades, "fetes amb lògica i coherència, permeten un bon descans de l'aparell digestiu, perquè que el cos faci un reset és molt necessari", assegura la nutricionista. A banda d'aquestes dues fórmules, a priori més fàcils de seguir, hi ha dejunis extrems de 24 o 72 hores.

Pràctica sana

Entenent que no és una teràpia que es faci per raons dietètiques, ¿per què és recomanable fer dejuni intermitent? David Benaiges, endocrinòleg de l'Hospital del Mar, creu que l'objectiu d'un dejuni d'aquestes característiques ha de ser "millorar la nostra vida en general", i explica que en la majoria de casos "la gent que el practica se sent millor, tot i que els estudis científics no ho han demostrat". En aquest sentit els defensors d'aquesta pràctica asseguren que els beneficis són molts i diversos: el sistema immunitari es depura, l'aparell digestiu descansa i anem millor de ventre, tenim més energia i fins i tot es diu que limita el creixement de cèl·lules canceroses i augmenta la nostra esperança de vida.

El doctor Benaiges creu que en casos com aquests hem de "guiar-nos per evidències científiques". Sobre el dejuni intermitent, els estudis amb animals han demostrat que "si deixen de menjar durant cert nombre d'hores al dia, les cèl·lules i òrgans guanyen en resistència i això porta a millorar certs processos metabòlics, com reduir l'excés d'obesitat, la glucosa i es retarda l'aparició de diabetis", afegeix. A més, en estudis testats amb rates s'ha demostrat que viuen més temps i pateixen menys càncers.

En humans els estudis són més reduïts i a curt termini. Segons l'endocrinòleg, "s'ha demostrat que realment poden servir per perdre una mica de pes, però són igual d'eficaços que una dieta convencional i també milloren certs paràmetres relacionats amb la resistència a la insulina", però poca cosa més. En cap cas s'ha demostrat que s'augmenti l'esperança de vida: "Falten estudis a llarg termini i que es demostri en persones que facin dejuni intermitent molts anys", diu Benaiges.

Facu Campazzo
Esportistes en dejú

Una de les grans preguntes que es fan els que es decideixen a començar un dejuni és com reaccionarà el cos al fer exercici físic sense haver ingerit cap aliment. El doctor David Benaiges explica que el cos s'acaba adaptant i que no ens hem de preocupar per trobar-nos malament si no tenim patologies prèvies: "El cos d'una persona té molts mecanismes de compensació per poder estar setze hores sense menjar. L'ésser humà ha demostrat que pot aguantar dies!" Sergi Tintoré, graduat en ciències de l'activitat física i l'esport i soci de l'empresa d'entrenament funcional Air Active, ha observat que els joves que fan esport en dejú "sovint el suporten molt millor que el client adult, és una qüestió de ritme de vida i hàbits".

Un esportista d'alt nivell que practica el dejuni intermitent és Facundo Campazzo, jugador dels Denver Nuggets de la NBA, que va coincidir amb la llegenda argentina Manu Ginobili a la selecció d'aquell país. En una concentració, l'aler, ja retirat, va explicar a Campazzo en què consistia el dejuni intermitent. Ja fa deu anys d'aquella conversa i Campazzo no ha deixat de fer dejuni: "Quan em llevo prenc cafè o mate i vaig a entrenar sense menjar res. Quan torno a casa dino i a la nit sopo, això és tot", explica l'esportista.

Sergi Tintoré també defensa la pràctica d'entrenar en dejú: "Em dona més energia, em fa sentir lleuger i la sensació s'allarga durant tot el dia". A més, el copropietari d'Air Active assegura que no es mareja fent entrenaments exigents encara que porti setze hores en dejú. "Entenc les necessitats del meu cos i sé que té els nutrients suficients per fer aquell esforç", conclou.

stats