Estils 17/07/2021

Les dones de mar reclamen el seu lloc

El projecte 'Dona'm la mar' trenca amb el relat hegemònic del Museu Marítim de Barcelona i suma la visió feminista a totes les seves capes

7 min
Maribel Cera, pescadora

BARCELONAZero, cap, ningú, res. No hi havia res. La que aspirava a ser la casa de totes aquelles persones que treballen al mar, ignorava una part dels seus membres, les dones. No hi eren, no hi tenien cabuda. "Un espai com aquest ha sigut tradicionalment molt masculí. La visió que s'hi ha mostrat era únicament la de l'home, i especialment la dels grans prohoms per davant de les classes populars", explica Mireia Mayolas, responsable de l'àrea d'educació i activitats del Museu Marítim de Barcelona. Per pal·liar aquest dèficit històric i aconseguir una visió més precisa de la realitat, en la qual les dones també són presents en feines nàutiques, el Museu Marítim de Barcelona va iniciar un projecte de recerca que ha acabat sent un exemple de com es repensa una institució museística pública en qüestions de gènere.

Dona'm la mar va arrencar el 2018 amb la intenció d'incloure noves perspectives i dotar de presència i punt de vista femení totes les capes del museu. En un primer moment la direcció del centre va pensar en organitzar una sèrie d'activitats per canviar la mirada i treballar d'acord amb la igualtat, però de seguida van adonar-se que no n'hi hauria prou: per aconseguir una fita d'aquesta envergadura havien d'anar més enllà. "Calia capgirar tota la narrativa, i això no s'aconsegueix amb un acte, sinó repensant-ho tot profundament des de la perspectiva de gènere", recorda Mayolas. Va ser el punt de partida de Dona'm la mar, el projecte que van dirigir les periodistes Catalina Gayà i Laia Seró i que va coexistir amb el que es movia fora les entranyes del museu: "La recerca va coincidir amb un moment en què les dones estàvem, i estem, al carrer, manifestant-nos. A mesura que avançàvem apreníem a reivindicar els nostres drets de manera col·lectiva", recorda Gayà.

La científica Alba Jurado
Dolors Vaqué, científica, amb d'altres companyes

Un crida a les xarxes socials

A través de diversos grups oberts, en què van participar desenes de dones de l'àmbit nàutic, es va debatre sobre invisibilització i com les dones del sector encaixen i es relacionen amb el seu entorn laboral. "És un món que adoren, però que a la vegada les rebutja", explica Catalina Gayà. Les participants, dones de mar, no eren ni a les parets ni a les històries del Museu Marítim de Barcelona, però s'han encarregat de canviar-ne el discurs: una aposta política i valenta per contraposar el relat hegemònic. Pescadores, observadores, marineres, oceanògrafes, bussejadores... totes es van anar trobant a partir d'una crida a la participació a través de les xarxes socials: "La resposta va ser rapidíssima i demostra fins a quin punt té importància el Museu Marítim per a aquestes dones, encara que no les estigués representant", rememora Laia Seró.

El resultat del procés de recerca és espectacular. No només es va elaborar un informe sobre l'estat de la qüestió, també es va incorporar la visió de gènere als fulls de sala, es va fer una exposició al hall del museu –un espai especialment visitat per escoles–, es van canviar les guies pedagògiques i s'ha publicat un llibre, Ulisses era una dona, la història no oficial de les lluites quotidianes de les dones de mar. Les creadores van trobar en el format llibre una manera de no limitar la feina feta a Dona'm la mar a l'ecosistema particular d'un museu i ampliar-ne el radi d'influència: "Qui el llegeixi se situarà en la vida d'aquestes dones des d'una perspectiva crítica", explica Laia Seró, periodista de l'ARA i coautora de la publicació amb Catalina Gayà, que remarca la importància que l'obra arribi a escoles i instituts: "Ajudarà a prendre consciència. Les participants ens regalen les seves experiències per discernir sobre el que una dona viu en el seu dia a dia, tot i que siguin casos molt extrems".

Eulàlia Pujol, cap de Salvament Marítim
Joana Garcia de Bobes, científica

A Ulisses era una dona les protagonistes prenen la paraula. Detallen no només experiències i vivències, per bones o dolentes que siguin, sinó també reflexions i sentiments davant d'una feina no sempre especialment agraïda i que reforça la duresa de l'heteropatriacat. S'hi troben tota mena de dones explicant en primera persona, i en un espai comú, tot el que significa ser dona a la mar: "No viuen res que no visquin també a terra –explica Catalinya Gayà–. El que passa és que a la mar encara es magnifica més, perquè estan soles, no estan organitzades i és un espai terriblement masculinitzat". En aquest sentit, no és una obra només femenina, també és una obra política i feminista. D'aquí que en el relat de la narració vagin apareixent cites i mencions d'autores com Virginia Woolf, que es mariden amb el relat de les dones i amb dades tan preocupants com que a Catalunya només el 10,9% de treballadors en el règim especial del mar eren dones el 2016.

Canviar els museus

La presència i incorporació d'un relat que inclogui les dones i el punt de vista feminista és un dels reptes més urgents que estan afrontant els centres d'exposició en els últims anys. Hi ha fets que parlen per si sols: un museu tan prestigiós i fill del seu temps com el MACBA només va tenir un 31% d'exposicions individuals de dones artistes en el període que va del 2014 al 2019. Aquests números xoquen amb les xifres de l'Observatori de Dades Cultural, que pertany a l'lCUB, i que explica que les dones van suposar un 55,4% de les visites a museus de la ciutat el 2020. Les dones no sempre tenen presència als museus encara que els visitin i hi treballin més que ningú, ja que a les plantilles dels centres hi ha una clara tendència a haver-hi més dones que homes. Això sí, no acostumen a ocupar els llocs de més responsabilitat tot i ser majoria.

Núria Obiol, capitana marítima a Tarragona