Gràcies, senyors!

Des que internet és el nostre pa de cada dia, l’endemà de cada catifa vermella em sagnen els llagrimals quan veig que totes les webs informatives fan aquella típica notícia dels homes més elegants i/o ben vestits -moltes webs especialitzades barregen els termes com si fossin sinònims...- de la vetllada. Primer les feien només centrades en les dones, però al veure que eren molt clicades van decidir engegar també una lliga masculina. I què passa en aquest canvi de gènere? Doncs que no té cap sentit perquè el 99% dels homes van a les gales amb el mateix vestit negre combinat amb la mateixa camisa blanca, un llacet negre, sabates de cordons també negres i cabell curt.

¿Algú em pot explicar com poden considerar més elegantsi/o ben vestits els uns que els altres si van tots vestits igual? No, no pot ningú. Però tant els fa, perquè la llista és només un comestible d’actualitat mancat de tota validesa intel·lectual que discrimina mascles basant-se només en qui té una bellesa més normativa (a.k.a. és més guapo), és més ben plantat o està més de moda a Instagram. Res a veure ni amb l’estil, ni la moda, ni l’elegància, ni l’encert.

Per això ploro, perquè mirar aquests rànquings és com mirar el recull anual de les inauguracions de Kim Jong-un. Senyors iguals, vestits igual fent la mateixa postura. En bona mesura això és culpa dels homes, perquè sempre es vesteixen igual que els seus congèneres, però també dels redactors i redactores, que foragiten d’aquestes llistes els homes que es vesteixen diferent considerant-los automàticament mal vestits. Ara, per sort, sembla que tot això comença a canviar.

Als experts que dicten sentència els tocarà sortir del coma cerebral i arremangar-se perquè tot apunta que els homes es comencen a atrevir. Almenys això és el que hem pogut veure en l’última edició dels Globus d’Or, en què no pocs han decidit trencar els barrots de la presó estilística en la qual algú -o tothom- havia engarjolat els homes feia dècades.

Entre els valents d’enguany hi ha hagut l’actor Dan Levy (04), que hi va acudir en diversos tons de groc combinant un vestit d’alta costura signat per Pierpaolo Piccioli per a Valentino al qual va sumar una samarreta de lluentons, sabates platejades i joieria de Cartier. Com ell, però més sobri, va presentar-se a la gala Josh O’Connor (02), que vostès potser deuen conèixer pel seu paper de príncep Carles de Gal·les a The Crown. De la mà de Loewe, violentava alguns codis de l’estereotipada etiqueta masculina amb una solapa blanca, uns pantalons molt més amples del que toca i una llaçada dramàtica al coll.

Jackson Lee (03), que anava 100% Gucci, va cobrir el seu vestit creuat amb un quimono verd i vermell que Alessandro Michele signava per a la firma italiana. Implacable i impecable. De la mateixa marca va vestir-se per a la cerimònia Jared Leto (01), que podríem dir que es va vestir amb el vestit beix que el seu pare hauria pogut portar al bateig de l’actor. Un valent que sempre sol caure de la llista dels elegants...

Aquests i alguns altres homes -heterosexuals i homosexuals, no se’m confonguin...- són, en conjunt, un grapat de senyors que han decidit vestir-se com més els ha plagut en la nit en què tot el món els mirava. I això té molt de valor. Especialment en l’era de les xarxes socials. Una era en què una massa de gent anònima els dirà a través de Twitter que van mal vestits o que s’han vestit així per destacar. Per fer-se veure!

La llàstima serà que ningú els dirà a aquestes pobres persones de Twitter que l’error és seu, que porten tota la seva trista vida vestint-se pensant únicament que no els mirin. ¿De la por que tenen de ser ells mateixos? ¿De tan dèbils com se senten davant d’una eventual crítica? Segurament. Quina llàstima que no aplaudeixin a qui s’atreveix a superar els límits que a ells els paralitzen. És una llàstima que ningú els expliqui que els homes que es vesteixen al compàs dels seus gustos i emocions són homes que es vesteixen bé perquè la seva indumentària els representa. I els que es vesteixen aterrits per la pressió social són homes que es vesteixen més malament que bé. Bàsicament, perquè el que fan ells no és vestir-se, és camuflar-se. Una pena que tot i aquesta limitació seva s’atreveixin a opinar negativament dels altres.