Tecnologia
Estils 14/02/2024

Guia pràctica per superar l'addicció als telèfons intel·ligents

Els que han deixat els 'smartphones' afirmen que les seves vides, matrimonis i salut mental han millorat, i ofereixen consells a qui es planteja deixar el seu dispositiu

Kashmir Hill / The New York Times
6 min
Una noia mira un mòbil pel carrer

Nova YorkDurant el maig de l'any passat, l'empresa Fabuwood, que es dedica a la fabricació de mobles de cuina als Estats Units, va aplicar una nova política: no es permeten telèfons a les reunions.

Per fer-la efectiva, l'empresa ha instal·lat "prestatges per deixar els dispositius" fora de les sis sales de reunions rodejades amb vidrieres. Qualsevol dimecres al matí se celebren reunions en tres de les sales de conferències, i els prestatges estan plens de telèfons intel·ligents, tauletes i telèfons plegables a l'estil de la dècada dels 90. De fet, l'empresa –amb una plantilla de 1.200 persones– ofereix un telèfon sense connexió a internet a cada empleat que renunciï al seu telèfon intel·ligent. Per ara 80 persones han acceptat l'oferta.

Sorprenentment, els treballadors expliquen que els agrada aquesta nova política. Una d'elles és Rena Stoff, gestora de projectes, que apunta que, tot i que al principi odiava la idea de desfer-se del seu telèfon intel·ligent, ha descobert que les reunions, que abans li semblaven avorrides i innecessàries, s'han tornat més interessants i productives. "Tenir el telèfon allunyat de mi ha fet que el meu cervell estigui més receptiu cap a la informació", afirma.

El fundador i director executiu de Fabuwood, Joel Epstein, estava motivat per la seva idea que els telèfons intel·ligents estan "destrossant les nostres vides personal i professional". Epstein va començar a utilitzar el telèfon sense connexió a internet fa set anys després de presentar símptomes de la síndrome del túnel carpià a les mans per l'ús constant de la BlackBerry. Explica que ara dorm millor, se sent més productiu a la feina i té comunicacions més significatives. Epstein és jueu hassídic i apunta que l'elecció d'aquest tipus de dispositiu és habitual en la comunitat jueva ultraortodoxa, que fomenta l'ús de "telèfons kosher" amb accés limitat a internet.

L'any passat Epstein va demanar als gerents de Fabuwood amb quina freqüència els seus treballadors feien servir el telèfon. Van calcular una mitjana de dues hores al dia. Per consegüent, Epstein va demanar a un oficial de seguretat del magatzem, la feina del qual implica monitorar feines de risc, que documentés en secret cada vegada que veiés un empleat amb el telèfon. Epstein va confirmar que molts dels treballadors amb pitjor nivell de productivitat de la companyia estaven a la llista.

Epstein va decidir lluitar contra els dispositius que competeixen pel temps i l'atenció dels seus empleats amb la iniciativa InFocus, la qual demana als treballadors que tinguin els dispositius personals lluny del seu abast mentre estiguin treballant. Incomplir la norma no és sancionable, però els caps envien recordatoris per correu electrònic cada vegada que detecten alguna infracció.

Quan es va proposar la iniciativa, va haver-hi queixes. Fins i tot, algú predeia que la gent plegaria. Però, segons Epstein, no va anar així. Al contrari, els treballadors amb baix rendiment van millorar. "En sis mesos, la productivitat ha augmentat un 20%", assegurava, citant mètriques internes de l'empresa. El que més va sorprendre va ser la quantitat de missatges d'empleats que manifestaven que el programa els havia canviat la vida.

El bàndol dels telèfons sense connexió a internet

Em vaig assabentar de la iniciativa de Fabuwood després de publicar un article sobre la lluita contra la meva addicció a l'iPhone, que vaig canviar per un telèfon sense connexió a internet durant un mes. Abraham Brull, director de desenvolupament de programari de Fabuwood, em va enviar un correu electrònic en què explicava que ell havia lluitat contra la dependència als telèfons intel·ligents, i que el fet d'incorporar-se a l'empresa l'ha ajudat a fomentar un ús més saludable de la tecnologia.

El seu és un dels centenars de correus electrònics que vaig rebre. Usuaris, de totes les edats i professions, d'aquests telèfons sense connexió a internet declaraven que, com a resultat, els seus matrimonis, les seves relacions filials i la seva salut mental havien millorat. Alba Souto, una dona de 29 anys, deia que no tenir un telèfon intel·ligent ha fet que la seva relació amb el seu marit, que també ha canviat el seu dispositiu per un vell Nokia, sigui "més emocionant". "No tenir accés l'un a l'altre en tot moment a través d'aplicacions de missatgeria ha millorat la qualitat del temps que passem junts", explicava en un correu electrònic. "Tenim més coses de què parlar".

"M'encanta", diu Cristopher Casino, de 29 anys, de Brooklyn (Nova York), que a l'octubre es va canviar a un telèfon Cat que li dona accés a Uber, Google Maps i Spotify, però no a les xarxes socials ni a les aplicacions de notícies. "Practico les meves aficions amb més constància. Llegeixo al metro. Parlo més amb el meu marit. No tinc l'aclaparadora pressió de saber-ho tot a l'instant, i de respondre de manera perfecta a internet".

Consell per a un "febrer del telèfon sense connexió a internet"

Sarah Thibault, artista de 43 anys que viu a Los Angeles, participarà en la iniciativa de convertir el febrer en el mes del telèfon sense connexió a internet, una idea que vaig proposar per donar continuïtat al Dry January (el "gener sobri", una iniciativa dels països anglosaxons que proposen passar el gener sense beure alcohol). Thibault es va inspirar en un vídeo viral d'una multitud de telèfons que filmaven el Cap d'Any a París. Va crear la comunitat de Flip Phone February ("febrer del telèfon sense connexió a internet") a Reddit per compartir missatges i consells amb altres participants. M'hi vaig unir, i vaig publicar un enllaç que dirigia a un concurs que una empresa de iogurts havia fet oferint 10.000 dòlars, telèfons sense connexió a internet, capses de seguretat per a telèfons intel·ligents i, per descomptat, iogurt gratuït a 10 persones que es comprometessin a desintoxicar-se digitalment durant un mes. La portaveu de l'empresa em va comentar que han participat 322.935 persones en el concurs.

Els usuaris més veterans de telèfons sense connexió a internet aconsellen als novells que "busquin informació" abans de sortir de casa, que agafin un quadern i un bolígraf, i avisin els amics, companys i familiars de la seva decisió de prescindir de telèfon intel·ligent.

El meu consell és que consultis el cercador dels "telèfons ximples" per veure les opcions del mercat. Sunbeam i Kyocera són les recomanacions més populars entre els lectors. Però assegura't de consultar el teu operador per saber quins "telèfons bàsics" –en l'argot del sector, telèfons no intel·ligents– admeten la teva xarxa.

També és possible que necessitis altres tipus de tecnologia per cobrir algunes carències. Jo vaig haver de recórrer a un despertador digital que vaig comprar a la secundària, durant la dècada dels 90 (que encara funciona!). Kelin Carolyn Zhang, dissenyadora de productes, fa una desintoxicació anual dels telèfons intel·ligents, i explica que aquest any està utilitzant una antiga videocàmera digital per poder registrar a TikTok la seva experiència amb un telèfon sense connexió a internet.

Els desavantatges

Avís per a qui faci el canvi: he rebut moltes queixes a la meva safata d'entrada sobre un món actual cada vegada més centrat en els telèfons intel·ligents.

"La qüestió que més em preocupa, i desitjo que periodistes i reguladors hi posin atenció, és la necessitat, cada vegada més gran, de disposar d'un telèfon intel·ligent per moure's en la vida quotidiana", manifestava un home de 47 anys sense dispositiu mòbil. "Fa 10 anys, no tenir telèfon suposava alguns reptes socials menors; actualment, pot suposar dificultats per moure's en la vida ordinària".

Per exemple, ell ja s'ha sentit frustrat per l'ús normalitzat de codis QR per accedir a esdeveniments esportius o per veure el menú d'un restaurant. Ell i molts altres reiteren que les màquines de pagament d'estacionament acostumen a indicar que la gent pagui amb els telèfons intel·ligents. "M'acaben de multar per no poder pagar l'estacionament a través del codi QR o de l'aplicació", denunciava una dona de 31 anys de Missouri que utilitza un telèfon sense connexió a internet. No obstant això, declarava que l'esforç valia la pena.

"Ni tan sols en aquests moments tornaria a tenir un telèfon intel·ligent. Estic farta de ser esclava d'un dispositiu tecnològic que ens ha pres l'atenció a mi i als meus fills", critica. "Els anys de criança són curts. Els teus fills et necessiten. Vols ser una bona mare? Vols educar fills saludables? El millor que pots fer és llençar el telèfon pel vàter, encara que sigui una estona". (No llencis literalment el telèfon intel·ligent pel vàter. És possible que, en algun moment, el necessitis per connectar-te al wifi per obtenir un codi d'autenticació de dos factors.)

Alguns lectors, com una executiva d'empresa i mare de tres fills, afirmaven que mai podrien "canviar a un sense connexió a internet". "La invenció del telèfon intel·ligent ha permès una integració de les vides laboral i personal que mai podria haver imaginat en un passat", exposa.

Alguns trucs per fer-lo menys addictiu inclouen desactivar les notificacions i eliminar les aplicacions de les xarxes socials. Ella i altres persones em van agrair que destaqués un estudi que indica que canviar el mode de color dels telèfons intel·ligents a escala de grisos ajudava de manera significativa a reduir el temps que les persones passen davant de la pantalla. "M'ha encantat el consell de l'escala de grisos –exclamava–. Avui mateix ho faig!" Per a qui s'ho pregunti, fa dos mesos que utilitzo el meu telèfon sense connexió a internet com a dispositiu principal. Però he contractat una segona línia per al meu telèfon intel·ligent, per a quan necessiti accedir a internet. Per exemple, no crec que hagués estat capaç de trobar la seu de Fabuwood –per carreteres desconegudes de la zona industrial de Newark– sense ell.

stats