ENTRE AMICS
Estils 23/08/2018

“Quan ets jove beus calimotxo, quan et fas gran comences a beure vi i a apreciar-ne els matisos. De tothom n’aprens”

Guillem Anglada-Escudé, astrofísic

Selena Soro
2 min
D’esquerra a dreta: Alex de Buén, Jordi Andilla, Gemma Busquet, Rafa Alarcón, Gael Piguillem, Núria Gavara (a terra), Pau Cervera, Otger Campàs, Jan Brugués, Maria Calafat i Guillem Anglada

La matinada del 24 d’agost, un científic una mica endormiscat connecta en directe amb un grup de milionaris de Silicon Valley, entre els quals hi ha Mark Zuckerberg, el cofundador de Google Larry Page o Yuri Milner. Tots volen parlar amb l’astrofísic que ha descobert un possible planeta habitable a només 4,2 anys llum de la Terra -una distància extremadament curta en termes còsmics-, i una de les qüestions que més els interessa és si podran posar nom al planeta.

Podria semblar un cameo de la sèrie còmica The Big Bang theory, però és el que li va passar a l’astrofísic català Guillem Anglada-Escudé quan l’estiu del 2016 va anunciar la descoberta d’un nou planeta en un sistema solar pròxim a la Terra. Les semblances amb la sèrie van més enllà de les aparicions de l’ star system tecnològic, i Anglada-Escudé reconeix que tots els físics tenen alguna cosa de Sheldon Cooper, igual que els seus amics també s’han assemblat en alguna ocasió a algun dels personatges de la sèrie. “Podem afirmar que The Big Bang theory està basada en físics reals”, diu rient.

Al seu grup d’amics els va conèixer a la Facultat de Física, i la seva connexió la va decidir l’atzar. “El primer dia de classe vaig anar a parar a la quarta o cinquena fila, i els que érem allà asseguts vam fer-nos amics”, recorda. Són l’Otger Campàs, el Jan Brugués i el Pau Cervera, entre d’altres. Gràcies al Jan, va conèixer també la seva dona, la Núria Gavara, amb qui ara té una filla. “Tot va dependre d’aquest primer moment que semblava poc rellevant, però que va portar tot el que vindria després”, reflexiona Anglada-Escudé.

El que vindria després van ser molts anys d’estudiar, i de tirar endavant gràcies a la motivació dels amics. “Vaig tenir la sort o la desgràcia que els meus amics eren molt intel·ligents, més que jo. Jo volia estar a l’altura, volia treballar més dur, i ara crec que és un dels factors pels quals vaig aconseguir sortir-me’n”, assegura. Amb ells, rememora, hi va connectar perquè tots eren “el típic geek de l’institut a qui li agradava la física però que no tenia ningú amb qui parlar-ne”. Va ser arribar a la facultat, diu, “i trobar gent com tu, gent amb qui podies mantenir converses poc convencionals i passar-te hores al bar discutint sobre l’Univers i sobre com funciona el món”.

Tot i que quan va sortir de la universitat gairebé només es relacionava amb científics, cada cop li agrada més conèixer gent fora del seu àmbit, persones “que no són físics però que tenen feines i hobbies peculiars”. Ho resumeix així: “Quan ets jove beus calimotxo, i quan et fas gran comences a beure vi i a apreciar-ne els matisos. Ara he descobert que de tothom en pots aprendre alguna cosa”.

stats