El Lluçanès: què amaga la nova comarca?

BarcelonaTerritori de bruixes i bandolers, el Lluçanès és un territori petit, recentment designat comarca –la número 43 de Catalunya–, però farcit de coses a fer. Pobles amb encant, miradors per admirar des de la plana de Vic fins a les muntanyes del Pirineu, tresors romànics únics i productes per llepar-se’n els dits. La nova comarca catalana és una destinació autèntica i amb un patrimoni natural i cultural interessantíssim. Quan hi aneu, tingueu a mà aquesta llista que us hem preparat amb els llocs imprescindibles per visitar.

Pobles amb encant

Perafita, Lluçà, Oristà o la mateixa capital de comarca, Prats de Lluçanès, són pobles d’aquells que enamoren. Empedrats, amb orígens medievals i petits comerços de proximitat, passejar-hi és una delícia. Cases que respiren història i places on sembla que s’hagi aturat el temps: els pobles del Lluçanès són autèntics.

La petjada dels romans

Però abans que els comtes i les masies ja van ser-hi els romans. Puig Ciutat és un jaciment d’època romana, destruït de manera violenta per les tropes de Juli Cèsar l’any 49 aC. Són les restes d’una població molt ben conservades, ja que els seus habitants van haver-la d’abandonar corrents i van deixar enrere molts objectes quotidians, com ara àmfores o vaixella domèstica. Si voleu saber com vivien, què menjaven i com lluitaven, heu d’anar a la Torre d’Oristà.

Romànic únic

Des de petites ermites perdudes fins a un monestir, el de Lluçà, que constitueix un conjunt patrimonial medieval de primer ordre dins el romànic de Catalunya. El Lluçanès amaga petites joies del romànic català dignes de ser visitades com a mínim una vegada a la vida. A part del monestir, no us perdeu l’antiga capella del castell de Lluçà, una església del segle XI de planta circular, una tipologia molt escassa a Catalunya. Si passeu per Oristà, entreu a l’església i visiteu la cripta-tribuna de Sant Andreu: l’únic vestigi que queda de l’antiga església romànica. Un altre dels imprescindibles és el pont medieval de Sant Martí l’Albars, que servia per creuar la Gavarresa en el camí antic per anar de Sant Martí a Perafita.

La forja d’Alpens

A part de ser un poble amb encant, Alpens és conegut pels seus fanals, els pica-portes, les baranes i les reixes fetes de ferro forjat. Innumerables peces de forja decoren les places, les cases i els carrers del poble i el fan únic i singular. Aquestes obres d’art l’han posicionat com el punt de trobada més important del món de la forja en l'àmbit català i espanyol. L’origen de tot plegat és Joan Prat (1898-1995). Conegut com el ferrer d’Alpens, va ser l’artífex de moltes de les peces que encara avui llueixen als carrers. Ara el seu llegat s’ha multiplicat gràcies a la Trobada de Forjadors que es fa cada any al poble i on arriben artistes d’arreu del món. Si voleu descobrir aquestes joies, seguiu la Ruta de la Forja que s’ha senyalitzat a la localitat.

Territori bandoler

Ni Serrallonga ni Trucafort. Diuen que el bandoler català més conegut a l’Europa del segle XVII va ser Perot Rocaguinadra (Oristà, 1582). Si voleu saber per què, haureu d’anar a l’Espai Perot Rocaguinarda, a Olost, on també descobrireu que el seu nom surt a El Quixot o que va ser desterrat a Nàpols. Si us agraden les històries de lladres i serenos, també podeu esbrinar-ho tot sobre aquest personatge fent l’Escape Perot, un joc d’escapada amb el qual haureu d’aconseguir el seu objecte més apreciat, o fent un dels itineraris guiats per descobrir els boscos on s’amagava, escenaris també de les batusses entre quadrilles de bandolers dels bàndols Nyerros i Cadells.

Terra de bruixes

Els bandolers no eren els únics personatges perseguits durant l’època medieval, també ho eren les dones remeieres i sàvies, acusades de bruixeria. Al Centre d’Interpretació de la Bruixeria, a Sant Feliu Sasserra, podeu endinsar-vos en aquest món envoltat de llegendes, màgia i enigmes. També hi descobrireu la història de la Bruixa Napa. Maria Pujol, anomenada Napa perquè vivia a can Nap, va ser l'última persona executada a Catalunya com a bruixa l’any 1767, acusada d’assassinar un nen. També us podeu acostar veure el Roc Foradat. A tres quilòmetres de Prats de Lluçanès trobareu una pedra amb un forat quadrat al mig on, segons la llegenda, la bruixa Napa preparava els seus beuratges i amagava les gallines que robava. Un altre lloc marcat per la bruixeria és el mirador del Serrat de les Forques, l’indret on eren penjades les bruixes a Sant Feliu Sasserra.

Pedres singulars

A part del Roc Foradat, el Lluçanès amaga altres pedres amb encant. La Pedra Dreta està envoltada de llegendes, però és un monòlit de més de 2 metres d’alçada que antigament senyalitzava l’antic camí ramader de ponent –ara al trencant de la C-62 que es desvia cap a Lluçà–. La seva funció era indicar el camí i el pas dels ramats transhumants que a l’estiu es dirigien a les zones altes de pastures. A Alpens hi ha la Rocadepena, una formació geològica singular de roca viva amb aspecte de mur, a causa de l’erosió o la descomposició natural de la pedra, que arriba fins als 10 metres d’alçada. I una altra pedra amb encant és la Cadira d'en Galceran, una formació rocosa que, com el seu nom indica, recorda una cadira. Situada en un punt estratègic a Lluçà, es creu que el cap de les tropes carlistes, Josep Galceran i Escrigas, l’utilitzava com a punt de vigilància sobre la vall de Merlès durant la primera guerra carlina.

Miradors

Si voleu gaudir de bones vistes, també podeu anar fins a Sobremunt i, concretament, fins a l’antiga ermita de Santa Llúcia, situada a gairebé 1000 metres d’altitud. Tindreu una panoràmica espectacular de la plana de Vic i els Pirineus Orientals i us trobareu en un dels miradors de més alçada del Lluçanès. Un mirador amb menys glamur però amb unes vistes impressionants és el que hi ha al parc infantil de Perafita. Podreu gaudir d’una panoràmica del Lluçanès amb el castell de Lluçà en primer terme i el Pedraforca i la serra d’Ensija al fons. Per tenir una visió de 360 graus, aneu al castell de Lluçà. Des d’aquesta alçada tindreu vistes al Montseny, al Collsacabra, al Cadí, al Pedraforca i fins i tot a Montserrat. Un lloc privilegiat que ja havien escollit els antics senyors del castell per controlar el màxim de territori.

Rutes agroalimentàries

Pastures, camps, tòfones i embotits. El Lluçanès és un territori fèrtil i que produeix productes d’una qualitat excel·lent. Per tastar-los, però sobretot per saber d’on venen i com es fan, Turisme del Lluçanès ha creat quatre rutes. Amb la Ruta de la Llet podeu visitar explotacions ramaderes i veure com es fan els formatges d’ovella, de cabra o de vaca. Si escolliu la Ruta del Pa, descobrireu com s’ha recuperat el blat forment, una varietat autòctona, i com couen el pa un dels forns tradicionals de la comarca. Per als més sibarites i amants de la tòfona, teniu l’oportunitat de visitar una plantació tofonera, fer un tast maridat amb vi o relaxar-vos amb un tractament de tofonoteràpia. Per acabar, als que us agradi un producte tan genuí com la llonganissa, animeu-vos a fer la Ruta de la Coca i la Llonganissa. ¿Sabíeu que a Prats de Lluçanès és tradicional barrejar el dolç i el salat combinant la coca dolça i la llonganissa? Amb aquest recorregut passareu per vuit establiments on podreu tastar i adquirir diferents especialitats d’aquests dos productes.